La capella de l'Assumpta, el nou repte de la Sagrada Família: així seran les escultures

Enguany la basílica de la Sagrada Família ha premut l'accelerador per arribar al màxim d'obra acabada el 2026, any en què es commemora la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí.

El temple creixerà cap al cel, amb la instal·lació de la creu de quatre braços que culminarà la torre de Jesús, la més alta. Però també es treballa intensament a nivell de terra, en concret, a tocar del carrer Provença, on es construeix la futura capella de l'Assumpta.

Gaudí trobava a faltar un espai pensat per a la Mare de Déu i cap al 1920 va decidir dissenyar la capella de l'Assumpta, que es dedicaria a la Verge Maria.

Segons Xisco Llabrés, arquitecte del departament de projectes de la Sagrada Família, l'exterior és "una glossa a la Mare de Déu de la Misericòrdia".

La cúpula, que esdevindrà un element característic, representa el mantell blau de la Verge Maria, un mantell que estarà sostingut per quatre àngels de pedra, just a l'eix de la nau principal de la basílica.

Arquitectura i escultura, unides

La capella està situada a mig camí del claustre que corre paral·lel al carrer Provença. L'edifici té una planta quadrada de nou per nou metres i una alçada de 30.

A l'exterior, damunt de les dues portes d'accés, s'hi ubicaran les figures de dos sants que van dedicar la seva vida als més necessitats: sant Roc i sant Josep Oriol.

A l'interior, de geometria complexa, uns baixos relleus il·lustraran quatre escenes de la vida de la Mare de Déu: la presentació de Maria al temple de Jerusalem, les noces de Canà (amb la seva intercessió perquè Jesús obrés el primer miracle en convertir l'aigua en vi), l'assumpció de la Verge al cel i la coronació com a reina dels cels.

En tot moment s'ha volgut que les escultures formessin part de l'arquitectura, que "no fossin elements afegits", assenyala Llabrés.

Concurs obert per triar artistes

Abans de fer els encàrrecs escultòrics, i d'acord amb la filosofia exposada, el temple va convocar múltiples artistes a un concurs. Ha acabat triant tres escultores amb taller a Catalunya des de fa anys.

Ara mateix, capella i conjunts escultòrics estan en ple procés de creació. Béatrice Bizot enllesteix l'escultura de sant Roc. L'estàtua de l'altre portal, la de sant Josep Oriol, la fa Mercè Riba, que també està finalitzant els plafons interiors dedicats a la Mare de Déu, i Teresa Riba és l'autora dels quatre àngels que sostenen el vel blau de la Mare de Déu.

Les bases del concurs recollien que havien de respectar la iconografia definida per la comissió teològica de la Sagrada Família i que l'obra proposada convisqués amb l'arquitectura que les envoltava.

Les escultures primer s'han modelat en forma de maquetes de guix o fang, una fase en què es va donar llibertat de creació a les tres escultores. No cal dir que prèviament s'havien submergit en el llenguatge simbòlic i l'estil de Gaudí.

Posteriorment, aquestes maquetes s'han escanejat i s'han digitalitzat, per poder-les treballar en detall i fer-hi els ajustos finals. Això ha estat factible gràcies a potents eines informàtiques. La feina amb l'ordinador, doncs, ha permès adaptar les peces a les estructures que les envolten.

Tecnologia puntera, també a la pedrera

Xiscu Llabrés coordina el treball assistit per ordinador que es desenvolupa al departament de projectes. Llabrés posa en valor la feina que es fa gràcies a la digitalització: "Podríem dir que --temporalment-- les escultures es converteixen en un arxiu informàtic de dades".

Amb aquest format, Llabrés explica com disposen "d'una peça virtual" que el departament de projectes pot retocar per incorporar-la a l'estructura arquitectònica.

Quan l'encaix és mil·limètric, aleshores s'envia el fitxer amb la "versió virtual" de l'obra al taller d'un picapedrer artesà. Allà, amb les màquines de tall de pedra, que també són de tecnologia avançada, acabaran convertint en realitat les escultures.

Les extrauran del cor de grans blocs de roca i les obres d'art resultants amb la mida definitiva s'encaixaran per sempre més en la capella de l'Assumpta.

Artesania de l'Empordà

Mercè Riba, nascuda a Barcelona, fa 28 anys que està instal·lada a l'Alt Empordà. Recorda quan Jordi Faulí, arquitecte director i coordinador del temple expiatori de la Sagrada Família, li va trucar per proposar-li que concursés ho va rebre amb molta il·lusió. "Un besavi meu va participar com escultor en la portalada del Naixement", explica.

Ella llegeix a la Sagrada Família "un llenguatge simbòlic en tots els elements". Faulí va definir-li la capella com "un lloc d'empara, de recolliment, de protecció de la gent".

L'escultora empordanesa és molt conscient de la varietat cultural, de creences i de procedències de les persones que visiten el temple, i vol que la seva obra "interpel·li" el visitant. Per això ha apostat per un tema universal com les relacions humanes, els sentiments i la família, combinat amb un llenguatge artístic suau i entenedor per a qualsevol persona.

Tot i no haver treballat amb pedra i que el seu estil figuratiu és més aviat expressionista, Mercè Riba no ha tingut problema per adaptar-se al projecte. Viu amb il·lusió veure com una obra feta amb fang o guix al seu taller passa a ser una escultura a través de l'alta tecnologia d'execució en pedra.

"He après a no tenir por a les màquines que desbasten la pedra, ni als talladors tècnics", reconeix l'artista, perquè sap que després ella acabarà donant l'acabat, "el to final a l'escultura". Ara com ara, va dos cops per setmana a una empresa de picapedrers de Llinars per perfilar els darrers detalls dels quatre baixos relleus.

Sant Roc, fet a Tarragona

Béatrice Bizot fa més de 20 anys que viu i treballa a Catalunya i se sent catalana d'adopció. Com a guanyadora del concurs li van encarregar l'estàtua de Sant Roc, que, recordem, mira al carrer Provença.

Bizot es va endinsar en la vida del sant i les qualitats humanes que el van caracteritzar. Ha treballat molt com representar un personatge pobre, caracteritzat per acollir i "no demanar". Per a ella, era "molt important" que l'escultura mirés cap avall, "que et mira als ulls i t'atreu". Li imagina un rostre "dolç i fort" per comunicar-se amb la gent al carrer.

Per a l'artista, també ha estat molt important reflexionar com retratar les mans, en quina posició dissenyar-les per transmetre el sentiment d'oferir, de proposar. La seva aportació artística a una "obra magna com la Sagrada Família", en paraules seves, l'ha fet des de "la humilitat i deixant l'ego de banda".

Els quatre àngels sense ales

Teresa Riba va participar en el concurs i no s'esperava pas que li truquessin. En la primera reunió amb els responsables del temple, de seguida va entendre què li proposaven. Al mateix temps la van animar a fer el que ella cregués adequat i amb el seu estil.

El que més li va sobtar de l'encàrrec dels quatre àngels que sostenen el mantell de la Mare de Déu va ser que havien de "volar sense ales". Va arribar a fer 40 esbossos i no acabava de trobar la fórmula.

Aleshores es va aturar a reflexionar i es va preguntar: "Quan vola una persona? Quan vola la humanitat?" I ella mateixa es va respondre: "Quan gaudeix, quan té esperances, quan té energia i quan té il·lusions."

Riba va concloure que el que havia de fer era "fer volar els àngels per l'ànima, no per la part física". "Els volia donar molta espiritualitat", subratlla. Els descriu com a figures que "acompanyaven la Mare de Déu amb joia, amb alegria". Ha posat especial atenció a cares i mans, per traslladar-hi "força i il·lusió". I va dibuixar les escultures de manera que, a l'hora de tibar del mantell de la Verge, elevessin tota l'estructura de la capella.

Una característica de les obres de Riba és que busquen la interacció amb l'observador. Per això ha insistit que un àngel miri cap avall, mentre els altres tres miren la Verge. Aquest àngel està també al costat del carrer Provença i observa per on passen els vianants. Segons l'escultora, és qui "connecta" la terra amb el cel. Per a ella, "el món físic i el món espiritual havien d'anar agafats de la mà", un missatge que vol transmetre a la gent que en el futur contempli la seva obra.

Per a l'escultora igualadina, treballar amb picapedrers i conèixer la tecnologia associada ha estat molt satisfactori i tot un procés d'aprenentatge. La seva obra ja està escanejada. Només falta fer uns ajustaments a les cares i les mans dels àngels, una feina en què és assistida per Xiscu Llabrés.

La pedrera de Llinars, quatre generacions d'artesans

Una fase clau en el procés de fer realitat les escultures, siguin àngels o sants, és quan es fa necessària la participació de l'empresa familiar Granits Barbany, amb seu a Llinars del Vallès.

Picapedrers des del 1880, aquesta nissaga d'artesans col·labora des de fa anys amb escultors i, evidentment, amb la Sagrada Família. En la seva web, ells mateixos qualifiquen aquesta tasca com una "aventura espectacular", un repte majúscul amb "una forta càrrega emocional". Poder estar a l'altura d'encàrrecs com, per exemple, les columnes de l'atri de la façana de la Passió, els ha empès a apostar per maquinària puntera, dibuixar amb ordinadors i crear dissenys 3D.

En el cas dels relleus en guix de Mercè Riba, Arnau Barbany es va encarregar d'escanejar-los al taller de l'Empordà. Després va transformar setze blocs de pedra en les quatre escenes de la vida de la Verge Maria, cadascuna amb quatre plafons. Ara és Riba qui està donant els darrers tocs als relleus.

L'Arnau diu que els picapedrers són "com les mans dels artistes" i posa èmfasi a ser "un binomi" amb l'artista. Apunta que sense Riba "no seria possible" crear les peces d'art, però també afirma: "Sense nosaltres tampoc no seria possible, ens ajudem els uns als altres". Malgrat la modèstia, Arnau Barbany confessa que és molt gratificant i "un goig" poder dir que han participat en la construcció del temple.

Amb el calendari en mà, es preveu que a mitjans del 2026 es finalitzi l'obra amb la coronació de la cúpula de la capella de l'Assumpta.