Sánchez fa seu l'argumentari dels EUA per acceptar la solució del Marroc per al Sàhara

Són tres els adjectius en què el govern espanyol basa el canvi inesperat i radical de política respecte al Sàhara Occidental: considerar que la proposta d'autonomia feta pel Marroc el 2007 és "seriosa, realista i creïble".

És més, és "la més seriosa, realista i creïble", i per tant, més que l'alternativa, el referèndum d'autodeterminació que fa dècades que l'ONU reclama per a la excolònia, solució que Espanya sempre havia assumit com a pròpia.

Aquests tres adjectius comparatius són el nucli dur de la carta que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar el dilluns 14 de març al rei del Marroc, Mohamed VI, i que aquest dimecres han fet pública alguns mitjans:

"Espanya considera la proposta marroquina d'autonomia presentada el 2007 com la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d'aquesta disputa."

Precisament és la frase que el govern marroquí va fer servir per titular el comunicat amb el qual, divendres de la setmana passada, va esbombar la notícia del canvi de parer d'Espanya respecte al Sàhara.

En el comunicat de resposta del govern espanyol no es van fer servir els tres adjectius, i en canvi es va fer referència a "una nova etapa" basada en el "respecte mutu" i "l'absència d'accions unilaterals".

"Garantir la integritat territorial"

Tot això per garantir "l'estabilitat, la sobirania i la integritat territorial" dels dos països, qüestions que sí que apareixen a la carta de Sánchez, però que el Marroc va obviar en el comunicat.

La carta, escrita en un to molt positiu i amistós, afirma que l'objectiu dels dos països ha de ser "construir una nova relació basada en la transparència i la comunicació permanent":

"Els nostres dos països estan indissolublement units per afectes, història, geografia, interessos i amistat comunes. Estic convençut que els destins dels nostres dos pobles també ho són, la prosperitat del Marroc està lligada a la d'Espanya i al revés."

Aquest dimecres Sánchez ha qualificat de "notícia extraordinària" l'acord amb el Marroc i ha insistit que inclou "el respecte mutu a la integritat territorial" dels dos països.

Precisament ho ha dit a Ceuta, on ha anat de visita oficial, i ha afegit que en els últims 10 mesos hi ha hagut "poca comunicació i una tasca diplomàtica silenciosa", i que l'acord és el fruit d'això.

Visito Ceuta, una ciudad que es política de Estado para el Gobierno central. Queremos llenarla de oportunidades y para ello hay que garantizar su estabilidad y seguridad. Eso ha primado en el acuerdo con Marruecos, que da paso a una relación más sólida basada en el respeto mutuo. pic.twitter.com/K1eCCWBiSz

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 23, 2022

Els Estats Units van avançar els tres adjectius

Els mateixos 3 adjectius, "seriosa, realista i creïble", els va fer servir la sotssecretària d'estat dels Estats Units, Wendy Sherman, el 8 de març en una visita oficial al Marroc.

Sherman, que el dia anterior havia estat a Madrid, els va pronunciar públicament referits a la proposta d'autonomia, i els mitjans oficials marroquins se'n van fer ressò.

Tot això suggereix que hi ha hagut una mediació dels Estats Units, país que a finals del 2020 va qualificar oficialment la sobirania del Marroc sobre el Sàhara occidental d'"única solució".

Salt multitudinari previ a Melilla

La carta de Sánchez a Mohamed VI diu que "espera amb impaciència" poder reunir-se amb ell per cooperar "en la gestió dels fluxos migratoris en el Mediterrani i l'Atlàntic".

Tot plegat ha passat poques setmanes després que hi hagués l'intent d'entrada més multitudinari d'immigrants que hi ha hagut els últims anys a la tanca fronterera de Melilla, unes 2.500 persones en un sol dia.

El líder del Polisario i l'entrada massiva a Ceuta

Les relacions entre Espanya i el Marroc sempre han estat tenses, però es van torçar força més a l'abril, quan es va saber que el líder del Front Polisario del Sàhara Occidental, Brahim Ghali, era ingressat en un hospital de Logronyo.

Llavors el Marroc va demanar explicacions al govern espanyol, i poques setmanes després, a mitjans de maig, es produïa una entrada massiva de milers de persones a Ceuta, moltes de les quals menors.

"Hi ha actes que tenen conseqüències"

L'ambaixadora marroquina a Espanya, Karima Benyaich, va ser cridada a consultes pel Ministeri d'Afers Exteriors, i va dir que "hi ha actes que tenen conseqüències", cosa que es va interpretar com una referència directa a la presència de Ghali a Espanya.

També que l'entrada massiva havia estat no només permesa sinó fins i tot promoguda pel govern marroquí, cosa que podria ser una de les "accions unilaterals" a les quals fa referència Pedro Sánchez a la carta.

La gestió d'aquella crisi va ser molt complicada per al govern espanyol, que va intentar retornar ràpidament al Marroc els menors que es van quedar a Ceuta, però el sistema judicial espanyol va considerar que els retorns eren il·legals i va aturar-los.

Canvi a Afers Exteriors per deixar de ser "espectador"

El mes de juliol Pedro Sánchez va aprofitar la remodelació del govern per substituir la titular d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, molt desgastada per la crisi de Ceuta i les relacions amb el Marroc.

En el seu lloc va posar el diplomàtic José Manuel Albares, que ha gestionat l'aproximació al Marroc i que aquest dimecres ha assegurat que, respecte al Sàhara "Espanya porta massa anys sent espectador i que ha de ser un actor".

Albares, però, ha insistit que la postura del govern espanyol de fet no ha canviat, perquè l'autonomia dins el Marroc ja estava prevista com a possible "dins el marc de les Nacions Unides".