La campanya ha costat més de 10 milions als partits: en què se'ls han gastat i qui els paga?

Els partits amb representació parlamentària s'han gastat més de 10 milions d'euros durant la campanya per a les eleccions del 12 de maig, segons les dades facilitades per les mateixes formacions. És una despesa en la línia dels anteriors comicis, del 2021, tot i que amb canvis substancials en alguns partits.

De llarg, qui més diners s'ha gastat és el PSC, amb 2,5 milions d'euros. Això suposa un 25% més del que s'havia gastat fa tres anys. A continuació, ERC, amb 1,7 milions, i Junts, amb 1,6 milions, han fet una despesa molt semblant a la dels comicis anteriors. El PP, en canvi, dispara la despesa, gairebé doblant-la, dels pocs més de 800.000 euros del 2021 als 1,6 milions d'enguany. 

Per la seva banda, Vox s'ha gastat una mica menys que en els comicis on es van estrenar al Parlament, amb 1,2 milions, mentre que Comuns Sumar i la CUP han estat els únics que no han arribat al milió de despesa, amb 700.000 euros i 400.000 euros, respectivament.

Tots els partits, doncs, s'han gastat menys del que els permet la llei, que és 0,4 euros per habitant, amb un total de 3,2 milions d'euros. La campanya a les eleccions del 12-M s'ha tornat a fer sense una llei electoral catalana i, per tant, regulada per la llei electoral espanyola.

Aquest text, a més de regular els diners que els partits es poden gastar per intentar convèncer els votants, també estableix que els partits que aconsegueixin representació parlamentària rebran una subvenció en funció dels resultats. 

Per això, els pressupostos de campanya dels partits són un bon termòmetre de les perspectives electorals de cada formació. Com més bon resultat esperin, més diners es gasten, perquè rebran una subvenció més gran. 

En què es poden gastar els diners?

La llei electoral acota les partides en què els partits es poden gastar la subvenció pública que rebin. S'inclouen aquí la tramesa electoral --les cartes que envien a casa amb propaganda i paperetes--, però també la propaganda en altres suports, el lloguer d'espais i, en general, totes les despeses relacionades amb l'organització de la campanya. 

No es poden gastar la subvenció, però, en algunes partides com els àpats --les graellades populars o dinars amb militants han de sortir de la caixa del partit--, ni el transport dels militants i simpatitzants o els concerts en directe durant els mítings. 

De totes les partides, el mailing és la més important. Suposa al voltant d'un terç de la despesa total dels partits, però, a més, hi ha una subvenció que l'Estat paga directament a Correus d'uns set milions. Per tant, en total aquesta forma de comunicació costa uns 10 milions de diner públic, encara que en l'era de les xarxes ha quedat antiquada.

Noves formes de finançament i més pes de les xarxes

El síndic major de comptes, Miquel Salazar, que és qui s'encarrega d'auditar les despeses electorals, demana que s'actualitzi la llei per restar pes a la publitramesa. Considera que "no té sentit" rebre cartes a casa quan han quedat obsoletes i que caldria pensar un canvi. 

El síndic de comptes també demana que es faci una llei per incloure les noves formes de finançament dels partits. Formacions com Junts+ o el PSC inclouran els microcrèdits dels seus afiliats i simpatitzants en els pressupostos, i això no està explícitament regulat --tot i que tampoc prohibit-- en la llei. 

Malgrat que mantinguin la despesa en cartes, la majoria dels partits estan augmentant la despesa en anuncis a les xarxes socials. Tot i això, encara suposa una petita part del pressupost total de propaganda en la campanya, que encara confia més en els anuncis a la premsa o la publicitat exterior.