La captura de carboni: solució a la crisi climàtica o fugida cap endavant?

La "transició per deixar enrere" els combustibles fòssils és, segurament, el compromís que més es recordarà d'aquesta COP28. Però darrere del soroll i la batalla soterrada pel relat i l'intent dels països productors de petroli d'aigualir l'acord, el text pactat també inclou altres idees que, potencialment, poden ser polèmiques. És el cas de la captura de carboni.

Una tecnologia que desperta reticències, perquè es pot veure com una coartada costosa i poc viable que poden aprofitar els països i les empreses productores de combustibles fòssils per continuar contaminant. Però també moltes veus hi veuen potencial per contribuir a la lluita contra l'emergència climàtica, encara que sigui com a "complement" a la reducció d'emissions, l'única eina realment efectiva.

En concret, el punt 28-e de l'acord diu que s'ha d'accelerar les tecnologies de "zero i baixes emissions" i això també inclou les tecnologies de reducció i captura de carboni, sobretot en el cas d'indústries que utilitzen processos que impliquen emissions contaminants i són de difícil substitució.

Cap a la "neutralitat" climàtica

Aquest any, un grup d'acadèmics han publicat per primera vegada un informe sobre l'estat de les tecnologies de captura de carboni, aquelles que permeten capturar el CO₂ a les mateixes fàbriques que l'emeten abans que arribi a l'atmosfera, o bé les que capten aquest carboni de l'aire amb grans ventiladors.

Teòricament, tenint en compte els compromisos adquirits pels governs i les inversions que ja estan en marxa, les emissions de gasos d'efecte hivernacle es començaran a reduir substancialment durant aquesta dècada, a mesura que les energies renovables vagin substituint els combustibles fòssils. Amb tot, no seran eliminades al 100%, ja sigui perquè no tots els països compliran els compromisos, o bé perquè hi ha àmbits on és materialment impossible arribar-hi.

A dia d'avui, una petita part d'aquestes emissions ja es compensa a la mateixa natura, a través de la captura de carboni gràcies als boscos. Però per compensar la resta d'emissions i arribar a una "neutralitat" climàtica a partir de la dècada dels anys 50, caldria una eina extra, com és la captura de carboni. Això sí, és una tecnologia encara molt incipient i costosa que està cridada a jugar un paper, però en cap cas a ser protagonista de la solució.
 

Solució o excusa per mantenir l'statu quo?

Aquestes tecnologies de captura de carboni han estat al focus del debat a la COP que s'ha celebrat aquests dies a Dubai. Els grans productors de petroli --les economies de l'Orient Mitjà-- confien que els han de permetre mantenir el model de negoci.

"No podem utilitzar això com un substitut, primer s'han de fer els deures."

Els experts són rotunds: "El primer és descarbonitzar, aquestes han de ser només tecnologies de suport", explica Jordi Solé, professor de Ciències de la Terra a la UB i membre del comité d'experts del canvi climàtic del Parlament de Catalunya. "La idea és enfocar-ho a sectors industrials difícilment descarbonitzables, com el petroquímic, el ciment i el metal·lúrgic", afegeix.

Però molts dels grans productors semblen haver fet la seva aposta. Només a tall d'exemple, ADNOC, la petrolera dels Emirats Àrabs, ha anunciat fa poc que invertirà en la instal·lació del projecte de captura de carboni més ambiciós de tot l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, amb el qual esperen augmentar la captura i emmagatzematge en 1,5 milions de tones l'any de CO₂. I expliquen en un comunicat que tenen la intenció de continuar invertint en aquestes tecnologies. "Pretenem ampliar els límits de la innovació i la tecnologia amb els nostres socis per construir el nostre lideratge industrial en la gestió del carboni", afirmen.

En la mateixa línia es mou ARAMCO, la petroliera de l'Aràbia Saudita, que avui ja captura carboni a la seva planta de gas natural liquat a Hawiyah i treballa per construir un dels hubs de captura i emmagatzematge de carboni a la zona industrial de Jubail, a l'est del país, per capturar nou milions de tones de CO₂ per any, a partir del 2027.
 

Complement, però no protagonista

I són aquests projectes els que aixequen les crítiques d'ecologistes i científics. "Que no es pensin les grans companyies i els grans productors de petroli i gas que posant tecnologies de segrest de carboni poden continuar fent negocis com fins ara, que no s'ho plantegin", explica Solé, que cita un informe de l'Agència Internacional de l'Energia on ho considera "inassumible":

Inassumible econòmicament --perquè les inversions que això requeriria serien ingents--, però també des del punt de vista energètic, perquè aquestes tecnologies consumeixen molta energia en el millor dels casos.

"Això què vol dir? Que haurem de produir un 10 o un 30% més d'energia que no podrem utilitzar per a altres coses que també necessita la societat", explica Solé.

"Aquestes tecnologies hi són per donar suport, no per ser les protagonistes."

Segons el Grup Intergoverrnamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), la capacitat per reduir les emissions amb aquestes tecnologies durant la pròxima dècada serà molt reduïda, precisament perquè tenen un cost molt alt i el desenvolupament a gran escala encara és incert; per això, insisteixen que l'únic camí passa per reduir l'ús dels combustibles fòssils: 

El professor Jordi Solé va encara més enllà i apunta que cal reorganitzar la societat, perquè no només tenim un problema de CO₂, sinó de "petjada ecològica", de contaminació i falta de matèries primeres. "Si aquests sectors es planifiquen per continuar creixent des d'ara fins al 2050, tenim un problema", explica.

I sobre la COP és ben crític, perquè no inclou calendaris ni objectius de reducció definits clarament. "Sense penalitzacions definides i multes per no complir el que s'ha acordat, les cimeres són un fracàs", diu de forma taxativa.   

Que no sigui la fórmula màgica tampoc significa que la captura de carboni s'hagi de descartar. D'entrada, perquè pot funcionar també a petita escala, per a projectes concrets i processos productius que --amb les actuals tecnologies-- encara generen CO₂.
 

Solucions a petita escala

Quan un pensa en tecnologies de captura de carboni, s'imagina una petroliera o una companyia de gas, però enmig de vinyes, a Vilafranca del Penedès, les bodegues Torres ja fa tres anys que treballen en un projecte per capturar el CO₂ que emeten.

Volen reduir completament les seves emissions el 2040 i una de les vies per aconseguir-ho passa per capturar el CO₂. Després de la verema, el most reposa entre una setmana i deu dies en els tancs de fermentació. Durant aquest procés s'allibera CO₂.

"És un diòxid de carboni que no té origen fòssil, sinó que és el mateix diòxid de carboni que la vinya ha absorbit durant el creixement", explica Josep Maria Ribas, director de Canvi Climàtic de Família Torres.

Des del 2021, amb l'ajuda del seu departament d'enginyeria, van posar en marxa un projecte pioner al món per capturar i reutilitzar aquest CO₂. "El que fem és tancar aquests dipòsits, confinar aquest diòxid de carboni que es va alliberant a mesura que la fermentació té lloc i, quan arriba a una certa pressió, obrim les vàlvules per conduir-lo cap als globus que hem situat a la part superior".

Uns globus situats a sobre dels dipòsits recullen el CO₂, que després reutilitzaran per evitar que el vi s'oxidi. "Com que és un gas més pesant que l'aire, el que fa és que forma una capa a sobre del vi o del most i evita l'oxidació del producte, un procediment que tots els cellers fan per poder elaborar el vi en bones condicions".

Fins ara, aquest diòxid de carboni el compraven a una empresa de gas que el generava a partir de combustibles fòssils. I això, ara, s'evita.

Amb aquest sistema, que de moment tenen instal·lats només a una part dels dipòsits, es podrien arribar a capturar fins a 30 tones anuals de CO₂, que després també podrien fer servir per fabricar el vidre de les ampolles. És un exemple petit del que es pot arribar a aconseguir amb les tecnologies de captura de carboni.
 

Eina per als sectors més difícils de descarbonitzar

Les solucions de captura i ús posterior del carboni o el seu emmagatzematge en dipòsits subterranis es perfilen com una solució eficaç sobretot per a les indústries més contaminants i més difícilment descarbonitzables, com la química, la metal·lúrgica o les cimenteres.

Un exemple és la planta que el grup Holcim té a Montcada i Reixac. Allà, "un terç del total d'emissions provenen de l'ús de la combustió per generar energia tèrmica", explica Mariano García Hoyos, director de sostenibilitat de Holcim España.

El procés de fabricació del ciment requereix un gran forn a una temperatura de 1.500 graus. Aquestes emissions es poden eliminar, electrificant els processos, amb l'ús d'hidrogen o substituint els combustibles fòssils per altres derivats de residus. Per aquesta via ja han aconseguit reduir un 30% aquestes emissions a la planta de Montcada, però encara tenen recorregut per fer.

Ara bé, en aquesta planta, dos terços del CO₂ que, tot i que no es vegi, surt per la xemeneia, són el que se'n diu "emissions inevitables", perquè el procés químic de fabricació del ciment comporta aquestes emissions. És a dir, que amb les tecnologies actuals, mentre la societat continuï demanant ciment, aquestes emissions es produiran.

García Hoyos explica que la solució que proposa el sector passa per capturar aquest romanent d'emissions: "Que aquest CO₂, un cop capturat, vagi a usos alternatius: per fabricar combustibles sintètics per a l'aviació, per exemple, o segrestar-lo en magatzems preparats per a això." 

A la planta que el grup té a Almeria ja preparen un projecte pilot per capturar 50.000 tones de CO₂ l'any --el 10% de les emissions totals-- que anirien a parar als hivernacles de la zona "per millorar el procés de fertilització de les diferents plantes i fruites que s'hi produeixen".

L'objectiu del grup és descarbonitzar totes les plantes el 2050. En el cas d'Espanya, esperen aconseguir la neutralitat completa capturant totes les seves emissions el 2034.