La batalla diplomàtica de la vacuna de la Covid: entre l'ús geopolític o la patent lliure

Les vacunes contra la Covid-19 s'han convertit en un instrument diplomàtic i geopolític de primer ordre. No tots els països tenen les mateixes facilitats per accedir-hi. Al principi de la vacunació, l'OMS va alertar que els països rics, amb un 14% de població, acaparaven el 53% de vacunes contra el coronavirus.

Actualment, segons les últimes dades del Centre d'Innovació en Salut de la Universitat de Duke, els països amb els ingressos més elevats s'han assegurat 4.600 milions de dosis del fàrmac, mentre que els països menys desenvolupats tot just en tenen 670 milions.

Davant d'aquesta situació, els presidents de l'Argentina i Mèxic, Alberto Fernández i Andrés Manuel López Obrador, han retret als països més rics que siguin els principals receptors de les vacunes, mentre que n'hi ha un centenar on, a hores d'ara, encara no s'ha començat a vacunar.

Els dos dirigents llatinoamericans volen convèncer els més poderosos perquè alliberin les patents de la vacuna i, d'aquesta manera, tothom puguin fabricar-ne. Els mandataris argentí i mexicà creuen que, sense un lliure accés a la vacuna, no s'aconseguirà controlar la pandèmia al món:

Mèxic és el tercer país amb més morts per Covid arreu del planeta, darrere dels Estats Units i el Brasil, segons les dades de la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units. Fins ara, Mèxic ha vacunat 1,8 milions de persones, tot i que únicament 464.302 han rebut les dues dosis del fàrmac de Pfizer, una xifra molt baixa en un país amb 126 milions d'habitants.

Fa una setmana que Mèxic va iniciar la segona fase de pla de vacunació amb la immunització d'adults de més de 60 anys amb el fàrmac d'AstraZeneca, quan encara no ha acabat la vacunació de personal mèdic amb dosis de Pfizer.

Aquest dimarts, el president del país va criticar que encara no s'hagi distribuït cap vacuna del mecanisme Covax de les Nacions Unides.

"L'ONU ha d'intervenir, perquè sembla un estaquirot, una ornamentació, i és un acord de tots els governs que s'ha de fer valer."

24 hores més tard, quan ja fa més de dos mesos que les economies més avançades del planeta estan vacunant la població, el programa mundial Covax ha entregat aquest dimecres les primeres vacunes als països pobres. Ghana ha rebut 600.000 dosis de la vacuna, un fet que el director general de l'OMS, Tedros Adhanom, ha qualificat de "primer pas important cap a l'equitat de les vacunes, però que és només el principi".

Pel que fa a l'Argentina, el president, Alberto Fernández, ha apostat perquè tots dos països uneixin esforços i creïn un "eix" que cohesioni tot el continent, "des del país més al nord d'Amèrica Llatina fins al país més austral". En aquest sentit, ha apuntat que aquesta unió ja va començar amb l'acord entre Mèxic, l'Argentina i la Fundació Carlos Slim per distribuir la vacuna d'AstraZeneca.

A més, el president argentí ha mostrat el seu suport a les gestions de Mèxic davant les Nacions Unides per una distribució equitativa de la vacuna al món. "Vull acompanyar la gestió de Mèxic a favor de la universalització de la vacuna i vull acompanyar les queixes de Mèxic per la manera en què la vacuna s'ha acaparat en una desena de països", ha assenyalat.

Fernández també ha demanat passar pàgina de l'escàndol de la "vacunació VIP", en què polítics, sindicalistes i empresaris afins al govern van vacunar-se abans del que els tocava, sense respectar l'ordre establert. Després que un fiscal imputés l'exministre de Salut Ginés González García, que va dimitir arran del cas, el president argentí ha demanat a la justícia "posar fi a la pallassada" i ha afirmat que "no hi ha cap tipus penal que digui que es castigarà qui vacuni a algú que s'ha avançat en la fila".

Israel i les vacunes com a eina diplomàtica

El país que lidera la vacunació mundial, Israel, també aplica criteris geopolítics en la vacuna. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, assegura que molts països li demanen ajuda en el subministrament.

Però l'elecció dels països als quals cedir vacunes no sembla casual, perquè prioritzat els més disposats a reconèixer la preeminència israeliana sobre Jerusalem, la capital en litigi amb els palestins.

Entre els escollits hi ha Guatemala, que el 2018 va traslladar l'ambaixada a Jerusalem; Hondures, que s'hi ha compromès; Hongria, que té una missió comercial a la ciutat santa; o la República Txeca, que justament aquest dimarts va aprovar ubicar-hi l'oficina diplomàtica.

Israel, que va rebre moltes crítiques per no garantir la vacunació dels ciutadans de Gaza i Cisjordània, es va comprometre a finançar vacunes per a Síria a través de Rússia, a canvi que Damasc alliberi un civil israelià detingut.