La Bressola surt al carrer a Perpinyà per defensar el seu model d'escola en català

Unes 2.000 persones han sortit als carrers a Perpinyà per reivindicar La Bressola a la Catalunya Nord, l'entitat que gestiona el model d'immersió lingüística en català a l'escola.

Sota el lema "Bressola viva, llengua viva", la manifestació ha avançat pel centre de la ciutat fins al Castellet, un dels edificis més emblemàtics de la capital nord-catalana, on s'han llegit els parlaments finals.

El president de l'entitat, Guillem Nivet, ha interpel·lat al Departament dels Pirineus Orientals i l'Ajuntament de Perpinyà perquè prioritzin l'escola en català:

"Volem demostrar que La Bressola no és una cosa morta, és una cosa ben viva, i la importància de l'ensenyament del català i en català aquí a la Catalunya Nord."

Per la seva banda, Guillem Dalmau, president d'Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, ha reclamat la necessitat d'augmentar el pressupost de La Bressola de les institucions de la Catalunya Nord sense retallar el d'altres entitats: 

"O bé les institucions nord-catalanes veuen la necessitat i apugen els pressupostos amb ajuts dignes a totes les associacions o serà una vergonya."

Durant la manifestació, s'han pogut veure diverses banderes estelades i pancartes a favor de La Bressola. 

També una àmplia representació d'infants i alumnes de les set escoles de primària i dues de secundària repartides per la Catalunya Nord.

És el cas de la Clementina, exestudiant de La Bressola de 18 anys que ha sortit a manifestar-se aquest dissabte: "La llengua, la cultura i la pedagogia són molt diferents de les de les escoles tradicionals franceses. Tinc germans petits i vull que vagin a aquesta escola, que a mi m'ha encantat."

Les famílies dels alumnes també han sortit al carrer a favor de la immersió lingüística, com el Joan Jaume Arqué, pare d'estudiants de La Bressola: 

"Ens agrada que els nens puguin parlar la llengua que els meus avis em van ensenyar."

Suport del món polític i cultural català

A la marxa, hi han assistit diverses personalitats del món polític i cultural català, com ara el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Lluis Llach, que ha recordat la lluita històrica per la defensa de La Bressola: "Tant l'estat francès com l'espanyol saben que la llengua és l'ànima de la nació i la seva obsessió per aniquilar-la ha sigut explícita sempre."

També hi ha assistit el president del Consell de la República, Jordi Domingo, que ha reivindicat la necessitat de mobilitzar-se pel català per evitar-ne la desaparició: "És imprescindible que les institucions locals s'adonin de la importància de la llengua. Sense llengua no tenim país."

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, denunciava que La Bressola no es pot finançar només dels donatius "del Sud": "El Nord s'ha de comprometre a defensar la llengua, que és la llengua d'aquí."

Diversos representants de Junts, ERC, CUP, els Comuns i Alhora també han donat suport a la convocatòria amb una àmplia participació de diputats del Parlament i del Congrés.
 

Falta de finançament

La xarxa d'escoles de La Bressola passa per un moment difícil per la retallada de subvencions. L'entitat reclama que es prioritzi l'escolarització en català i exigeix un compromís per part de les institucions a impulsar-la econòmicament. 

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals s'ha compromès a destinar-hi una partida excepcional de 30.000 euros, però les entitats la consideren insuficient i temen que aquesta inversió no suposi un augment de la despesa real i que impliqui retallades per a altres vies de protecció del català.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un augment de la subvenció anual del govern a La Bressola fins a 800.000 euros. 

També ha reaccionat Òmnium Cultural a la urgència econòmica amb una recaptació privada de més de 60.000 euros, així com la Plataforma per la Llengua, que ha organitzat una campanya de donatius.
 

Un model amb un miler d'alumnes

Actualment, La Bressola compta amb 1.100 alumnes d'entre dos i quinze anys repartits en nou centres diferents: set escoles primàries --Perpinyà (barri de Sant Galdric i El Vernet), Niyls, Prada, El Soler, Sant Esteve i Pesillà--  i dos establiments de secundària --El Soler i Canet.

Creada l'any 1976 inspirada sobre les escoles basques d'Iparralde Seaska, la primera classe de català a la Catalunya del Nord es va obrir amb set alumnes, de diferents edats, en un local particular del barri de Sant Galdric a Perpinyà. L'any següent una segona escola es va crear a Nyils, dins d'un edifici municipal d'una antiga escola que havia tancat.

Les escoles de La Bressola són privades, però amb un contracte de col·laboració segons el qual l'estat francès paga els salaris d'una part important del professorat.