La calor afecta com absorbim els medicaments: poden provocar estrenyiment i hipotensió

Una de cada deu visites a urgències està relacionada amb problemes amb la medicació, per l'ús inadequat o, al revés, per no prendre-la quan toca.

Són dades que han constatat a l'Hospital de Sant Pau, i que concorden amb les d'arreu del món. En la majoria dels casos, són complicacions evitables i que afecten sobretot persones molt grans, amb diverses malalties cròniques, que prenen molts medicaments i, sovint, amb demència.

Especialment, a l'estiu, la calor condiciona l'efecte dels fàrmacs. Medicaments com els antidepressius, els ansiolítics, alguns tractaments pel dolor, alguns antihistamínics, la codeïna o, fins i tot, els suplements de calci, provoquen estrenyiment.

Amb la calor, la persona perd més aigua a través de la suor, amb la qual cosa el problema es pot agreujar i el pacient pot acabar a urgències. Cal pensar-hi a l'hora de fer el diagnòstic, adverteix Ana Juanes Borrego, farmacèutica de l'Hospital Sant Pau: "És molt important perquè, si no, tractes l'estrenyiment amb un laxant, però un de cada tres torna, esclar, perquè la causa continua."

A banda d'estrenyiment, també es veuen molts casos d'hipotensió en persones que es mediquen, després d'un infart o un ictus, per exemple, per mantenir a ratlla la pressió arterial.

Per què passa?

Les altes temperatures afecten la manera com absorbim els fàrmacs, perquè hi ha més pèrdua de líquids i deshidratació. Això fa, explica el també farmacèutic de Sant Pau Jesús Ruiz Ramos, "que molts medicaments facin més efecte perquè no s'eliminen tant pel ronyó i, de vegades, com que els vasos sanguinis estan més dilatats, encara fan un efecte més potent".

No obstant això, també és cert que la majoria de vegades les complicacions a partir de la medicació tenen un origen multifactorial, perquè també hi tenen un pes important aspectes de tipus social.

Ruiz Ramos afegeix: "Hi ha vegades que, per ells mateixos, no produeixen aquest gran efecte negatiu en el pacient, però quan els sumem a altres causes, com que no té aire condicionat a casa, que no beu prou aigua o que està inapetent, tot això va sumant, i els medicaments són un factor més que el porten a urgències."

Com es pot combatre?

A Sant Pau, van posar en marxa fa anys el Codi Medicament, un programa per prevenir, en la mesura del possible, tots aquests problemes. Consta de tres passos:

1. En primer lloc, revisen tots els medicaments que pren el pacient, no només el que suposadament li ha provocat la descompensació que l'ha dut a l'hospital.

2. Després, es coordinen amb la resta de metges que porten el pacient, ja sigui a l'atenció primària, a l'hospital o a la residència.

3. I finalment, "fem una cosa que és molt senzilleta, però molt efectiva", assegura Juanes Borrego, "que és trucar al malalt dos dies després de l'alta d'urgències; amb aquesta trucada, ens assegurem que ens hem explicat bé".

I és que sovint la pauta de medicació no queda prou clara quan el pacient marxa cap a casa. Ho reconeix Adrián Plaza Díaz, que treballa sobretot a la farmàcia de les urgències de Sant Pau: "És veritat que de vegades s'utilitza un llenguatge molt complex. Per exemple, moltes vegades trobem 'stop anticoagulants', i el pacient no és conscient de quin és exactament aquest tractament."

Amb aquestes tres intervencions, han comprovat que s'han reduït els reingressos. Això és bo per al pacient, perquè vol dir que es troba bé, i per al sistema, que allibera recursos per atendre altres malalts.

En tot cas, els experts sempre recomanen que si hi ha qualsevol dubte amb la medicació, es consulti un professional --el metge o el farmacèutic de confiança. Tan poc aconsellable és automedicar-se com autodesmedicar-se.