La Cambra de la Propietat recorre al TSJC per evitar fer públics els grans tenidors

El diari digital Crític havia demanat la llista d'empreses amb més de deu propietats a l'Incasòl en virtut de la llei de transparència, i els representants dels propietaris volen que no es publiqui

RedaccióActualitzat

Volien saber qui són els grans propietaris de pisos que hi ha a Catalunya. Per fer-ho, i en virtut de la llei de transparència, van demanar les dades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que és l'organisme on es dipositen les fiances dels pisos que es lloguen. Estem parlant d'una investigació del diari digital Crític que ara ha arribat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Anem a pams i tornem al relat. Els periodistes van rebre resposta de l'Incasòl: els va enviar un Excel amb la relació de les persones físiques i jurídiques amb més de deu pisos en propietat, el que es consideren grans tenidors, que són més de 5.000 a Catalunya. Ara bé, l'Incasòl els identificava amb un número i es va negar a facilitar els noms de les empreses de la llista, apel·lant a la protecció de dades.

A partir d'aquí, els periodistes es van dirigir a l'òrgan que vindria a actuar com a policia en cas que una institució pública no compleixi amb una petició de transparència. Aquest òrgan és la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació (GAIP), creat per la mateixa llei. Doncs bé, la GAIP va resoldre a favor dels periodistes i va concloure que l'Incasòl els havia de facilitar la identitat de les empreses.

Elisabet Samarra, la presidenta de la GAIP, explica --en una entrevista a "Els matins" de TV3-- els criteris que prevalen en casos com aquest:

"Primer veure si deriva un dany d'aquest accés a la informació. I segona, malgrat això, que es produeixi aquest dany, és ninformació rellevant? Té interès públic que es faci pública? Si l'interès públic ha de prevaldre, aleshores se sacrificquen les dades personals".

Doncs bé, arribats a aquest punt, entra en joc la Cambra de la Propietat de Barcelona. Per evitar que les dades de l'Incasòl --és a dir, la llista de les empreses que tenen més de deu pisos en propietat- es faci pública, han presentat un contenciós administratiu contra la GAIP.

Els representants dels propietaris de Barcelona, com explica el seu gerent, Òscar Gorgues, creuen que es podria incentivar l'ocupació il·legal de pisos i entenen que aquestes dades queden fora de la llei de transparència:

"Petits tenidors són persones que es poden identificar, i llei de transparència pensada per fiscalitzar gestió entitats públiques, però no dades privades que gestionen les admninistracions"

Per part del diari Crític, que ha inciat una campanya per recollir 15.000 euros i poder personar-se en aquest cas, insisteixen en la llibertat d'informació. Ho recull el periodista Roger Palà:

"Qui té por de la veritat? Qui té por de què se sàpiga qui són aquests grans propietaris? Nosaltres no en tenim. Creiem que és sa, per la nostra democràcia i pel nostre sistema polític. Quines són les empreses que acumulen més pisos avui en dia?"

El diari digital Crític es vol personar en el contenciós administratiu
El diari digital Crític es vol personar en el contenciós administratiu(CCMA)

La també periodista, del mateix diari, Laura Aznar, afegeix:

"El que seria fantàstic i meravellós és que els periodistes no haguéssim de batallar-nos davant de l'opacitat d'alguns departaments i alguns organismes vinculats a la Generalitat per accedir a una informació que té una afectació pública, té un efecte sobre la ciutadania".


Més de 4.600 reclamacions per incompliments

El que li ha passat a aquest diari digital és un exemple de la falta de transparència en les dades públiques. Segons la llei del 2015, si un ciutadà, un mitjà de comunicació o qui sigui demana una informació a l'administració aquesta ha d'actuar amb transparència. 

Ara bé, la GAIP, rep desenes de reclamacions perquè això sovint no passa. Així, des del 2015 n'han rebut 4.609. Són reclamacions o bé perquè la petició d'informació ha estat denegada, o bé perquè s'ha donat de forma parcial o bé perquè no han rebut cap resposta en el termini d'un mes, com estableix la llei.

A data d'avui, com a "càstig", la GAIP només pot fer públic els casos d'incompliments. Per això, l'organisme reclama tenir més poder sancionador perquè assegura que les administracions no actuen gairebé mai amb la transparència que caldria. 

ARXIVAT A:
Habitatge
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut