La calor de rècord de l'estiu passat va provocar 61.000 morts a Europa, 1.772 a Catalunya

L'estiu del 2022 va haver-hi més de 61.000 persones que van morir a conseqüència de les temperatures extremes a tot Europa. L'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja havia anunciat un excés de mortalitat inusualment alt entre el maig i el setembre de l'any passat. Però, per primer cop, s'ha quantificat gràcies a un estudi científic liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han provocat un augment de les temperatures que cada vegada va a més. En aquest context, Europa s'ha convertit en un destacat punt climàtic calent: s'està escalfant més de pressa que altres llocs del planeta. De fet, ja està per sobre del grau des de l'era preindustrial.

Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal i del European Research Council, és l'autor principal d'aquest estudi que quantifica, per primera vegada, les morts atribuïbles a la calor, l'estiu del 2022, el més calorós a Europa des que hi ha registres, amb rècords de temperatures, intenses onades de calor, sequera i incendis:

"Les temperatures són un factor de mortalitat del mateix ordre de magnitud que la contaminació atmosfèrica, però la població general no té aquesta consciència."

Pels nivells d'escalfament climàtic actuals, els investigadors han calculat que el 2022 van morir unes 25.000 persones més que fa quatre anys a Europa.

Els països mediterranis, més vulnerables

Segons aquest estudi, a Catalunya hi va haver 1.772 morts atribuïbles a la calor, i en total a Espanya n'hi va haver més d'11.000. "En nombres absoluts, els tres països amb més mortalitat van ser Itàlia, primer, seguida d'Espanya i d'Alemanya, però en nombres relatius els països mediterranis són els que es van veure més afectats", destaca Ballester Claramunt.

L'estudi demostra que els països de la Mediterrània són més vulnerables a la calor extrema i que una temperatura determinada provoca més risc de mort allà que a Centreeuropa. Són especialment vulnerables a la crisi climàtica, en part perquè s'estan escalfant més ràpidament que la resta del continent, però també per qüestions socioeconòmiques.

"El Mediterrani és més vulnerable a les temperatures presents i futures", apunta Ballester Claramunt. El principal autor de l'estudi explica que això pot tenir diverses causes, com ara els recursos que es destinen a la sanitat i als serveis socials, i també l'envelliment de la població:

"Per exemple, en algunes parts d'Espanya hi ha un gran envelliment i aquestes persones són especialment vulnerables a l'excés de calor. A banda, també hi pot influir el desenvolupament socioeconòmic, la qualitat dels habitatges on viu la població i l'esperança de vida."

Però sí que els investigadors destaquen que els barris humils, en general, necessiten més mesures de prevenció que els barris benestants.

Pel que fa a les diferències per sexe i edat, els homes entre els 0 i els 64 anys presenten un índex de mortalitat més alt durant les onades de calor o episodis extrems, però, en canvi, en edats més avançades, a partir dels 80 anys, afecta més les dones. La calor mata persones amb patologies preexistents de base, a les quals s'afegeix la temperatura, i això fa que no puguin sobreviure a l'estiu, assenyala l'investigador d'ISGlobal:

"Les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes i això explicaria per què són més susceptibles que els homes. Tot i això, les dones van morir un 56% més a conseqüència de la calor durant l'estiu del 2022. Per tant, en conjunt, sí que són més vulnerables a les altes temperatures."

Mesures insuficients per protegir la població de la calor

L'estiu del 2003 va haver-hi un excés de 70.000 morts a Europa. Des d'aleshores, a partir del 2004, es van adoptar algunes mesures per protegir la població de la calor. Aquestes mesures, però, encara són insuficients i continua havent-hi molta mortalitat vinculada a la calor, com assegura Marcos Quijal, investigador predoctoral de l'ISGlobal:

"Encara que això va passar fa 20 anys i s'han implementat aquests sistemes de prevenció, estem al 2023 i encara trobem molta mortalitat atribuïble a la calor."

Joan Ballester explica: "Aquests plans d'adaptació a la crisi climàtica han tingut certs beneficis i, de fet, la mortalitat l'estiu del 2022 encara hauria estat més alta. Però, tot i això, és un assumpte pendent que cal abordar i que s'ha de pal·liar en la mesura del possible, perquè cada any repetim la mateixa història."

Els investigadors recomanen mesures generals, com ara invertir més en despesa sanitària i en serveis socials, i tenir cura de la gent gran. Però també aconsellen implementar-ne d'altres de més específiques, com per exemple "monitorar les persones més vulnerables que viuen aïllades i que no tenen mobilitat, o bé establir un sistema d'avís i tenir una conscienciació social més efectiva".

També recorden que són importants les adaptacions a llarg termini, com un redisseny més intel·ligent de les ciutats, més adequat a la nova realitat climàtica, o les millores habitacionals, sobretot als barris modestos, per combatre la pobresa energètica, tant a l'hivern com a l'estiu.