Les morts per calor han augmentat un 30% els darrers 20 anys a Europa (Montse Mora)

La calor mata un 30% més de persones a tot Europa que fa 20 anys

L'Estat del Clima Europeu alerta que els incendis, inundacions i tempestes també han causat 151 morts a Europa, en l'any més càlid registrat
Enllaç a altres textos de l'autor

Cori Calero

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

@CoriCalero
Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

La crisi climàtica causa morts, ara i a tot arreu, i Europa no n'és una excepció. De fet, en el nostre continent, aquestes víctimes són cada cop més nombroses, i augmenten a mesura que puja la temperatura mitjana del planeta a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que continuem produint. Ho revelen l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) i el Servei Copernicus de Canvi Climàtic (C3S)  en l'estudi que presenten cada any, l''Estat del Clima Europeu.

El 2023 torna a batre perillosos rècords lligats a la crisi climàtica, entre ells el de ser l'any més càlid registrat a Europa. Malauradament, que el 2023 hagi estat rècord ja ha deixat de sorprendre, ja que la superació de temperatura màxima global se succeeix any rere any. I el que hauria d'alarmar-nos és, precisament, que les notícies climàtiques són un continu de rècords que es van superant.

Un altre malaurat rècord el 2023, no només de temperatures màximes, sinó en dies d'estrès per calor extrema a tot el continent. La tendència a l'alça és el més preocupant, perquè significa més víctimes mortals, que, concretament, han augmentat un 30% en 20 anys.

D'aquest augment no se'n salva gairebé cap racó d'Europa, ni tan sols al nord, ja que els investigadors dels dos centres l'han detectat en el 94% de les regions estudiades. 


Què és l'estrès per calor extrema?

L'estrès per calor no el causa només la temperatura; és l'impacte de la calor en el nostre organisme i es calcula tenint en compte la temperatura combinada amb la humitat o altres paràmetres com la velocitat del vent. I és que amb una humitat ambiental molt alta, la calor és molt més perillosa per al nostre cos, ja que a mesura que la humitat augmenta, la velocitat d'evaporació de la nostra suor disminueix. Això provoca que no puguem suar tant, que no ens funcioni tan bé el mecanisme natural que ens ajuda a refrescar-nos.

Per tant, 33 graus, per exemple a Blanes, amb una humitat del 60%, seran molt més perillosos que, diguem-ne, a Lleida, amb una humitat del 30%. 

Però si tenim en compte només l'alça de temperatura, les dades tornen a trencar rècords, un any més. Les temperatures a tot Europa van estar per sobre de la mitjana durant 11 mesos, i el setembre del 2023 va ostentar l'infaust títol de ser el més calurós de la història.

 

Catalunya n'és un gran exemple. Aquí ja patim 5 onades de calor més l'any i són molt més llargues que el 1950. I quant als pics de calor (dies amb temperatura per sobre de la mitjana durant un o dos dies), si abans es concentraven només a l'estiu, ara ja els patim a la primavera i a la tardor.


El cost de no actuar és cada cop més alt

I no només impacta en la nostra salut, sinó també en l'economia. Per exemple, l'agricultura té encara més complicacions per cultivar i el turisme se'n ressent perquè un indret amb temperatures extremes ja no es veu tan atractiu. De fet, l'informe revela que les pèrdues econòmiques relacionades amb la meteorologia i el clima, a tot Europa, ascendeixen a més de 13.400 milions d'euros. Celeste Saulo, secretària general de WMO, ens recorda això:

"El cost de l'acció per combatre la crisi climàtica pot semblar car, però el cost de la innacció ho és encara molt més."

I no només en diners, també en vides humanes. Perquè, a més de les onades de calor, altres esdeveniments meteorològics extrems van afectar greument els europeus durant el 2023. Segons la Base de Dades Internacional de Desastres

  • 63 persones van morir a causa de tempestes
  • 44 morts van ser a causa d'inundacions
  • 44 persones més van morir en incendis.
44 persones van morir en incendis relacionats amb la crisi climàtica a Europa el 2023 (Reuters)

"És el desafiament més gran de la nostra generació. I hem de fer cas de la ciència per donar solucions per al bé de la societat", diu Saulo. Un desafiament tan gran que els contrastos extrems van en augment i es van succeint de punta a punta d'Europa. Europa va patir simultàniament sequeres extremes, com a Catalunya, i inundacions, grans tempestes i incendis mai vistos. I ho indiquen clarament les dades mostrades, com relata el director de C3S, Carlo Buontempo.

"L'any 2023 Europa va ser testimoni de l'incendi forestal més gran que s'hi ha registrat mai, i a la vegada va ser un dels més plujosos, amb onades de calor marines severes i inundacions devastadores generalitzades."


Cal més inversió en adaptació a la crisi climàtica

I si els contrastos ja són presents, encara ho seran més, segons indiquen les dades. "Les temperatures segueixen augmentant, i això fa que les nostres dades siguin cada cop més vitals per preparar-nos per als impactes del canvi climàtic", diu Buontempo. Per això els preocupa especialment que la percepció de risc per a la societat i els governs continuï sent més baixa del risc que hi ha en realitat.

Europa és el continent que més ràpid s'escalfa, amb temperatures que s'eleven al doble de velocitat que la mitjana global. Només des del 2020, el continent ja ha patit els seus 3 anys més càlids. I això s'ha notat també en la temperatura de l'oceà, la més alta mai vista a tota la costa europea. Al juny, la costa atlàntica a Gran Bretanya va rebre l'impacte d'una onada de calor que es considera que fins i tot sobrepassa l'apel·latiu d'"extrema", ja que va estar 5 graus per sobre de la mitjana!


Menys neu, menys gel i més inundacions

Ja fa uns quants hiverns que les nevades són escasses a Catalunya, però l'escassedat de neu és extensible a la resta d'Europa. A més, les temperatures extremadament càlides han contribuït a la pèrdua de glaceres en molts punts. Un exemple dràstic són els Alps, que només en un any han perdut el 10% del gel.

Mentre això passa, i mentre aquí ens enfrontem a aquesta sequera de més de 3 anys i mig que no deixa entreveure la seva fi, a tot Europa hi ha hagut de mitjana un 7% més de precipitació que la mitjana anual. Podria semblar una dada positiva, però no ho és perquè aquests litres no han caigut de manera repartida durant un determinat període de temps, sinó de cop. El resultat va ser que molts rius es van desbordar i hi va haver greus inundacions. Les inundacions van afectar 1,6 milions de persones i van provocar el 81% de les pèrdues econòmiques per impactes climàtics. 

"Les dades presentades són alarmants", diu Mauro Facchini, cap de la Unitat per a l'Observació de la Terra de la Comissió Europea, "és una informació sòlida que revela canvis significatius al llarg de tot el planeta".

Però tot i que l'Estat del Clima Europeu sigui un crit d'alerta, també ha recollit dades positives, com l'augment de generació d'electricitat amb fonts renovables, que el 2023 va ser del 43%, un màxim històric que supera el percentatge produït amb combustibles fòssils.

"La recerca és també una eina vital per a la transició cap a l'energia sostenible i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, per aconseguir ser el primer continent climàticament neutre per al 2050", diu Facchini. Tot i l'optimisme de la dada, però, l'evidència és que l'acció és massa lenta, perquè veient les dades aportades del que ja estem patint a Europa i que va en augment, potser el 2050 és un horitzó massa llunyà. 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut