La Catalunya Nord, laboratori de l'extrema dreta: per què hi triomfa el partit de Le Pen?

El 9 de juny, després del revés dels resultats de les eleccions europees, el president francès, Emmanuel Macron, va decidir convocar eleccions legislatives. Els sondejos apunten a una victòria de Reagrupament Nacional, el partit liderat per Marine Le Pen, cosa que ha obert debats intensos al si de la societat, també a la Catalunya del Nord.

Si ens fixem en els restaultats de les europees, aquí l'extrema dreta va arribar quasi al 50% dels vots, si sumem el percentatge del Reagrupament Nacional -en aquest cas encapçalat per Jordan Bardella (43%)- i el de Reconquesta de Marion Maréchal (6%).

Aquests resultats no són cap sorpresa: fa anys que la formació de Le Pen obté bons percentatges en aquesta zona i, fins i tot, hi té representants electes.

Louis Aliot, vicepresident del partit, és el batlle de Perpinyà des de l'estiu del 2020, cosa que ha convertit la capital nord-catalana en el municipi més important de França en mans de l'extrema dreta.

A més, en les darreres eleccions legislatives, el juny del 2022, va aconseguir adjudicar-se les quatre places de diputats de l'Assemblea Nacional francesa que hi havia en joc.

Diversos discursos per captar tothom

Gautier Sabrià és sociòleg, especialista en l'extrema dreta, i descriu la Catalunya del Nord com una mena de "laboratori" electoral. Destaca que, aquí, "els votants de les classes més populars es retroben en aquest vot, perquè tens un partit que cada cop es presenta com 'la veu del poble'", però Reagrupament Nacional no triomfa només entre aquest electorat.

"Quan l'extrema dreta s'oposa a Macron, que representa l'elitisme, encaixa molt bé. I, a la vegada, ha començat a fer el joc del liberalisme. És a dir, que pot anar a pescar una mica en tots els perfils d'habitants de la Catalunya Nord."

Un dels sectors que ha marcat el compàs de la política francesa en aquests últims mesos ha estat el de l'agricultura i la ramaderia. Des del món pagès, lamenten la dissolució del govern actual, perquè diuen que interromp les negociacions iniciades arran de les protestes dels últims mesos. Una aturada de les converses en un moment clau per als agricultors i amb la incògnita de les futures lleis a nivell europeu.

A l'expectativa de com quedi configurat el mapa polític francès després d'aquesta successió de comicis, Gerard Majoral, secretari de la federació francesa de productors de fruita, veu amb preocupació l'augment del vot als extrems.

"Els resultats demostren que hi ha quelcom que no va pas bé i cal fer-se les bones qüestions, si no aquest "mal viure" continuarà existint i farà un munt de mal."

L'esquerra intenta resistir

Davant de la situació política i la sorpresa de la convocatòria electoral, el conjunt dels partits d'esquerra i ecologistes han decidit unir-se i crear el Nou Front Popular, amb un programa únic que ha rebut el suport dels principals sindicats francesos.

Géraldine Morales, secretaria departamental de la Federació Sindical Unitària -l'entitat majoritària del sector educatiu- assenyala el camí a recórrer si volen intentar competir amb els arguments més extrems.

"El que espera la gent és una veritable revolució a la seva vida. No és la immigració la primera preocupació de la gent, sinó els salaris, poder viure de la feina que tenen, i els joves."

En aquest sentit, Morales subratlla que fa molts mesos que els sindicats reclamen l'augment dels salaris, abandonar la reforma de la jubilació i trobar solucions per al jovent.

I si guanya Bardella?

En un exercici de política ficció versemblant, hem preguntat al professor universitari Joan Peytavi Deixona què canviaria si el govern francès passés a mans de Reagrupament Nacional. Creu que, a diferència del que passa a nivell regional, sí que tindria un impacte en l'imaginari col·lectiu francès.

"L'arribada d'una extrema dreta a escala estatal ens canviarà la vida a nivell mental perquè, a França, tot passa a escala estatal. A la Catalunya del Nord, ja tenim l'extrema dreta. Ens ha canviat la vida? Jo no en tinc pas la impressió." 

Si tots els protagonistes reconeixen que hi ha una part d'adhesió al programa de Reagrupament Nacional, també pensen que reuneix molta gent decebuda de les formacions polítiques històriques.

I, en el cas de la Catalunya Nord, aquest distanciament de París també és físic: Perpinyà és la ciutat més allunyada del centre de decisió.

La resposta la tindran les urnes, amb la primera volta el 30 de juny i la segona, probablement marcada pel joc de les aliances, el 7 de juliol.