La bretxa del plaer: prejudicis i fake news sobre l'orgasme femení

Un dia per a cada cosa, també per a l'orgasme femení. Aquest dimarts se celebra el Dia Internacional de l'Orgasme Femení en un context en el qual contínua vigent la "bretxa del plaer" entre gèneres.

La relació entre homes i dones encara avui està molt marcada per pràctiques sexuals que cerquen el plaer de l'home. En parlen sis dones que viuen l'orgasme femení des de diversos punts de vista. Des del cinema, la sexologia, l'educació sexual, la ginecologia i la teràpia de parella.

Assenyalen prejudicis i fake news sobre les dones i l'orgasme femení, però també apunten alguns aspectes que han anat millorant amb els anys i els reptes que queden per resoldre.
 

Prejudicis

Per començar, un dels prejudicis quan es tracta de parlar de sexe és que només interessa als homes. Quan això no és així, la directora de cinema eròtic feminista Erika Lust assenyala que "les dones són tan sexuals com els homes".

A més, apunta que és precisament la mirada social el que no ha permès a les dones parlar de sexe i viure'l lliurement:

"Al llarg de la història, les dones sexualment actives han estat vistes com una amenaça particular per a l'ordre social: a les dones sempre se'ls ha dit què han de fer amb els seus cossos i amb qui, no han tingut la mateixa llibertat per parlar de la seva sexualitat que els homes."

La societat ha posat les dones en una dicotomia complicada: massa frígides o massa marranes. Ho explica la psicòloga i terapeuta sexual i de parella Montse Iserte:

"Si no arribem a l'orgasme, si no ens ve de gust el sexe, som unes frígides. Si ens agrada el sexe i podem arribar a l'orgasme, som unes marranes. Deixem de jutjar-nos i acceptem que el sexe i l'orgasme també formen part de la salut."

Sobre el paper de l'educació sexual, la terapeuta amb perspectiva de gènere Adriana Cid posa sobre la taula que a les dones se les ha educat per cuidar i donar plaer a l'altre, fins al punt de relegar el propi plaer a un segon terme:

"Les dones estem molt preocupades perquè l'altre gaudeixi, perquè s'ho passi bé, i no donem importància al nostre plaer. I a més, ens costa demanar el que volem."

A tot això s'hi afegeix que l'orgasme masculí ha estat durant molt de temps el centre de la narrativa sexual. Qualsevol fet vinculat al sexe apuntava al mateix, "deixant l'orgasme i el plaer femení com una cosa lligada i dependent del plaer masculí", precisa Lust.

Fake news

Però és hora de trencar amb tot això i posar-se les piles, opinen. En paraules de la sexòloga i docent de tallers de sexualitat per a joves Isa Duque, coneguda a les xarxes com a Psico Woman, cal "sortir del guió establert culturalment" sobre què és una relació sexual "tradicional" i empoderar-se amb tota la informació que tenim:

"Ens han venut que el sexe tradicional és que la dona es tombi, l'home la penetri i tots dos tinguin un orgasme. Això és fake news."

Un punt de vista que també comparteix la psicòloga especialitzada en sexologia i teràpia de parella Marina Castro:

"Tots els mites aquests de com més estona millor, com més grossa millor... tot això el que fa és culpabilitzar la gent de no sentir. La vagina és el canal del part, per tant té sensibilitat, però en té poca i la sensibilitat que té és difícil d'estimular amb una penetració."

Les dades, la informació i compartir experiències és molt important per sortir de tot això. Ho explica Isa Duque:

"Si llegeixes els estudis que diuen que el 90% de les dones no arriben a l'orgasme només amb la introducció del penis a la vagina, llavors amb l'empoderament de la informació començaràs a ser conscient que a tu no et passa res, que la diversitat existeix, que només has de demanar allò que vols i jugar."

De fet, no és correcte que l'orgasme femení costa més d'aconseguir que el masculí. "És més difícil aconseguir-lo quan no utilitzem les tècniques adequades", apunta la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda, que també afegeix:

"El que ens trobem moltes vegades és el desconeixement del propi cos de les dones. El clítoris no ocupa el lloc que mereix i s'ha confós com a òrgan genital més important la vagina."

Millores

Amb tot, l'empoderament és evident i n'hi ha mostres clares. A tall d'exemple, el cinema per a adults ha donat espai a directores com Annie Sprinke o Candida Royalle, que aporten la seva mirada femenina aportant continguts que ajuden a identificar i crear nous imaginaris sobre l'orgasme femení.

Un altre aspecte és que es fingeix menys, malgrat que encara costa expressar que no s'ha arribat a l'orgasme o demanar el que es vol. Així ho explica Cid:

"En el que sí que s'ha avançat és que es fingeix menys. Està més normalitzat que no hi ha necessitat de mentir sobre si s'ha arribat a un orgasme, o dir que ha estat un clau espectacular si no és així."

Marina Castro té clar que fingir no porta enlloc:

"El que sí que passa és que a partir que es comença a fingir l'altra persona entén que el que està fent agrada. Per tant, anirà repetint aquest mateix acte."

L'esperança està en les noves generacions, que, malgrat tot, continuen carregant tabús imaginaris sobre el sexe allunyats de la realitat.

Per Lust, que ha impulsat el projecte The Porn Conversation per animar els pares a parlar de sexe amb els seus fills, cal educació sexual:

"Necessitem normalitzar, parlar sobre sexe de manera positiva i informada, perquè a més d'informar sobre els riscos i precaucions a prendre quan es té sexe, es parli de plaer, de què ens agrada, de fantasies, de diversitat de cossos o gèneres i identitats. Parlar del consens i del respecte cap a totes les persones involucrades."

La sexòloga Isa Duque assegura que en els seus tallers de sexualitat per a joves ha percebut que, "en els últims anys, hi ha més nois preocupats sobre com donar plaer a una dona i que demanen saber com estimular bé un clítoris per afavorir l'orgasme".

Amb tot, els homes també han de trencar els estereotips i oblidar les conductes apreses que fins al moment eren inqüestionables. 

La bretxa del plaer, és clar, es dona en les parelles heterosexuals. Les estadístiques apunten a una clara bretxa d'orgasmes entre homes i dones en relacions heterosexuals. Una bretxa que no es veu, ni de bon tros, en parelles de lesbianes ni en la masturbació.