Sílvia Orriols és alcaldessa de Ripoll des del juny del 2023 (ACN/ Lourdes Casademont)
ANÀLISI

La cartografia d'Aliança Catalana

La irrupció d'AC al Parlament suposa l'entrada del primer grup polític d'extrema dreta independentista
Actualitzat
TEMA:
Atemptats Barcelona Cambrils

Quan vaig conèixer Sílvia Orriols al restaurant Canaules de Ripoll feia un any del 17A. La mestressa, la Joselina, per l'amistat que compartim, ens va preparar una tauleta a la sala noble del restaurant per parlar sense interrupcions. La primera impressió potser va ser la d'una dona tímida però, immediatament, vehement: "Sense el 17A, jo no seria aquí", va dir sense vacil·lacions.

El relat d'aquelles primeres hores dels atacs les descrivia amb ràbia i ressentiment. Coneixia del poble tots els autors dels atacs terroristes, però no havia interactuat amb cap d'ells. Segons va explicar, no va ser conscient de l'atropellament mortal i múltiple de la Rambla de Barcelona fins que va llegir un whatsapp que deia "són de Ripoll".

El 26 d'agost de 2017 no va voler assistir a la manifestació organitzada per l'Ajuntament de Ripoll per mostrar el rebuig als atemptats. Per a Orriols, no era una manifestació unitària en contra dels atacs, sinó un homenatge als familiars dels "assassins" perquè es va donar veu a la germana de dos dels autors dels atacs. 

Acte contra els atemptats organitzat a Ripoll el 26 d'agost del 2017 (Europa Press)

Quan ho explica, obvia que va ser una manifestació consensuada entre les institucions i diverses entitats del poble i en un moment que els organitzadors admeten que es van sentir desbordats. Més tard, va criticar que des del Consorci de Benestar Social del Ripollès s'hagués activat un servei d'emergència psicològica que s'adrecés exclusivament a l'entorn dels terroristes. 

En realitat, era una dada falsa. Era un servei obert a tota la ciutadania, que es va publicitar als mitjans de comunicació, i que va atendre a una quarantena de persones (familiars, amics, professors, entrenadors o companys de classe, entre d'altres). Algunes van requerir l'ingrés hospitalari a la llarga.

El cert és que la gestió institucional del postatemptat no va ser ni prou crítica --l'escriptora Najat El Hachmi parla "de l'estratègia de l'estruç i de l''aquí no ha passat res' dels polítics" en relació amb el fonamentalisme--, ni tampoc dotada de suficients recursos. 

Tot plegat, va ser terreny adobat perquè Sílvia Orriols, per exemple, atiés el foc en contra de la immigració com la causa dels mals de Catalunya i la relacionés directament amb la inseguretat. 

De fet, en les ocasions que he tornat aquest últim any a Ripoll sobta com alguns veïns incideixen en l'augment de la delinqüència i la sensació d'inseguretat malgrat que quan parles amb el cap de la policia local, Francesc Campanyo, assegura que Ripoll és la capital de comarca amb menys delinqüència de Catalunya. Però com s'ha gestat aquest malestar fins que s'ha materialitzat en un partit polític? Qui i per què ho ha liderat?
 

La gestació d'Aliança Catalana

L'estiu de 2017, Sílvia Orriols i el seu marit, David Subirana, no estan afiliats a cap partit polític però participen en les manifestacions independentistes acompanyats dels seus fills durant els anys que dura el procés a Catalunya. S'afilien a l'Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural. 

Durant les concentracions independentistes de Ripoll, Orriols esdevé una de les oradores habituals. Les seves intervencions, centrades a assenyalar davant l'auditori les suposades renúncies dels partits independentistes són enregistrades amb telèfon mòbil, difoses per WhatsApp i viralitzades a les xarxes socials.

En una d'aquestes manifestacions independentistes, estableix una relació de confiança amb la veïna de Ripoll i professora d'idiomes, ja jubilada, Margarita Cabello. Totes dues comparteixen seient en un dels vehicles, desenes, que es mobilitzen l'estiu de 2019 per anar a la manifestació d'Estrasburg. 

Orriols hi va sola, sense la família. Cabello li explica que va passar hores de neguit després dels atacs davant l'angoixa que algú li pogués fer mal. És aquí on Cabello mostra reiteradament el seu malestar per la gestió del postatemptat a Ripoll. Coincideixen en els posicionaments i es comencen a organitzar per presentar una nova formació política a les municipals del 2019.

En aquest moment, no tenen capacitat per convèncer disset veïns de Ripoll que vulguin formar part d'una llista municipal; almenys una desena dels candidats són d'altres poblacions. La idea inicial és presentar-se com a independents, però necessiten entre 700 i 900 firmes i no tenen prou temps per aconseguir-les. 

Per això, es posen en contacte amb Jordi Casacuberta, que té tres partits registrats. De les propostes que els ofereix, trien el nom de Front Nacional de Catalunya (FNC), perquè Orriols se sent deixebla de l'ideòleg independentista Daniel Cardona. Estructuralment, el partit no existeix i Jordi Casacuberta n'esdevé president.

A la formació política s'hi afegeix Fina Guix com a número dos de la llista. En el mandat havia estat la segona de l'alcalde de Ripoll Jordi Munell a la llista de Junts. Contra tot pronòstic, aconsegueixen mig miler de vots d'un cens de 8.000, que equivalen a un regidor. S'adonen que, encara que inicialment sigui d'una manera tímida, hi ha una tendència d'una part de la població que s'alinea amb les seves directrius en contra de la immigració i les crítiques a la gestió del postatemptat jihadista.

Durant la campanya, la resta de partits fan un cordó sanitari perquè el discurs d'Orriols és qualificat de racista i xenòfob. Aquest buit de la resta dels partits "regala" publicitat gratuïta a Orriols, que, lluny de la desmobilització, empodera el seu discurs. 

Alguns dels regidors del ple m'expliquen que en algunes mocions estan d'acord amb la conclusió però que declinen acceptar-les perquè inclouen una argumentació xenòfoba amb què no poden coincidir. La negació sistemàtica de la resta del ple a les propostes de Sílvia Orriols acaba sent contraproduent, fins al punt que part dels veïns consideren que és una "màrtir".

Poc després de guanyar un regidor a Ripoll, Orriols rep la visita d'un desconegut Jordi Aragonès acompanyat d'un amic empresari de qui no vol revelar el nom. Els antecedents polítics d'Aragonès són rellevants: el seu avi patern és Josep Aragonès Montsant (1927-1992), empresari tèxtil, hoteler del Maresme i alcalde de Pineda de Mar (1966-1987). 

Aragonès Montsant, avalat per Manuel Fraga, va ser representant del sector conservador de Reforma Democràtica de Catalunya, elegit líder de la formació durant la Transició Democràtica i va certificar la integració del partit a Aliança Popular de Catalunya. Pere Aragonès Garcia, expresident de la Generalitat de Catalunya, és cosí germà seu.

Quan Jordi Aragonès té dinou anys, comença a militar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit liderat per Antoni Duran i Lleida. Més tard, participa en la fundació de Demòcrates de Catalunya, liderat per Antoni Castellà i Núria de Gispert, una escissió de l'anterior, de caràcter democristià independentista que es crea l'any 2015.

Després de parlar amb Orriols, Aragonès decideix integrar-se al Front Nacional de Catalunya i col·laborar amb una estratègia conjunta de la formació política. Aquestes sigles duren poc. Orriols, Aragonès i els seus seguidors que provenen d'ideologies diverses (Unió Democràtica, Convergència Democràtica, ERC, Solidaritat per la Independència, més ocasionalment de la CUP) trenquen amb el partit perquè no volen renunciar al discurs en contra de la immigració.

Han passat dos anys de la declaració unilateral d'independència del Parlament de Catalunya i la suspensió de l'autonomia a través de l'article 155 de la Constitució espanyola i la destitució del president Puigdemont. L'aplicació de l'article 155 mostra, segons Orriols, que Catalunya és un país colonitzat per Espanya. L'exili de part del govern i l'empresonament de la resta són aspectes que l'afecten. L'independentisme passa per hores baixes amb el judici del procés, que coincideix amb les eleccions municipals del 2019.
 

De Ripoll al Parlament

Sílvia Orriols i Margarita Cabello són només dues de les persones que a Ripoll creuen decididament en el procés i després se senten enganyades i dolgudes. Coincideixen que van ser unes il·luses de pensar que els polítics executarien la independència i, a partir d'aquest moment, criticaran el processisme, desmarcant-se dels altres partits independentistes.

Pel que fa a les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, Orriols s'hi presenta amb una nova formació pròpia, Aliança Catalana, que ella mateixa promou. Orriols serà la presidenta del partit i Cabello serà l'homologa a Ripoll. La gestació es produeix durant els mesos de pandèmia, fins que el nom queda registrat el juliol del 2020. 

Façana de l'Ajuntament de Ripoll (ACN/Lourdes Casademont)

Els promotors es plantegen diversos noms: Lliga Catalana, Lliga Democràtica, Centre Català  i, finalment, es decideixen per Aliança Catalana apostant per la idea de convergència de forces.

La campanya a Ripoll es comença a gestar dos anys abans de les eleccions del maig del 2023. El plat fort va ser una parada al mercat els primers dissabtes de cada mes, que el partit va mantenir després d'haver obtingut l'alcaldia. A partir de la curta distància, els promotors d'Aliança Catalana elaboren llistes de ciutadans amb telèfons per ampliar el seu canal propi de difusió a través de WhatsApp. Paral·lelament, l'organització va fer més de mig miler de trucades a partir de la compra d'una llista comercial de telèfons i la guia telefònica per enquestar l'electorat i valorar la intenció de vot.

AC va esdevenir la força més votada el 28 de maig de 2023, però no va obtenir la majoria absoluta. Els personalismes dels caps de llista locals i les desavinences de la resta dels partits polítics els van donar finalment l'alcaldia malgrat les consignes de les seves direccions nacionals.

Els promotors van obtenir l'alcaldia el 2023, en tan sols sis anys, valent-se d'una societat traumatitzada pels atacs de l'estiu del 2017, però també decebuda per la frustració del procés independentista.

La nova formació Aliança Catalana va obtenir 1.401 vots. També guanya a totes les meses electorals de la ciutat, doblant el suport del partit que governava fins llavors, Junts. Ripoll havia estat governat per CiU des del 1995 de manera ininterrompuda, a vegades amb majories absolutes contundents. 

Ripoll, amb vora 11.000 habitants, és el municipi més gran on ha guanyat l'extrema dreta a Catalunya i, de fet, arreu de l'estat. El partit també es va presentar a Manlleu, on va aconseguir un 5,7% dels vots i un regidor, i a Ribera d'Ondara, a la Segarra, on va obtenir un regidor.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, Aliança Catalana amb Orriols al capdavant s'hi va presentar per primera vegada. Aconsegueix un escó a l'hemicicle i compta amb un segon diputat a la demarcació de Lleida. El partit queda exclòs a Tarragona i Barcelona però, per primera vegada, l'extrema dreta independentista irromp al Parlament.


Quins són els orígens de Sílvia Orriols?

Des dels 22 anys, Sílvia Orriols és mare. Té cinc fills que porten noms històrics catalans, com assenyala a la portada virtual d'X: Guinadell, Queralt, les bessones bivitel·lines, Violant i Peronella, i Fortià, l'únic nen.

Cadascun d'aquests noms també té la seva significació. Alguns entronquen amb els orígens històrics de Catalunya. Guinadell remet a l'esposa de Guifré el Pilós, que inicia la dinastia comtal de Barcelona i és anomenat, ja l'any 1380, el "Pare de la pàtria". Violant recorda el nom de la que va ser l'esposa de Jaume I el Conqueridor, i Peronella, la reina d'Aragó i consort del comte de Barcelona. 

Des d'un bon inici, el projecte polític entronca amb la idea de la família com a construcció de la nació. I, de fet, els seus orígens polítics estan estretament vinculats amb el pare dels seus fills.

Els primers contactes amb la política es remunten als tretze anys. Se li desperta la consciència política, segons assegura, llegint "Lo Catalanisme", de Valentí Almirall, i exerceix el seu catalanisme venent banderoles i samarretes a les paradetes de les Joventuts d'ERC locals. Una activitat que, segons explica, no dura gaire perquè aviat entén que d'aquesta manera no s'aconsegueix la independència de Catalunya.

Més tard, en una reunió que aplega diverses sensibilitats a l'òrbita dels Maulets, coneix qui és la seva parella i pare dels seus fills, David Subirana. Ella té quinze anys i ell vint. Subirana és fuster de professió, independentista i comunista. En aquest moment, comencen les lectures a l'entorn de dos referents que comparteixen: el doctor Domènec Martí i Julià, en el qual trobem el catalanisme i el socialisme, i Daniel Cardona, polític actiu de l'independentisme català insurreccional del primer terç del segle XX.

Prenent com a referent teòric Cardona, la parella decideix integrar-se a Estat Català però aviat s'adonen de les divergències i hi renuncien. En aquest moment, publiquen uns quants números d'una revista, "L'Intransigent", que apareix l'estiu de 2004.

Els promotors són un grup de joves de Ripoll que alerten de la decadència de Catalunya i del "càncer terminal que arrossega". Sílvia Orriols hi participa amb textos i composicions poètiques abrandades en què critica els "covards" que no fan res per Catalunya i defineix què vol dir ser català: "Catalans, feu-vos mereixedors d'aquest nom, que català no ho és tot aquell que viu i treballa a Catalunya, català ho és aquell que ho sent de cor, sense que importin cognoms o lloc d'origen". 

En un altre text, David Subirana es mostra contrari a la redacció d'un nou Estatut: "Reclamar un nou Estatut és reconèixer que Espanya és el nostre amo i nosaltres el seu gos. Acceptar un Estatut equival a continuar estacats, encara que la cadena sigui una mica més llarga que abans".

Poc després de l'aparició del periòdic, creen l'agrupació catalanista i pretesament apolítica "Els Intransigents de Catalunya", amb seu a Ripoll, decebuts de la política, que titllen de "corrompuda!". 

Asseguren que s'ha de catalanitzar el país, que l'enemic continua sent Castella, però també apunten cap a aquells altres catalans que cometen "traïció envers la Pàtria [...] aquells que avantposin comunismes, stalinismes, marxismes o feixismes per damunt de la causa patriòtica".

Hauran de passar gairebé quinze anys perquè Sílvia Orriols se senti interpel·lada i decideixi postular-se com a candidata amb un ideari polític que apel·la directament a l'extrema dreta.

ARXIVAT A:
Atemptats Barcelona Cambrils Aliança Catalana Sílvia Orriols
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut