La Carta de l'Energia, una herència de la guerra freda que frena la lluita contra la crisi climàtica
El Regne Unit s'està plantejant sortir del tractat si no es modernitza
La lluita contra la crisi climàtica i l'aposta per energies més netes ha portat aquest divendres el govern britànic a prendre una decisió impensable fins no fa gaire: sortir del Tractat de la Carta de l'Energia si no es modernitza.
Aquest polèmic tractat, signat als anys noranta, permet a les energètiques portar els governs als tribunals si es veuen perjudicats per les seves polítiques de descarbonització.
Fins ara ja l'han abandonat diversos països, entre ells Espanya, i, de fet, la Comissió Europea ja va proposar aquest estiu que tots els països de la Unió fessin el mateix.
Segons argumenta el ministre d'energia, Graham Stuart, en un comunicat de premsa, la Carta pot suposar un fre per a la transició energètica, i per aquesta raó, si no s'acorda una modernització profunda del tractat, consideraran la seva retirada:
"En la seva forma actual, el tractat de la Carta de l'Energia no dona suport als països que miren de fer la transició cap a una energia més neta i més barata, com ara les renovables. I fins i tot pot penalitzar el nostre país per estar al capdavant d'aquests esforços."
Orígens a la guerra freda
En els seus orígens, l'objectiu d'aquest tractat multilateral, signat l'any 1994, tot just sortint de la guerra freda, era protegir les inversions occidentals als països de l'antiga Unió Soviètica.
Però els darrers anys alguns governs han hagut d'afrontar accions legals per part d'inversors i productors de combustibles fòssils que consideraven que determinades polítiques climàtiques feien reduir els seus beneficis.
És el que va passar l'any passat a Itàlia, que va ser condemnada a pagar una compensació d'uns 200 milions d'euros a una petroliera britànica per rebutjar un permís de perforació.
A més d'Itàlia i Espanya, han abandonat el tractat països com França, Països Baixos, Alemanya, Luxemburg o Polònia.
Modernització del tractat
La Gran Bretanya era més partidària de reformar el tractat, i de fet és el que s'ha intentat fer des del 2020, mirant d'adequar-lo a les actuals prioritats energètiques.
Però la marxa de tots aquests països l'ha portat a replantejar-se la seva posició i amenaçar d'abandonar-lo també si no es reforma de manera urgent.
Entre altres coses, vol aclarir que els estats puguin legislar per mirar d'assolir objectius de reducció d'emissions, que les tecnologies netes guanyin protecció i que la perdin tots els tipus de combustibles fòssils.
Ara mateix l'integren encara una cinquantena de països d'arreu del món.
- ARXIVAT A:
- Regne Unit