La clofolla d'arròs com a substitut del plàstic: des d'envasos fins a mobiliari urbà
El nou material es diu Orycite i permet fer des de productes 100% compostables fins a peces barrejades amb plàstic que redueixen la petjada de carboni
S'utilitza per fer envasos, material de construcció o mobiliari urbà i també s'està provant per a la fabricació de components de cotxes. La clofolla de l'arròs del delta de l'Ebre serveix per produir un material que pot tenir nombroses aplicacions com a substitut del plàstic. I, a més, com que és biodegradable, ajuda a reduir la petjada per carboni.
El nou material ha estat desenvolupat per l'investigador Iban Ganduxé a la Cambra Arrossera del Montsià. Es diu Oryzite i és una alternativa menys contaminant al plàstic.
Es poden fer productes cent per cent amb Orycite que, un cop utilitzats, són compostables. I, si es barreja amb plàstic, s'obté un material resistent i lleuger.
En aquest vídeo es pot veure des de la clofolla transformada en Orycite en pols fins a l'aplicació en productes ja acabats.
La producció d'Oryzite ha permès donar un valor afegit a l'arròs. La cooperativa d'Amposta produeix i comercialitza un milió de quilos anuals del nou material obtingut de la clofolla d'arròs, que era un subproducte sense valor.
Entre els beneficis d'aquest procés hi ha la reducció de CO2, la petjada de carboni i el consum d'energia. Aquest component fa servir menys recursos per a la producció i hi ha menys malbaratament.
L'automobilística Seat és una de les empreses que han apostat per l'Orycite. Té en marxa una prova pilot per reduir el pes i la petjada ecològica del Seat León i ha incorporat l'Oryzite en diversos components del vehicle.
I, a banda de la indústria automobilística, l'Oryzite es fa servir, també, en la producció de material de construcció, mobiliari urbà i de jardineria i tot tipus d'envasos. Ja hi ha més de setanta fabricants europeus que l'utilitzen i les possibilitats futures poden ser moltes més.
L'arròs és, després del blat de moro, el cereal més cultivat al món. És la base de l'alimentació en moltes regions, sobretot en països molt poblats, com la Xina o l'Índia, que en són els principals productors. Però la clofolla no és digerible pels humans.
