La borsa cau un 7,5% en el pitjor dia en vint anys
La por d'una recessió econòmica els Estats Units, derivada de la crisi hipotecària, ha provocat pèrdues generalitzades a les borses europees, que han perdut entre un 5% i un 7%. En el cas de l'Ibex-35, encara ha anat pitjor. Ha tancat la sessió amb una davallada del 7,54%, que l'ha deixat als 12.625 punts. En diversos moments al llarg del dia, ha caigut més d'un 7%. És una caiguda més gran encara que la que van provocar els atemptats de l'11 de març del 2004. De fet, ha estat el principal descens des de l'octubre del 1987, quan va baixar un 7,76%, i la caiguda més forta dels últims vint anys. Ara caldrà veure la reacció de Wall Street, on aquest dilluns era festiu i la borsa no ha cotitzat.
No ha hagut de passar res d'especialment greu o impactant per arrossegar els mercats financers a caigudes no vistes des del 2001, tant aquí com a la resta d'Europa. L'acumulació de notícies negatives dels últims dies, tant pel que fa a les borses com a la resta de l'economia, ha acabat esgotant els inversors, que ara se situen en el pitjor escenari: una frenada econòmica als Estats Units que afecti la resta del món. El pla de rebaixes fiscals que vol posar en marxa el govern nord-americà no es veu com una solució.
A Madrid, la sessió ha començat a tenir números vermells des de bon matí i l'Ibex-35 ha caigut passat el migdia fins al 7%, en una tendència de caigudes generalitzades. Després de moderar les pèrdues, el selectiu espanyol ha recaigut mitja hora abans del tancament i a les cinc de la tarda perdia un 7,4% que el deixava en els 12.645 punts, per sota del llindar dels 13.000. Al final de la sessió ja no s'ha recuperat i ha cedit un 7,54%, que l'ha deixat als 12.625 punts, és a dir, a nivells del setembre del 2006.
El pànic ha estat tan gran que cap a tres quarts d'una del migdia, el mercat s'ha quedat sense diners, les ordres de venda dels accionistes no han trobat comprador.
Destaquen els descensos dels sectors de la construcció, la banca i l'energia. Per exemple, Iberdrola ha caigut més d'un 12%, Sacyr-Vallehermoso un 11%, Gamesa un 10% i Repsol i el Banc Santander un 9%. L'únic valor que s'ha salvat de la caiguda en picat ha estat Inmobiliaria Colonial, que ha pujat un 1,33% animada per l'anunci de General Electric d'una possible operació de compra de la companyia.
A la resta de places europees les coses han anat pràcticament igual que a la borsa espanyola. Frankfurt és on més s'ha notat la por, amb una davallada del 7%, mentre que París ha tancat amb pèrdues d'un 5,7% i Londres, d'un 4,9%.
Més enllà encara, la borsa argentina ha cedit un 6,2% i la del Brasil un 6,6%. La matinada de dilluns les borses asiàtiques ja donaven el primer avís de com seria la jornada als parquets. A Hong Kong la borsa s'ha desplomat un 5,5%, el mercat de valors de la Xina ha cedit un 5,4% i Tòquio un 3,86%.
Altres caigudes de la borsa espanyola
La caiguda del 7,54% de l'Ibex-35 és la pitjor des de la creació del selectiu, el 1992. Per trobar un altre dia negre a la borsa espanyola ens hem de remuntar al 1987, fa vint anys, quan es va desplomar un 7,76% a causa del crac de la borsa de Nova York. El 18 d'octubre d'aquell any, el Dow Jones, el principal índex de Wall Street, va baixar un 22,6% en una sola sessió, pitjor que durant el crac del 29.
La davallada d'ara i la del 1989 comparteixen alguns fets, com ara la debilitat del dòlar -que ara és a mínims històrics davant de l'euro-, l'escalada de preu del petroli -amb el barril de Brent fregant els 100 dòlars-, la por de la inflació i l'avís del final d'un cicle de bonança econòmica.
Altres jornades de caiguda estrepitosa de la borsa espanyola van ser la dels atemptats de l'11-M, amb un 4,15%, el 30 de juliol del 2002 per la crisi a l'Argentina, amb un 5,07%, i el 14 de setembre del 2001, després dels atemptats als Estats Units, amb un retrocés del 5,82%.
A la borsa espanyola encara hi va haver un dia més negatiu, que els analistes diferencien de la resta i no tenen en compte per fer el càlcul de les sessions negres. Va ser el 19 d'agost de 1991, durant el cop d'estat a la URSS, quan l'índex va caure un 8,49%.
