La casa modernista que va comprar Rauw Alejandro a Manresa, en venda per 2,2 milions d'euros

La Morera busca comprador. Ja fa gairebé un any que la propietat del cantant Rauw Alejandro a Manresa es va posar a la venda, i ara --tal com ha avançat el diari Regió 7-- l'agència immobiliària barcelonina Luxline ha fet un nou intent de trobar-li pretendents.

Aquesta vegada, l'anunci va acompanyat d'un extens reportatge fotogràfic que permet fer-se una idea de la joia que el cantant porto-riqueny va comprar durant la seva relació amb Rosalia, i que tal com es pot veure a les fotografies ha quedat pràcticament sense cap moble.

Com detalla l'anunci, la finca es ven per 2,2 milions d'euros, que seria una quantitat semblant o lleugerament superior a la que Alejandro n'hauria pagat l'any 2022, empès pel vincle que la cantant de Sant Esteve Sesrovires manté amb la capital del Bages, d'on eren els seus avis i on solia passar els estius.

Protegida com a bé cultural d'interès local, la casa és una obra de l'arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, que el 1905 es va encarregar de reformar una construcció del segle XIV. Pel seu alt valor històric i artístic, el Mas Morera compta amb una protecció especial que fa que no se'n pugui modificar l'estructura.

La casa està envoltada de 28 hectàrees rústiques i compta amb 3.125 metres quadrats construïts. Segons la immobiliària, consta de 10 habitacions, banys modernistes, salons, sala de jocs, jardí amb piscina, una capella i unes quadres, a més de tenir vistes panoràmiques de la muntanya de Montserrat.

Qui la va vendre a Rauw Alejandro?

L'actual edifici modernista es va alçar sobre una masia del XIV que tenia la base medieval, tal com va explicar l'historiador local Francesc Comas al programa "Planta baixa" coincidint amb els primers intents del cantant per desprendre's de la casa.

Després d'un període d'abandonament, al segle XVI la va comprar Valentí Morera, que li va donar el nom que s'ha mantingut fins ara. Més tard, al segle XVII, la Morera va passar a mans de l'Església, concretament del Convent dels Predicadors de Manresa, fins que amb la desamortització se la va quedar l'Estat i la va posar a subhasta.

Aleshores, explica Comas, la va adquirir per estiuejar un empresari del tèxtil de la família Portabella, que és qui va encarregar la reforma i ampliació modernista del 1905 a Homs i Ponsa.

Els Portabella van perdre la casa durant la guerra, i més tard va passar a una família de comerciants manresans, de Calçats Torra, que van ser els últims propietaris abans del cantant.

Tal com va explicar Comas, sembla que Rauw Alejandro tenia la intenció de fer-hi reformes i va encarregar el projecte a un estudi d'arquitectura barceloní. Fins i tot s'haurien fet prospeccions arqueològiques a l'edifici, que encara conserva un gran celler amb els seus cups i tines on abocaven el raïm els rabassaires i els masovers.

Entre molts altres elements de valor, la casa compta amb característiques típiques del modernisme com ara "esgrafiats, el capcer acabat amb totxo, ferros forjats amb la lletra M de Morera, ceràmica vidriada, fusta, vitralls, terres de paviment hidràulic i un saló impressionant de ball", com va detallar Comas.