La cabra salvatge dels Ports supera la plaga de sarna, que ha matat el 86% dels animals
Després de 7 anys de davallada imparable, aquest és el primer any que en el cens de població no s'ha trobat cap exemplar de cabra salvatge amb símptomes de sarna. L'any passat només se'n va albirar una. Segons els criteris veterinaris, es pot considerar que l'espècie ha assolit la resistència de grup i actualment el grau epidemiològic és baix.
Encara que hi hagués algun rebrot puntual, es descarta un nivell de mortalitat com el que va causar el paràsit de la sarna entre el 2015 i el 2021, quan es va passar de 3.600 exemplars a 500, el mínim històric registrat. En el cens d'enguany s'han comptat 844 individus de cabra hispànica, un creixement que confirma la recuperació i la regeneració de l'espècie.
Tot i que la sarna no es pot donar per erradicada i la transmet un paràsit que està present al medi natural, des de la Reserva Nacional de Caça dels Ports són optimistes. "No abaixem la guàrdia", assegura el director tècnic de la reserva, Josep Jovaní, "però el fet que hi hagi molt pocs animals o cap amb símptomes visibles indica que la plaga està molt controlada". Serà una malaltia endèmica durant dècades i n'hi haurà brots, però molt més acotats.
Com s'ha frenat la malaltia?
La sarna és molt difícil de controlar en animals salvatges i la ràpida progressió de la plaga va obligar a prendre una decisió dràstica: matar les cabres malaltes. El director de la Reserva Nacional de Caça dels Ports defensa que "era l'única estratègia possible en aquell moment".
Tenint en compte els antecedents a altres llocs de la península Ibèrica, com la serra de Cazorla, on la plaga va ser devastadora, es va preveure una mortalitat del 90% de la població. "Sabíem quin seria el resultat final", ha lamentat Jovaní.
L'animal es moriria igualment per una malaltia que li col·lapsa els òrgans vitals i es va decidir evitar el patiment a les bèsties que no tenien esperança de sobreviure.
Matar les cabres malaltes també servia per reduir la densitat de la població i amb això, rebaixar el contacte i els contagis. "La transmissió és més lenta i intentes frenar l'evolució com pots, sabent que al final, el resultat serà sempre el mateix", apunta el director de la reserva.
Tot i que la densitat de població actual encara és baixa, es considera que els animals són més forts perquè ja han estat en contacte amb la malaltia i n'hi ha que s'han fet resistents. No li passa a l'individu afectat pel paràsit, sinó als seus descendents.
Des del 2015 hi ha hagut nou generacions noves de cabra salvatge al Port i es pot començar a parlar de resistència de grup.
Reproducció a l'alça
L'altre factor que contribueix a l'optimisme són les dades positives de reproducció, a partir del 2021. L'any 2022 es van registrar 540 exemplars de cabra, l'any passat, 619, i enguany el cens creix fins a 844. S'han vist 290 mascles i 405 femelles i 149 cries, el triple que el 2021.
Aquest cens el fa el personal de la reserva de manera visual, que anota els exemplars vistos en els desplaçaments que fan cada dia. Els animals es classifiquen en funció de l'edat i del sexe.
Tot i que es va plantejar entre fòrums científics la importació de cabres d'altres zones, Jovaní assegura que no era la solució. Recorda que la introducció d'exemplars només es fa "amb criteris molt específics de recuperació de la riquesa genètica", i en casos molt concrets, com per exemple que es vulgui generar una població "més resistent a qualsevol patologia que pugui vindre de fora".
Al Port diu que no tindria sentit, sobretot ara que el creixement anual és exponencial. Jovaní preveu que l'any que ve s'arribi a més de mil individus. La zona on la població de cabra hispànica s'ha regenerat més és al nord de la reserva, a la part del massís de la Terra Alta.
La cabra salvatge és una espècie endèmica de la península Ibèrica, que va estar a punt d'extingir-se a finals del segle XX.
L'estat de l'hàbitat
A Josep Jovaní el preocupa ara el medi empobrit que trobarà la nova generació de cabres salvatges. El director de la reserva recorda que la majoria d'herbívors "necessiten característiques alimentàries determinades i variades" i que la baixa densitat de cabra ha fet que moltes zones aptes per al pasturatge ara ja no ho siguin. S'han cobert d'espècies com arbustos i pins, de baixa aportació alimentària per a l'espècie.
La sequera i l'impacte del canvi climàtic també afecta aquest hàbitat, que és cada vegada més arbrat. "Caldrà veure quina capacitat té el medi per sustentar aquestes cabres i fins a quin nombre pot ser viable, quantes n'admet", alerta Jovaní. Si en una zona s'hi alimentaven deu exemplars, ara potser només hi haurà aliment per a tres o quatre i caldrà "gestionar l'hàbitat i millorar-lo i adequar-lo al nombre de cabres", una feina que també ha d'implicar ajuntaments i propietaris privats i l'administració.