La cleptomania, un trastorn invisibilitzat: afloren pocs casos per la vergonya i l'estigma

Una investigació de l'Hospital de Bellvitge i l'Institut d'Investigació Biomèdica IDIBELL ha posat llum sobre la cleptomania, un trastorn invisibilitzat pel qual una persona no pot resistir l'impuls a robar un objecte que, de fet, en molts casos ni tan sols necessita. 

Una primera conclusió és que un 2,6% de la població és cleptòmana. Però els mateixos investigadors ja alerten que la xifra ha de ser molt més alta, perquè la doctora Lucero Munguía, una de les autores de l'estudi, creu que paràmetres com la vergonya o l'estigma fa que els que la pateixen evitin demanar ajuda.

"Moltes més persones tenen aquest trastorn però no van al metge perquè hi ha molta vergonya, hi ha molt de sentiment de culpa. La mateixa persona ho viu molt malament. Per això creiem que no s'estan diagnosticant tots els casos."

També s'ha determinat a l'estudi que la majoria de persones que tenen cleptomania són dones, concretament, 3 de cada 4. Una circumstància que per la doctora Lucero Munguía s'explica per com s'afronten les emocions.

"Aquests episodis es desencadenen de vegades en moments específics de situacions vitals que poden ser molt dures, molt negatives. I aquí, com a dones, processem el costat emocional d'una manera diferent de com ho fan els homes."

Un trastorn compulsiu

Més enllà d'això, la investigació també conclou que es tracta d'un trastorn compulsiu i això permet aplicar noves teràpies. Fins ara, s'havia tractat com un trastorn impulsiu, una conducta que el pacient no pot controlar, però no s'obtenien bons resultats. 

Amb la descoberta que també és un trastorn compulsiu, un comportament que es fa de manera reiterada per alleujar un malestar emocional, la cleptomania podrà afrontar amb tècniques com l'exposició controlada a situacions de risc, com es fa per superar, per exemple, la por de volar. 

L'article s'ha publicat a la revista Scientific Reports, de l'editorial Nature. I l'equip investigador convida les persones afectades a demanar ajuda al seu metge de capçalera, que el derivarà a un equip especialista.