La campanya dels EUA s'enfanga amb insults personals entre Trump i els demòcrates

Donald Trump intensifica els seus atacs personals contra la vicepresidenta Kamala Harris amb una pluja d'insults degradants en diversos actes de campanya. 

Durant un discurs a Carolina del Nord que es va allargar durant gairebé dues hores, Trump va dir que Harris era un "individu de baix coeficient intel·lectual" i en un moment donat va dir que "es va congelar com un gos" quan el seu teleprompter es va congelar.

També va insinuar, sense proves, que podria tenir un problema amb l'alcohol i podria estar abusant de drogues, i va dir que no era "mentalment o físicament capaç" per ser presidenta.

La cadena d'epítets són una repetició de les seves campanyes del 2016 i el 2020, quan, entre altres insults, també va acusar Hillary Clinton, el 2016, i Joe Biden, el 2020, de consum de drogues sense cap prova.

Malgrat que, segons diversos mitjans nord-americans, els seus assessors de campanya prefereixen que no entri en les desqualificacions personals i se centri a parlar d'economia i immigració, el líder republicà està augmentat els insults als seus rivals i escalant la retòrica agressiva i humiliant, encara que això pugui espantar alguns votants encara indecisos. 

Trump "vol generals com els de Hitler"

Les declaracions de Trump coincideixen amb l'entrevista que un dels seus excaps de gabinet ha volgut fer al New York Times. El general John Kelly, que va ser durant un any i mig la mà dreta del president a la Casa Blanca, assegura que el magnat "compleix la definició de feixista", ja que "governaria com un dictador si se li permetés i no entén la Constitució ni el concepte d'estat de dret".

Preguntat sobre si Trump admirava Adolf Hitler, Kelly afirma que Trump li va dir que el dictador alemany havia fet coses bones i que li agradaria que els seus generals li demostressin la mateixa reverència que els de Hitler. La campanya de Trump ha negat que hagués fet aquestes afirmacions. Una polèmica que arriba dies després que Trump qualifiqués els seus opositors com "l'enemic intern" i suggerís que l'exèrcit podria tenir un paper a l'hora de reprimir-los. 

Els atacs de Biden i Harris contra Trump

Les declaracions de Trump donen munició al relat demòcrata que l'expresident significa una amenaça molt greu per a la democràcia nord-americana. En aquest sentit, el president Biden va dir dimarts que s'hauria de "tancar" (a la presó) Trump, abans de corregir ràpidament el seu comentari per afirmar que volia dir "tancat políticament", no pas a la presó.

Durant la campanya del 2016, el lema "tanqueu-la" es va convertir en un dels eslògans de Trump en les seves diatribes contra Hillary Clinton. Biden, que diu que li agrada defugir la retòrica inflamada, és ara el president dels Estats Units i els republicans l'han acusat de fer servir el Departament de Justícia per perseguir legalment Trump. 

En una entrevista, a Kamala Harris li han preguntat què faria si Donald Trump es declara guanyador abans que s'acabi el recompte de vots, com va passar fa 4 anys. La vicepresidenta assegura que "ho tenen previst i que tenen el coneixement i els recursos" per garantir els respecte als resultats.

Interrogada sobre si el partit demòcrata té equips preparats (d'advocats) per plantar cara als possibles recursos de Trump, ella ha dit que "per descomptat. Donald Trump va intentar desfer les eleccions lliures i justes del 2020 i encara nega la voluntat popular".
 

La polèmica amb els laboristes britànics

També aquest dimecres, la campanya de Trump ha acusat el Partit Laborista britànic d'"interferència estrangera flagrant" en les eleccions presidencials dels Estats Units després que alguns dels seus membres viatgessin als Estats Units per ajudar a fer campanya a favor de Kamala Harris.

La campanya ha presentat una queixa davant la Comissió Electoral Federal de Washington, demanant una investigació immediata sobre el que ha anomenat "aparents contribucions estrangeres il·legals fetes pel Partit Laborista del Regne Unit i acceptades per Harris".

La queixa cita informes dels mitjans de comunicació i una publicació de LinkedIn ara suprimida de Sofia Patel, cap d'operacions del Partit Laborista del Regne Unit, que va escriure que "prop de 100" membres del personal actual i antic del Partit Laborista viatjaran als Estats Units en les setmanes vinents per ajudar a escollir Harris.

Tant el primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, com el mateix partit, han sortit al pas de les acusacions assegurant que el partit envia voluntaris en gairebé cada elecció dels Estats Units, que els que hi van ho fan com a voluntaris, no cobrant, i que no hi ha res d'estrany perquè el partit demòcrata és un partit germà dels laboristes. 

Conscient que està als antípodes ideològics però que eventualment s'hi haurà d'entendre si arriba a la Casa Blanca, Starmer ha intentat establir vincles amb Trump, i s'ha trobat amb ell a la Trump Tower durant una visita a Nova York al setembre.

Estrelles del porno contra Trump 

Enmig d'aquest final frenètic de campanya, han aparegut unes protagonistes que pocs s'esperaven. Diverses estrelles del porno nord-americà han engegat una campanya convèncer els homes que no votin a Donald Trump perquè es corre el risc, segons elles, que el seu govern prohibeixi la pornografia.

Amb el hashtag #HandsOffMyPorn (mans fora del meu porno), han invertit fins ara 200.000 dòlars en anuncis per publicar-se en llocs web per a adults, advertint els espectadors que els aliats ultraconservadors de Trump volen "purificar" la societat i eliminar tot el que creguin pecaminós. 

El mateix Donald Trump no ha fet cap declaració sobre tancar la indústria del porno. Tanmateix, el Projecte 2025, el famós pla republicà per remodelar el govern federal dels Estats Units de manera explícita, en el seu pròleg afirma: "La pornografia hauria de ser il·legalitzada. La gent que la produeix i la distribueix hauria de ser empresonada."

De fet, se sospita que Trump va tenir una relació sexual amb almenys una estrella del porno, Stormy Daniels, el 2006. L'intent per silenciar el cas va acabar portant l'expresident a judici i, la primavera del 2024, un tribunal de Nova York el va declarar culpable de falsificació documental. S'està a l'espera que, el 26 de novembre, el jutge doni a conèixer la condemna, cosa que va retardar "per no interferir en les eleccions".