La Blancaneu i l'efecte Rubiales: 10 diferències entre el film original de Disney i la nova versió
Repassem les diferències entre la versió clàssica i la nova versió amb actors reals (conté espòilers)
Disney ha decidit adaptar la nostàlgia als nous temps i, per això, ha esborrat diàlegs ofensius amb les dones i ha fet de la protagonista una dona més empoderada i decidida a la nova pel·lícula Blancaneu que ja és als cinemes.
El petó és més legítim
Tot i que el príncep de l'original apareix breument a l'inici del film i la Blancaneu confessa després als 7 nans que n'està enamorada, cosa que molts no recorden, el petó final amb què la desperta després de mossegar la poma enverinada es qüestiona de fa temps per ser un petó robat sense consentiment. En la nova pel·lícula, l'enamorament entre tots dos és molt més evident i abans del petó final ja estan a punt de besar-se en escenes anteriors. Així, el petó final resulta més acceptable. Com a mínim, més acceptable que el de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso.
Una monarquia d'esquerres
El regnat dels pares de la Blancaneu és amable, conciliador i atent amb els seus súbdits i ella hereta la seva generositat. Al final, lidera una revolta popular contra el règim opressiu de la seva malvada madrastra. En canvi, en el film original el poble no apareix mai en pantalla ni se'l menciona per a res.
Els pares de la Blancaneu, modèlics
La nova pel·lícula destina uns 20 minuts inicials a mostrar la bondat dels pares de la Blancaneu i com li inculquen aquests valors perquè sigui una líder justa i atenta i una dona empoderada i estimada pels seus súbdits. També s'explica com moren els dos progenitors i com la bruixa sedueix el seu pare i arriba al tron. Res de tot això es veu a l'original.
Els nans no són masclistes
El fet que en l'original la noia sigui objecte evident del desig dels nans, que queden immediatament enamorats de la seva bellesa i li reclamen un petó abans d'anar a treballar a la mina, queda absolutament obviat en la nova pel·lícula. També s'eliminen tots els comentaris més obertament masclistes del nan rondinaire, com que les dones són "verinoses" o que fan servir martingales per enlluernar els homes.
La Blancaneu no és la serventa dels nans
A l'original, quan la Blancaneu entra a la casa dels set nans i la veu bruta i desordenada, de seguida pensa que hi deuen viure uns nens orfes, perquè això de netejar "hauria de fer-ho la seva mare" i si està així és que no en tenen. Per això, decideix encarregar-se'n ella. A la nova, són els nans els que netegen sota les seves ordres. Al castell, com que qui mana és la malvada madrastra, allà sí, la Blancaneu neteja i neteja sola un castell interminable.
Les cançons es modernitzen
Cançons com "Algun dia el meu príncep vindrà" s'han eliminat per raons òbvies. Ara, els autors de la banda sonora de "La La Land" han escrit cançons noves i han actualitzat algunes de les més emblemàtiques del film original. Per "La La Land" ja es van endur un Oscar i ara podrien repetir, si no fos perquè les nominacions són encara molt lluny. La pel·lícula del 1937 la van nominar a la millor banda sonora, però no va guanyar. A canvi, li van concedir un Oscar honorífic per la revolució tecnològica que comportava. De fet, no va ser un sol Oscar, van ser una estatueta gran i set de diminutes.
Robin Hood es cola en el conte
El pretendent de la Blancaneu no és un príncep encantador, sinó un lladre que viu al bosc i que roba els rics per alimentar els pobres. Ell i tota la seva colla es converteixen en l'exèrcit de la Blancaneu per recuperar el tron. Una derivada inexistent en el film original i que s'alimenta molt de "La princesa promesa" i del seu to sorneguer i trencador amb els contes clàssics.
La reina no fa por
La bruixa del film original és terrorífica. Per exemple, anticipa que, quan la Blancaneu mossegui la poma, els nans acabaran enterrant-la viva pensant-se que és morta i gaudeix pensant en el patiment que això li provocarà. En la versió amb actors reals, la interpretació de Gal Gadot fa que es dilueixi del tot l'efecte terrorífic. Fins i tot el bosc deixa de ser tan terrible com a l'original.
La Blancaneu no és prou blanca
Aquesta és una crítica que s'ha fet prèviament, acusant els responsables del film de triar una actriu poc adequada per al rol protagonista. El motiu és que Rachel Zegler, a qui hem vist fent de Maria a la nova "West Side Story" o protagonitzant l'últim episodi d'"Els jocs de la fam", té ascendència colombiana, la seva pell no seria tan blanca com el paper requereix i, segons aquestes crítiques, cap mirall màgic diria que és més maca que Gal Gadot. Doncs tot el contrari, l'actriu de Nova Jersey ha demostrat ser una Blancaneu extremadament convincent i, com diu el mirall del nou film, la seva bellesa interior, que és la important, és incomparable.
Justícia poètica en la mort de la reina
La reina, en lloc de morir perseguida pels nans, estimbada contra el terra des d'un penya-segat gràcies a un llamp, es desfà víctima de la seva bellesa i se l'empassa el seu mirall màgic, una manera de desaparèixer més poètica i amb doble lectura.
Bonus
A la nova pel·lícula, el nan mut acaba parlant. Resulta que no era mut, sinó que simplement mai s'havia atrevit a parlar.
