La Comissió de Venècia avala l'amnistia en un "procés de reconciliació"

La Comissió de Venècia ha avalat la llei d'amnistia amb un informe en què estableix que és un instrument legítim en un procés de "reconciliació" política i nacional.

Després de la visita que va fer a l'Estat a principis de febrer, en què es va entrevistar amb diputats, senadors i membres del Govern espanyol i el poder judicial, aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa constata que n'hi ha a diversos estats europeus i que compleix la legalitat i la separació de poders, perquè deixa en mans dels jutges amnistiar actes concrets conforme a la llei.

Es tracta d'un esborrany que encara es pot esmenar abans de la seva aprovació el 15 de març per part d'aquest òrgan no vinculant, format per experts en dret internacional amb seu a Estrasburg. 

La visita de la Comissió la va demanar el Senat, on el PP té majoria, en un intent dels populars de torpedinar-la i elevar el debat a les institucions europees. També havia demanat el dictamen el president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

El text apunta que no busca valorar el debat polític, ni tampoc la conveniència de la llei ni la seva constitucionalitat. Tampoc en contrasta l'encaix amb el dret de la Unió Europea.

L'informe fa una sèrie de recomanacions: excloure els delictes de terrorisme de l'amnistia, al marge de si hi ha o no sentència ferma; reforçar la connexió entre l'amnistia i el procés independentista i que els jutges no compareguin a les comissions d'investigació del Congrés dels Diputats. Segons fonts socialistes, totes aquestes recomanacions ja s'han complert en la tramitació parlamentària de la llei.

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha celebrat un informe que considera que dona llum verda als plans del govern espanyol en una piulada a X. "Ho vam dir nosaltres i ara també la Comissió de Venècia: l'amnistia és una eina per la reconciliació. I a més compleix amb els estàndards internacionals. És impecable i és positiva".
 

Aire pel govern espanyol després d'una setmana "horribilis"

L'esborrany arriba després d'una setmana d'alt voltatge polític, amb conseqüències sobre les negociacions per l'amnistia i, especialment, per a un PSOE que s'ha trobat enfangat en el cas Koldo.

L'explosió d'aquesta suposada trama de cobrament de comissions il·legals ha remogut els socialistes en aquesta setmana "horribilis".

L'exministre José Luis Ábalos no ha acceptat dimitir com li demanaven i ha acabat al galliner del Congrés dels Diputats, al Grup Mixt, enmig dels intents del PP de fer extensiu el cas a bona part de la cúpula del PSOE, també Pedro Sánchez. 

D'altra banda, la que havia de ser la setmana decisiva per tancar un acord per la llei d'amnistia s'ha convertit en el moment escollit pel Tribunal Suprem per obrir una causa per investigar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per delictes de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic.

Una sèrie de moviments que enterboleixen les perspectives de la llei d'amnistia. Es preveia que aquesta setmana, PSOE i Junts poguessin tancar un acord, dies abans que dijous que ve es voti de nou a la Comissió de Justícia. 

El PSOE treu importància a un moviment que ha causat malestar

Aquest divendres, el govern espanyol intentava treure ferro al moviment del Suprem --malgrat el malestar que ha causat-- i assegurava que això no afectarà que l'amnistia tiri endavant. Ho ha dit la mà dreta de Sánchez i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero:

"No provoca cap interferència, ni cap a bé ni cap a mal, respecte als acords a què s'estava intentant arribar per tenir una llei d'amnistia que al govern li sembla imprescindible."

De moment, PSOE i Junts mantenen els contactes oberts per tancar les negociacions per aprovar la llei la setmana vinent a la Comissió de Justícia.

La sala penal del Suprem ha decidit entomar el cas en contra del criteri de la Fiscalia del mateix tribunal, que no veu terrorisme en els fets investigats. Els magistrats es declaren competents perquè tots dos investigats són aforats: Puigdemont, com a europarlamentari de Junts, i Wagensberg, com a diputat al Parlament.

En queden exclosos els altres deu imputats, als quals segueix investigant l'Audiència Nacional, amb el magistrat Manuel García-Castellón al capdavant de la instrucció.
 

Les negociacions continuen, amb hermetisme total

Les files de Junts han rebut la notícia amb indignació. Des del Rosselló, on s'ha celebrat una reunió del Consell per la República, Puigdemont ha evitat parlar-ne obertament, però sí que n'ha ironitzat i ha dit que se sent "diana" de la justícia espanyola.

L'exconseller Toni Comín ha estat més explícit i ha dit que cal blindar més la llei d'amnistia, en referència a unes negociacions amb el PSOE encara obertes:

"Afegeix nous arguments per enfortir les posicions dels que exigien que la llei es perfeccionés pel que fa a l'exclusió del delicte de terrorisme."

Precisament, ampliar els supòsits de la llei perquè no en quedin exclosos els imputats per terrorisme, com és ara Puigdemont, és un dels aspectes clau de les converses.

Es tracta d'unes negociacions que continuen a porta tancada, amb l'hermetisme que les ha caracteritzat des del principi i que fa preveure que no comunicaran res fins que estigui tot tancat.

Per la seva banda, ERC segueix reclamant que s'aprovi una llei que consideren que protegeix tots els independentistes encausats.