"La capsa vermella", les fotos de la guerra que Antoni Campañà no volia ensenyar

Fotografies amagades en capses vermelles. Milers d'instantànies de la Guerra Civil arraconades pel fotògraf Antoni Campañà i retrobades al fons d'un garatge. És un tresor que ha sortit a la llum i ara apareixen publicades en un llibre.

Antoni Campañà les havia guardat al garatge d'una casa familiar a Sant Cugat del Vallès quan va tancar la botiga que tenia a la rambla de Catalunya, l'any 1952.

En aquesta casa, primer hi va viure amb la família. Després va passar a ser segona residència per a l'estiu. I, al final, Antoni Campañà hi va tornar a viure fins que va morir, l'any 1989.

El fill i el net d'Antoni Campañà amb les capses vermelles

Quan la família va voler vendre la casa, al cap de 30 anys d'estar tancada, hi van anar a buidar-la. El net Toni Munné Campañà, amb l'oncle i fill del fotògraf, Antoni Campañà i Capella, van trobar-hi una capsa de fusta plena de sobrets de fotografies de gent que no havia passat a buscar-les a la botiga. El net ho recorda així:

"N'hi havia milers. Quan portàvem quatre caixes de sobrets, a sota hi van aparèixer dues capses vermelles. I dic: ‘Antonio, aquí hi ha dues capses vermelles'. I sento: ‘Perill! Caixes vermelles del pare: important!' I dic: ‘I tan important... Aquí hi ha fotos de soldats.' Diu: ‘Les fotos de la guerra.' Les fotos que ell no havia volgut ensenyar."

Antoni Campañà era reconegut pels seus treballs pictorialistes, però durant la Guerra Civil va agafar una càmera Leica, la dels fotoreporters, i va retratar el que passava al seu voltant, la vida quotidiana de les persones.

Són milers de fotografies que capten les destrosses de la guerra, les necessitats i la por de la gent, o els llibertaris que defensaven la República. Més de 5.000 negatius i 700 fotos inèdites de gran valor documental i artístic.

Antoni Campañà va ser un dels retratistes dels grups anarquistes de la FAI/CNT.

Era la seva mirada a un conflicte que el va marcar. Tant, que aquest fotògraf republicà, catalanista i catòlic va decidir arraconar-les en un garatge.

No en parlava, d'aquestes fotografies, no les va voler publicar mai. Va decidir amagar-les, però no les va destruir. De fet, com relata el seu fill, les va deixar perfectament documentades.

"Estava tot perfectament documentat com si fos per fer un llibre o per fer una exposició. Però allò estava quiet perquè el meu pare, doncs, ho va voler tenir amagadet."

Antoni Campañà era conegut sobretot per les seves fotografies esportives o turístiques. Havia publicat a La Vanguardia i a diaris esportius i havia estat premiat internacionalment. La guerra li semblava "un capítol horrorós" que no volia mostrar.

"Ell no volia ensenyar desgràcies. Com a fotògraf i artista havia triomfat sense ensenyar misèries. Criticava els fotògrafs que vivien d'ensenyar la pena humana."

I el net afegeix:

"En una entrevista, l'avi havia explicat que tenia fotos de la guerra però que no les volia ensenyar perquè era una ferida que no volia obrir."

Però ara, 80 anys després, els hereus de Campañà han decidit que ha arribat l'hora que les fotografies es facin públiques.

El reporter Plàcid Garcia-Planas els ha ajudat a seleccionar el material i a documentar-lo. El resultat és el llibre "La capsa vermella", de l'editorial Comanegra. Una mirada única de la Guerra Civil recuperada de l'oblit.

"Per mi hi ha dues grans paradoxes en aquesta capsa: una, que les fotografies més maques que ningú mai va fer als anarquistes durant la Guerra Civil les va fer un fotògraf creient; i, dos, que pel que serà més conegut és per les fotos que ell no volia que s'ensenyessin. Per les fotos que va amagar a la capsa vermella al fons d'un garatge."

D'aquest enorme fons fotogràfic se n'han recollit 400 imatges al llibre, que proposa tot un recorregut pels anys de la Guerra Civil a través de la mirada de Campañà en un moment culminant de creativitat.