La Cimera Social pel Clima, el contrapès a la COP25

Aquest cap de setmana ha engegat a Madrid la Cimera Social pel Clima. Un moviment ciutadà que vol fer de contrapès a la cimera oficial, la COP25, amb més de 350 activitats que duraran fins divendres que ve. Hi prenen part prop de 400 col·lectius que pertanyen a moviments indígenes, joves i organitzacions ecologistes.

Aquesta cimera alternativa, que té com a lema "Més enllà de la COP25: els pobles pel clima", es marca com a objectiu la justícia climàtica, que -a més de la lluita pel clima- inclou aspectes com els drets humans. I l'eix del debat és quin paper haurien de tenir les cimeres institucionals.

Una contracimera que es fa a l'edifici multiusos de la Universitat Complutense, amb un pressupost de 90.000 euros, que contrasta amb els 60 milions que s'han destinat a la COP25.

Aquest diumenge a la tarda, el protagonisme se l'ha endut una visita fugaç que hi ha fet l'activista sueca Greta Thunberg. Allà s'ha reunit amb un grup d'unes setanta persones.

Tot i la presència de gent d'arreu, els organitzadors reconeixen que Xile n'ha de ser la protagonista. "Volem denunciar el canvi de seu que ha fet el govern xilè per ocultar la repressió que està patint la societat civil i també la complicitat del govern espanyol", diu Alfons Pérez, de l'Observatori del Deute en la Globalització. I enumera més raons per a la cimera social:

"25 anys de COP han aportat molt poc a la lluita contra el canvi climàtic i aquí volem mostrar tota aquesta diversitat d'activitats i de col·lectius que prenen com a referència el marc de la justícia climàtica."

Entre els objectius, demanar que els governs no cedeixin a les pressions de les grans empreses i dels mercats financers, que es deixin de finançar els combustibles fòssils amb diners públics, que s'apliquin mesures reals per retallar les emissions d'efecte hivernacle i que Europa, juntament amb els altres països del G-20, lideri aquests compromisos.

En aquesta segona jornada, la cimera ha posat en el centre del debat els moviments indígenes i, més concretament, els de Xile. La cimera oficial es fa a Europa per tercera vegada, i moviments socials i ONGs reclamen que no es caigui en una mena d'eurocentrisme, i que el sud global tingui també protagonisme.

I entre les moltes activitats programades, aquest diumenge s'ha pogut veure un ramat d'ovelles travessant Madrid per reivindicar la ramaderia extensiva:

La crisi climàtica, "l'amenaça més gran dels drets humans"

Una de les protagonistes de la primera jornada, la de dissabte, va ser l'expresidenta xilena Michelle Bachelet, actual Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, que va assegurar que la crisi climàtica "és l'amenaça més gran dels drets humans". Amenaça el dret a la vida, el dret a l'alimentació, el dret a la salut i el dret a viure sense violència, va dir. 

Bachelet va fugir del discurs de la por i va defensar l'estratègia contrària: parlar d'esperances i solucions.

"S'ha de parlar a la gent de solucions i esperances, és el que mobilitza la societat, no parlar d'apocalipsi, demanar la seva col·laboració i que canviïn els seus patrons de consum perquè canviïn els patrons de producció."