La canonada submarina d'hidrogen verd entre Barcelona i Marsella costarà 2.500 milions

Aquest divendres s'ha segellat a Alacant l'acord per impulsar el futur corredor submarí H2Med, amb un traçat que connectarà Barcelona i Marsella. El projecte també té un segon tram, amb un traçat soterrat entre la ciutat portuguesa de Celorico da Beira i Zamora.

A través d'aquesta infraestructura es canalitzarà l'anomenat hidrogen verd. El govern espanyol preveu que la canonada entre Barcelona i Marsella estigui a punt el 2030. Pedro Sánchez ha ressaltat que aquest serà el primer gran corredor d'hidrogen de la Unió Europea.

El president espanyol ha dit que el projecte ha d'estar "operatiu a finals d'aquesta dècada" i que transportarà un 10% de l'hidrogen que es consumirà a la UE, unes "dues tones anuals". L'hidrogen es fa servir, sobretot, per produir fertilitzants, productes plàstics i químics.

Ha xifrat la inversió que caldrà fer en 2.500 milions d'euros, i confia que la meitat provindrien de fons europeus.

L'H2Med és "un exemple de cooperació i de resposta solidària i compromesa a la crisi energètica", ha assegurat. Espanya ha elaborat un full de ruta amb què "aspira a ser un referent mundial" en aquest àmbit.

Així, ha afegit, també es podrà fer front a "països que utilitzen l'energia com a xantatge", en referència a Rússia. En aquest sentit, ha remarcat, el corredor donarà "més seguretat i autonomia estratègica" a la Unió Europea en matèria energètica.

Von der Leyen veu el projecte amb bons ulls

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha declarat que l'hidrogen "canviarà el futur d'Europa".

"L'acord entre França, Espanya i Portugal va en la bona direcció. Farem una columna vertebral de l'hidrogen que es podrà beneficiar de fons europeus. La península Ibèrica serà un dels principals "hubs", una porta d'entrada de l'hidrogen al món." 

Ha recordat que va ser el 2020 quan es va començar a posar en marxa una estratègia per arribar a les emissions zero a través d'una "aliança europea de l'hidrogen net". 

Els objectius són produir a Europa 10 milions de tones d'hidrogen renovable d'aquí a l'any 2030. També se'n volen importar 10 tones més, i per això s'han identificat "corredors estratègics perquè arribi als sectors industrials". 

La guerra entre Rússia i Ucraïna fa que la qüestió sigui "més que urgent, de vital importància". La líder europea diu que s'ha hagut d'accelerar el desplegament de les renovables i de l'hidrogen amb el programa Repower EU. 

Preus "competitius", segons Portugal

El president de Portugal, António Costa, s'ha congratulat de poder "reforçar" la posició de productors i exportadors.

"La península Ibèrica és un dels punts més estratègics i aconseguim preus més econòmics i competitius en la producció de l'energia solar i d'altres, també d'hidrogen net. Som un exemple fantàstic de tres països que saben cooperar entre ells."

El president de França, Emmanuel Macron, ha dit que el projecte és "molt coherent amb la nostra estratègia col·lectiva". 

Ha destacat les "dues interconnexions importants, una entre Barcelona i Marsella i una altra entre Celorico (Portugal) i Zamora". També diu que es fomentaran altres interconnexions que es puguin beneficiar del finançament europeu. 

Els antecedents: el descartat Midcat

Espanya, Portugal i França van anunciar a finals d'octubre la construcció d'un corredor marítim entre Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd.

S'enterrava així el projecte del Midcat, que havia aixecat polèmica al territori, sobretot a la part francesa. El substituirà la canonada BarMar, que seguirà la línia de la costa entre Barcelona i Marsella i que s'ha rebatejat com a H2Med.