La batalla de la jornada laboral de 37,5 hores, un meló enverinat de la legislatura
La reducció de la jornada laboral és una de les negociacions obertes més importants per al govern de Pedro Sánchez. Un meló obert des de fa sis mesos que se li pot acabar florint i enverinant si no tira endavant.
Va ser una de les propostes estrella de les forces d'esquerra a les passades eleccions, però entre la retòrica i la pràctica hi ha un salt que no serà fàcil de salvar: ni al diàleg social ni al polític.
El ministeri que lidera Yolanda Díaz té clar que aquesta mesura ha de tirar endavant sigui com sigui, amb acord amb la patronal o sense, ja que els sindicats l'accepten de bon grat. I poder pot, si ho pacta només amb CCOO i UGT. Però tirar endavant sense els empresaris dificultarà aprovar la llei al Congrés.
El problema és que la patronal no vol ni sentir-ne a parlar si no reben alguna cosa a canvi, com que no afecti de la mateixa manera sectors com la gran distribució o l'hostaleria, a més, que el límit d'hores extres passi de 80 a 150.
Propostes que tant el govern espanyol com els sindicats rebutgen, i que fan que l'acord a tres bandes sigui pràcticament impossible.
Cadires buides, negociació punxada
L'exemple més gràfic de la posició dels empresaris és el de les cadires on s'havien d'asseure en les darreres dues reunions al Ministeri de Treball, que lluïen excepcionalment buides.
Els empresaris s'hi van connectar, a distància, però no van presentar cap proposta escrita com els demanava el govern espanyol per intentar apropar posicions.
Sense contraproposta escrita dels empresaris i amb un silenci sepulcral a la reunió, semblava que la paciència de Yolanda Díaz i el seu equip s'esgotava i tirarien pel dret només amb els sindicats. Tot plegat, després d'acusar a la patronal de burlar-se'n.
Del ministeri al Ritz: els empresaris eleven el to
També ho creien els empresaris, que no van parlar després de la reunió al ministeri, però sí aquest dimarts a l'Hotel Ritz. Allà el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha elevat el to del tot i diu que "han presentat tota mena de propostes i mai els han escoltat", i ha ironitzat que no calia esperar una setmana, "que pactin ja", en referència als sindicats.
I és que el govern espanyol va exigir una proposta escrita sota l'amenaça de "prendre mesures" com pactar directament amb els sindicats. El president de Cepyme, Gerardo Cuerva, ha anat més enllà i ha posat sobre la taula una aturada patronal que --assegura-- li demanen moltes pimes davant "l'intervencionisme del govern espanyol".
L'últim intent del govern espanyol
Just una hora després d'aquesta posada en escena de l'empresariat espanyol entre llums de teranyina, a La Moncloa, la ministra de Treball tenia uns altres plans.
Tot i que Yolanda Díaz acusava els empresaris d'assistir a les negociacions amb una actitud de vaga de braços caiguts, avançava davant la sorpresa de tots que portaria dilluns vinent una proposta directa a la patronal per saber-ne el parer.
Res se sap, de moment, d'aquesta nova proposta, però sí que ben segur serà l'últim intent per part del govern espanyol per pactar amb els empresaris.
La intenció de la ministra Díaz sempre ha estat tenir l'acord enllestit abans d'anar-se'n de vacances, i fonts del ministeri expliquen fins i tot que hi hauria fotografia del pacte (ara per ara, només amb els sindicats) abans del 19 de juliol. Tot pot canviar, tot i que no sembla que hagi de passar.
Hi haurà reducció de jornada?
Independentment de si el pacte finalment és amb els sindicats i la patronal o només amb els representants dels treballadors, una cosa és l'acord social i l'altre el polític.
Que s'aprovi o no la reducció de jornada dependrà del tràmit final al Congrés dels Diputats, on es presentarà com a avantprojecte de llei i haurà de passar tot un període d'esmenes.
L'acord social també condiciona el polític. I és que el gran obstacle de no pactar amb la patronal és que pot fer que forces de dretes com el PNB, i sobretot Junts (molt influenciada per la patronal Foment del Treball, integrada a la CEOE) poden fer caure aquesta llei a la cambra baixa.
És això el que esperen fonts coneixedores de la negociació i el joc que està fent la patronal, no negociar a l'espera que la tardor política se li faci molt llarga al govern espanyol, en plena negociació dels pressupostos, la reducció de jornada i una hipotètica repetició electoral a Catalunya.
El meló difícil de digerir
Per això les propostes de la patronal, ara per ara, són maximalistes i difícils d'assumir per la part social: flexibilitzar la reducció a determinats sectors --com la gran distribució, supermercats i hostaleria--, i que a la pràctica puguin tenir vies per no seguir-ho com la resta; o que s'augmenti el límit d'hores extres de 80 a 150. Propostes que el govern espanyol i els sindicats han rebutjat frontalment.
El pacte amb la patronal sembla del tot impossible a hores d'ara perquè la CEOE, tot i no presentar una proposta escrita, sí que ha deixat clares les seves condicions, que poden fer que un dels grans melons de la legislatura acabi florit i amb una molt difícil digestió.