La colza, un conreu a l'alça: què el fa cada cop més atractiu per als pagesos

La colza és un cultiu en alça a Catalunya. En aquesta època, cada cop és més habitual veure grans extensions de conreus de color groc, el color de les flors de la planta de la colza.

Això, que a priori no ha de ser un problema per als agricultors, també els porta maldecaps. I és que els camps ofereixen una imatge idíl·lica que és una temptació per als amants de la fotografia. És per això que Unió de Pagesos demana que no s'entri dins dels camps a fer-se fotografies perquè això pot perjudicar les plantes, que estan en període de fecundació i formació dels grans gràcies al vol de les abelles.

L'augment del cultiu, en dades

Segons les dades del Departament d'Agricultura, l'any 2014 hi havia 8.710 hectàrees de colza, de les quals 7.557 eren en terrenys de secà i 1.153 en zones de regadiu. Nou anys després, el 2023, la superfície gairebé s'havia triplicat i es va situar en les 22.006 hectàrees, 19.224 de secà i 2.782 de regadiu.

Aquest increment de la superfície conreada no té una correspondència amb la producció: el 2014 va ser de 21.806 tones, mentre que el 2023 va ser de 27.823, pels estralls que va provocar la sequera en aquella campanya.

Els agricultors preveuen que enguany sí que hi haurà una bona collita gràcies a les pluges dels últims mesos i, sobretot, en el moment de la sembra a la tardor. 

De les llavors de colza se n'obté oli per al consum humà i, segons la varietat de la planta, també per a usos industrials, com el biodièsel, i per a la cosmètica. De la planta també se n'obté un tortó amb alt valor proteic per a l'alimentació animal.

Per què augmenta el conreu de la colza?

La política agrària de la Unió Europea, la PAC, obliga els pagesos a fer rotació de conreus si volen cobrar les subvencions als cultius extensius. És a dir, un agricultor ha de combinar diferents conreus en les seves terres cada campanya i la colza s'ha convertit en una de les alternatives més atractives.

Santi Caudevilla, responsable del sector de cereals i conreus herbacis de la Unió de Pagesos, ho explica: "La PAC ens ha obligat a fer la rotació de conreus, però hem sabut tecnificar bé el cultiu de la colza. El factor més important és que els preus han acompanyat".

Per què es conrea més en zones de secà?

El conreu de la colza s'ha anat implantant sobretot en les zones de secà perquè, segons Caudevilla, "les arrels agafen molt bé els nutrients de la terra, millor que algunes varietats de cereal." "El cost de la sembra i els adobs també és més barat", afegeix.

En canvi, la colza és menys atractiva per als pagesos de regadiu que cada any fan dues collites, una d'hivern i una altra d'estiu. Així, en una finca que a l'hivern han sembrat i conreat, per exemple, ordi, un cop feta la sega a principis d'estiu, al cap de pocs dies poden sembrar blat de moro.

Caudevilla explica que, si opten per la colza com a conreu d'hivern, "s'han d'esperar vint dies per sembrar el blat de moro després de recol·lectar la colza, cosa que fa que sigui un conreu menys atractiu".

Els problemes del conreu de colza

Per Caudevilla, un dels problemes perquè el conreu de la colza s'estengui més és el baix consum d'oli d'aquesta planta, que encara té mala fama per la intoxicació amb oli adulterat que hi va haver a principis dels anys 80.

Aquest podria ser un dels motius que no hi hagi gaires empreses que es dediquin a moldre la colza, cosa que fa que "la demanda estigui en poques mans".

Estudi de varietats més rendibles per als pagesos

A Sucs, al Segrià, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, l'IRTA, té un camp experimental on està fent assajos amb noves varietats de colza que siguin més rendibles --entre 20 i 50 euros per tona-- per als pagesos.

Josep Antoni Betbesé, tècnic del programa de conreus extensius sostenibles de l'IRTA, explica que "estem treballant amb varietats "altooleiques" i "altoerúciques" per intentar, per una banda, veure el seu comportament agronòmic enfront de les varietats que es conreen actualment i, per l'altra, optimitzar el procés d'extracció de l'oli de les colzes "altoerúciques" i veure l'aptitud per a l'alimentació animal de la part que queda després d'extreure l'oli".

Pel que fa a les varietats "altooleiques", Betbesé afegeix: "Estem treballant amb varietats de les quals es poden extrauré fins a un 77% d'àcid oleic, un percentatge superior al de les varietats actuals, que estan entre el 60 i el 65?%. Aquest percentatge més alt fa que l'oli que s'obté es degradi menys en fregir i té unes bones característiques per a l'alimentació i la salut humanes".

Quan acabi la investigació, que també es fa en paral·lel en altres camps experimentals de l'IRTA a Girona i Barcelona, els agricultors tindran a la seva disposició la informació agronòmica d'aquestes noves varietats.