La batalla informativa: l'estratègia russa per censurar la guerra a Ucraïna
La guerra russa a Ucraïna s'ha produït en un context digital inèdit, i noves estratègies de censura i contracensura condicionen la batalla informativa
Els tancs estaven a poques hores d'arribar a la plaça roja de Moscou, on rodejarien tots els edificis governamentals de la ciutat. El 19 d'agost de 1991, l'ala més extrema dels conservadors russos, que temien la desaparició de la Unió Soviètica pels moviments reformadors de Gorbatxov, van prendre el control dels mitjans i van ordenar una apagada informativa. A partir d'aquell moment, les televisions soviètiques van estar reproduint en bucle l'espectacle de ballet "El llac dels cignes".
L'obra de Txaikovski s'utilitzava tradicionalment per acomiadar els líders del Kremlin morts i per omplir de contingut les televisions mentre s'organitzava la transició de poder. Per una petita part de la ciutadania russa, aquella programació especial i repetitiva no presagiava res de bo. L'URSS, efectivament, tenia els dies comptats, però la resistència al canvi va ser ferotge.
La setmana passada, "El llac dels cignes" va tornar a sonar a Rússia. Va ser la peça de comiat escollida pels responsables de Dozhd, o TV Rain, l'última cadena de televisió independent que quedava fora del control del Kremlin, 12 anys després de l'inici de les seves emissions.
Meanwhile TVRain, the last independent media outlet operating in Russia, has shut down — here's the last few minutes of its broadcast, poorly Google Translated. It then cut to Swan Lake, which has particular relevance: https://t.co/XXtUHroZkt pic.twitter.com/Iq7HSal7FW
— Timothy Burke (@bubbaprog) March 3, 2022
Segons expliquen els responsables de TV Rain, van estar rebent trucades i comunicacions oficials que els exigien informar del conflicte a Ucraïna en els termes oficials, fins que finalment els van bloquejar les emissions l'1 de març, amb YouTube com a única alternativa d'emissió -que duraria pocs dies més.
No era la primera vegada que tenien friccions amb els reguladors russos, que inclouen TV Rain en la seva llista de mitjans amb participació "d'agents estrangers". Una notificació encapçala ara qualsevol contingut publicat al seu lloc web:
"Aquest missatge (contingut) l'ha creat i (o) distribuït un mitjà de comunicació estranger que actua com a agent estranger i (o) una entitat jurídica russa que actua com a agent estranger."
Es tracta d'una "suspensió temporal", va assegurar la directora general Natàlia Sindeeva. Però la nova llei aprovada pel parlament rus no ha fet sinó confirmar que la censura informativa no es relaxarà a curt termini, sinó que s'accentua per moments. Qui difongui el que el poder rus consideri "notícies falses" pot acabar passant 15 anys a la presó. Qui parli "d'invasió" o de "guerra" en comptes d'utilitzar el sinònim orwellià oficial, "operació militar especial", pot acabar empresonat.
La pressió va més enllà dels mitjans, els ciutadans tampoc es poden expressar amb llibertat: qui protesti contra la guerra, pot ser enviat ara al front ucraïnès. Diumenge, arran de les manifestacions més grans que hi ha hagut fins ara contra la guerra, la lluita del Kremlin contra la llibertat d'expressió va quedar patent: més de 5.000 manifestants detinguts en una setantena de ciutats. L'opositor rus Aleksei Navalni ha instat els russos a seguir amb les protestes de forma diària.
La desconnexió periodística
Els moviments del Roskomnadzor, el regulador rus de les comunicacions, han augmentat la pressió censuradora. Dos dies després de l'inici de la invasió russa, el 26 de febrer, va començar a amenaçar els mitjans que distribuïen "informació falsa […] sobre el bombardeig de ciutats ucraïneses i la mort de civils a Ucraïna com a resultat de les accions de l'exèrcit rus, així com continguts en els quals es titlla l'operació [militar especial] en curs d'"atac", "invasió" o "declaració de guerra"."
Roskomnadzor acabava la notificació apuntant la veu del Kremlin com l'única permesa: "Destaquem que són les fonts d'informació oficials russes les que disposen i difonen informació fiable i actualitzada". Mitjans informatius com la BBC, Deutsche Welle, Meduza i Radio Liberty han estat restringits al país.
Els mitjans de comunicació i periodistes independents russos han tancat o marxat del país en la seva majoria, com per exemple la històrica veu de la dissidència soviètica, l'estació de ràdio Ekho Moskvy, l'Echo de Moscou. Els que no ho han fet, han acabat assumint la censura. És destacable el cas de Nóvaia Gazeta, dirigida pel premi Nobel de la Pau Dmitri Muratov, que fa una setmana assegurava que "continuaven anomenant guerra la guerra". Finalment, però, dilluns titulaven que "Una concentració d'opositors a l'"operació especial" ha tingut lloc a Moscou".
Nombrosos mitjans de comunicació internacionals i corresponsals també han considerat que no poden seguir informant rigorosament i amb llibertat des del país, i han abandonat "temporalment" la cobertura informativa des de Rússia. És el cas de la italiana RAI, la britànica BBC -que després hi ha tornat-, les nord-americanes CNN, Bloomberg i ABC News, les alemanyes ZDF i ARD, entre molts altres. També la CCMA a Catalunya ha suspès la cobertura periodística sobre el terreny a Rússia.
La desconnexió digital: de Meta a TikTok
Les plataformes socials han tingut un important paper en els moviments de censura i contracensura del conflicte bèl·lic. Només començar la guerra, Facebook va quedar parcialment bloquejat al país quan es va negar a aturar el sistema independent de verificació de dades que aplicava als continguts dels mitjans oficials, tal com va anunciar el president d'Afers Globals de Meta, Nick Clegg.
Després l'empresa va anar més enllà prohibint "els anuncis dels mitjans de comunicació controlats per l'estat russos", desmonetitzant els seus comptes oficials i reduint-ne la visibilitat a la plataforma.
We're fighting the spread of misinformation on our apps and putting more restrictions and transparency on state-controlled media outlets to help people know if what they see is coming from a publication that may be under the influence of a government.
— Meta (@Meta) March 4, 2022
Finalment, el 28 de febrer, Meta va decidir bloquejar totalment els mitjans controlats per l'estat rus, Russia Today (RT) i Sputnik, a tota la Unió Europea, a petició de nombrosos governs i la mateixa UE. La decisió final de la Unió Europea l'havia fet pública la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: "En un altre pas inèdit, prohibirem a la UE la maquinària mediàtica del Kremlin". Un pas que també ha generat preocupació internacional entre defensors de la llibertat d'expressió absoluta.
El moviment europeu va generar una reacció en cadena a totes les plataformes digitals majoritàries, inèdita en la seva velocitat i alineació. Apple i Google van retirar les aplicacions de RT i Sputnik de les respectives botigues d'aplicacions i, Alphabet també n'ha restringit l'accés des del seu motor de cerca. Twitter i Instagram han seguit aproximacions similars i el bloqueig en diferents àmbits, també econòmics, afecta ara els usuaris russos de Twitch, Youtube, Spotify i Netflix.
TikTok, de propietat xinesa, ha estat dels darrers serveis a anunciar restriccions. Diumenge van comunicar que han posat en marxa un bloqueig parcial de la plataforma a Rússia i diuen que aviat començaran a afegir notificacions als continguts provinents d'entitats en les quals "un govern exerceix un control directe o indirecte sobre el seu contingut editorial o la presa de decisions".
TikTok també ha suspès la possibilitat de fer transmissions en directe o d'acollir nou contingut provinent de Rússia.
3/ We will continue to evaluate the evolving circumstances in Russia to determine when we might fully resume our services with safety as our top priority. More about our ongoing efforts here: https://t.co/Whwn5KwXmj
— TikTokComms (@TikTokComms) March 6, 2022
La decisió de la plataforma de vídeos xinesa és molt rellevant. De fet, molts mitjans occidentals anomenen "TikTok war" la guerra a Ucraïna, pel pes d'aquesta plataforma en la comunicació directa d'usuaris des dels països implicats i el relatiu poc control dels seus continguts, que s'ha trobat molt sovint viralitzant continguts falsos.
La resposta russa ha estat contundent. Després de dies de restriccions parcials, el regulador rus de les comunicacions, Roskomnadzor, ha bloquejat recentment Facebook i Twitter a tot el país, i és previsible que la llista es vagi ampliant a altres plataformes socials en els pròxims dies.
"Des del maig de 2021, Roskomnadzor ha registrat 7 fets de discriminació contra comptes oficials de mitjans russos i personatges públics a la plataforma TikTok", assegurava la institució divendres des de la xarxa social russa VKontakte. Anuncis similars emplenen el seu perfil, també el de Telegram.
Estratègies de contra censura
Tot i els moviments de desconnexió informativa mútua, selectiva en un cantó i total en l'altre, l'hermetisme digital avui en dia és pràcticament impossible. Són moltes les eines a l'abast per fer arribar informació a banda i banda.
Telegram n'és el principal exemple. Utilitzat tant per les autoritats ucraïneses com per les russes, la principal aplicació de missatgeria a Rússia i Ucraïna continua sent la principal font d'informació dels ciutadans des de la zona de guerra, sense limitacions aparents.
Rússia ha intentat durant anys, sense èxit pràctic, controlar i bloquejar la plataforma, fundada pels germans Dúrov. Roskomnadzor va aixecar-ne la persecució al país el juny passat. La seva cara més visible, Pàvel Dúrov, és ciutadà francès des del 2021, manté la seu i els treballadors de Telegram a Dubai i de moment havia mantingut un perfil baix sobre el conflicte de manera pública fins dilluns.
La posició oficial de Telegram, contrària al conflicte, ara també és recolzada personalment pel seu president executiu:
"Fa 9 anys vaig defensar les dades privades dels ucraïnesos del govern rus, i vaig perdre la meva empresa i casa meva. Ho tornaria a fer sense dubtar-ho".
9 years ago I defended the private data of Ukrainians from the Russian government — and lost my company and my home. I would do it again without hesitation. https://t.co/GUFCjbqDc5
— Pavel Durov (@durov) March 7, 2022
El cofundador i actual CEO de Telegram es refereix en la seva darrera publicació al seu passat com a fundador de VKontakte (VK), actualment el lloc web més visitat de Rússia amb funcions molt similars a la nord-americana Facebook. Dúrov assegura que el 2013 el Servei Federal de Seguretat (FSB, l'ex-KGB) va exigir-li l'entrega de dades privades d'usuaris ucraïnesos de VK i es va negar a facilitar-les.
Altres informacions apunten que també l'hi exigien el tancament d'un grup anti-corrupció de l'activista i opositor rus Alexei Navalni. La seva negativa va desembocar en el seu acomiadament de l'empresa que ell mateix havia fundat i a la "sortida forçosa del país".
Dúrov assegura que el seu historial de confrontació amb el Kremlin demostra el compromís que manté per la defensa de la privadesa dels usuaris de la plataforma. Tanmateix, és preocupant que no faci menció específica a la seguretat dels seus servidors, als sistemes que garantirien la seva resiliència davant de ciberatacs russos. A més, la xarxa de bots que han desplegat tant les autoritats russes com les ucraïneses per recollir intel·ligència militar o desinformar té un paper que podria ser rellevant.
La resistència anticensura de Telegram és històrica, però genera suspicàcies: tot i la creença popular sobre la seva privadesa, no és un servei xifrat per defecte. Els continguts dels missatges que hi són compartits podrien ser accessibles per tercers que aconseguissin accés als seus servidors si l'usuari no activa prèviament la funció específica de "xat secret".
Més enllà de Telegram
Hi ha diferents mètodes per saltar els bloquejos imposats a determinades adreces d'internet. Una de les més populars és utilitzar serveis VPN, que generen una connexió pont a tercers països per arribar a accedir als llocs bloquejats localment.
Diferents informes demostren que l'ús de serveis VPN s'ha disparat a Rússia els darrers dies. Des de dimarts passat, les aplicacions VPN més populars han experimentat un augment de més d'un 1.200% en el nombre de descàrregues tant a l'App Store com a Google Play a Rússia.
Davant l'amenaça del possible bloqueig d'infraestructures d'internet a Ucraïna, que sorprenentment, fins ara, no ha patit una interrupció massiva, empreses com SpaceX, d'Elon Musk, ja han proveït el país d'antenes receptores de senyal des de l'espai gràcies al servei de Starlink. Tanmateix, Elon Musk ja ha anunciat que no pensa bloquejar cap mitjà de comunicació, tampoc els oficials russos.
També la ICANN (Corporació d'Internet per a l'Assignació de noms i Nombres) s'ha negat a desconnectar els dominis russos de l'internet global, tal com haurien sol·licitat alguns ministres ucraïnesos.
Altres eines anticensura inclouen també solucions més tradicionals. Un dels perfils més actius del grup de hackers Anonymous ha promogut una campanya que facilita l'enviament de missatges SMS a números de telèfon russos aleatoris. Amb un parell de tocs al mòbil, és possible denunciar la desinformació que pateixen els ciutadans russos i apuntar-los a fonts alternatives.
Anonymous també ha assegurat haver hackejat el senyal de les retransmissions de plataformes audiovisuals i cadenes de televisió russes per mostrar-hi imatges de la guerra a Ucraïna. A més, han animat a aprofitar els comentaris de negocis russos a Google Maps per fer arribar missatges contra la guerra.
Ciutadans de la RuNet, la internet russa
Tot i les estratègies de contra censura desplegades, la ciutadania russa en la seva majoria continua informant-se a través de mitjans oficials i les alternatives a la veu del Kremlin desapareixen del país de forma accelerada. Són múltiples els testimonis de familiars de russos que no creuen el que expliquen els seus fills residents a Ucraïna. Fins i tot quan truquen des d'una ciutat destruïda per les bombes, com Khàrkiv.
Aquesta informació molts russos no se la creurien. Putin accelerant contra un mur... https://t.co/MKq8ghlzZh
— Manel Alías (@ManelAlias) March 2, 2022
La guerra a la televisió russa no existeix. Mentrestant, segueixen els plans del país per construir RuNet, una infraestructura estatal que els permeti controlar i desconnectar-se eficaçment de l'internet mundial. Aquesta mena de gran tallafoc digital, similar al que té establert la Xina, podria arribar a assegurar que, quan el poder rus ho reclamés, les pantalles de tots els ciutadans no mostressin res més que els passos alegres de ballet d'"El llac dels cignes".
