La Comissió Europea inicia el procés que podria treure el dret de vot a Polònia

La Comissió Europea ha posat avui en marxa l'article 7 dels tractats de la Unió Europea contra Polònia, que podria perdre el dret de vot. L'origen de la mesura són les controvertides reformes del sistema judicial, que Brussel·les considera contràries a l'estat de dret perquè "posen en dubte la separació de poders i la independència judicial". 

"La Comissió ha conclòs avui que hi ha un risc clar d'una ruptura seriosa de l'estat de dret a Polònia. Els fets no ens deixen elecció, no tenim cap altra opció."

El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa en què també ha recordat que, en els últims dos anys, Brussel·les s'ha adreçat diverses vegades a Varsòvia fent crides al diàleg. 

El govern de Polònia, mitjançant un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers, ja ha reaccionat a la notícia dient que "lamenta" la decisió de la Comissió, que qualifica de "política i no jurídica". 

Amb tot, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, en un missatge de Twitter, s'ha mostrat més conciliador: 

"Polònia està tan compromesa amb l'estat de dret com la resta de la Unió Europea. L'actual reforma judicial és profundament necessària. El diàleg entre la Comissió i Varsòvia ha de ser alhora obert i honest. Penso que la sobirania de Polònia i la idea d'una Europa unida poden reconciliar-se."

L'activació de l'article 7 dels tractats europeus, que alguns anomenen "l'arma nuclear" de les sancions de la UE, és un mecanisme fins ara inèdit que posa en marxa un procediment complex que pot acabar amb la suspensió del dret de vot de Polònia en el Consell Europeu. 

En la primera fase, iniciada avui, l'article 7 permet "constatar l'existència d'un risc clar de violació greu" de l'estat de dret en un país integrant de la Unió, avalat per una majoria qualificada de 22 països. 

Les possibles sancions, com la retirada del dret de vot, no arribarien fins a la segona fase del procediment, i per adoptar-les cal el vot unànime de la resta d'estats membres. 

L'adopció de sancions efectives, de fet, sembla improbable, atesa la nul·la predisposició d'Hongria a donar-hi suport. El viceprimer ministre hongarès, Zsolt Semjén, ja s'ha afanyat a anunciar que defensarà Polònia.

Brussel·les, de fet, és conscient que l'activació de l'article 7 té un valor, sobretot, simbòlic, però el procés que s'obre obligarà tots els països a implicar-se. A més, sí que podria obrir la porta a altres mesures, com ara condicionar l'accés de Polònia als fons estructurals de la Unió o els fons de cohesió, dels quals Polònia és la principal beneficiària. 

En aquest sentit, la ministra francesa Nathalie Loiseau ha volgut remarcar que "un país que s'allunya de l'estat de dret no pot pas, al mateix temps, sostenir-se amb milers de milions dels fons de cohesió".

De moment, la mesura anunciada per la Comissió Europea ja ha rebut el suport de França i d'Alemanya.

"No trencarem tots els ponts amb Polònia", va declarar dimarts el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va voler treure ferro a l'enfrontament de Brussel·les amb Varsòvia.  

"No estem en situació de guerra amb Polònia, estem en un moment difícil i espero que acostarem posicions." 

La setmana passada, en previsió de la decisió adoptada avui per la Comissió Europea, Morawiecki ja va deixar clara la seva postura al respecte:

"Estic fermament convençut que els estats sobirans -i Europa ha de ser una Europa d'estats sobirans- tenen tot el dret de reformar els seus sistemes judicials."