La carrera de Sánchez, una dècada marcada per girs de guió

Pedro Sánchez se n'ha tornat a sortir. Després d'haver mantingut el país en suspens durant cinc dies, ha anunciat que no se'n va i continua al capdavant del govern espanyol.  

Des que va accedir per primer cop a la secretaria general del PSOE, el 2014, que el seu lideratge ha protagonitzat un munt d'episodis amb girs de guió que semblava que el portaven a l'abisme. Els repassem:
 

El no a Rajoy

La tardor del 2016, Sánchez s'erigeix en el defensor del "no és no" a la investidura de Mariano Rajoy. Conscient que pot ser la seva fi política, Sánchez es nega a facilitar amb l'abstenció socialista que Rajoy es converteixi en president, en contra del que havia decidit la direcció del PSOE.

L'assetjament al secretari general arriba a Ferraz i Sánchez s'acomiada del lideratge del partit en un tens comitè federal, l'1 d'octubre.

També abandona l'escó al Congrés, per ordre d'una comissió gestora que després convoca les primàries al PSOE en què Sánchez arrasa i s'imposa amb rotunditat a l'expresidenta andalusa Susana Díaz.

Guanya la primera moció de censura

Un cop recuperat el control del partit, i amb una nova executiva feta a mida, Sánchez es llança: aprofita la feblesa de Rajoy, després de la sentència de l'Audiència Nacional contra el PP per la trama Gürtel, per fer-li una moció de censura, el juny del 2018.

Una moció que prospera per sorpresa i converteix Sánchez en president del govern espanyol. 

Primer govern de coalició

Necessitava suport i va buscar l'estabilitat durant mesos, fins a les eleccions generals de l'abril del 2019. Les guanya, però no en té prou per ser investit i intenta acostar-se a Ciutadans. La maniobra no funciona i els comicis s'han de repetir.

Els militants socialistes li recorden, en les noves eleccions --el novembre del mateix any--, amb qui no ha de pactar. "Amb Rivera, no!", cridaven a la seu de Ferraz.

Així les coses, dos dies després dels comicis, Sánchez anuncia per sorpresa un acord amb Podem i forma el primer govern de coalició de la història a Espanya.

L'oposició del PP i Vox no els dona ni un dia de treva. La pandèmia, tampoc. Malgrat tot, Sánchez tira endavant les polítiques socials, i també contra molts pronòstics, l'indult dels polítics independentistes.

Això escalfa encara més l'oposició, que emprèn una campanya contra el que consideren una traïció a Espanya.
 

Eleccions anticipades contra tot pronòstic

En aquest context i després dels mals resultats del PSOE en les eleccions municipals del maig del 2023, l'estiu passat, la penúltima sorpresa: Sánchez tira del manual de resistència i convoca eleccions anticipades, amb l'argument que, als seus ulls, cal aturar la dreta.

Les guanya Feijóo, però Sánchez aconsegueix mantenir-se a La Moncloa, amb el suport dels partits independentistes, ara també de Junts. A canvi, accepta introduir les llengües oficials al Congrés i encetar el meló de l'amnistia.
 

La carta

La legislatura avança, novament amb la dreta al capdavant d'una mobilització política i mediàtica contra el president, fins dimecres passat.

La decisió d'un jutge d'admetre a tràmit la denúncia de Manos Limpias i obrir una investigació a la seva parella, Begoña Gómez, ho precipita tot. Sánchez pren una decisió inèdita: es dona cinc dies per reflexionar: tot plegat val la pena?

Durant el cap de setmana, el partit i milers de militants fan pinya i li demanen que no llenci la tovallola. I, finalment, Sánchez compareix i anuncia una decisió que no ha deixat ningú indiferent.