La comparativa de les sis onades de covid: com les hem superat i amb quin cost

Han passat dos anys des que el 25 de febrer de 2020 es va detectar a l'Hospital Clínic el primer cas de covid a Catalunya. En aquest temps hem viscut sis onades epidèmiques, una més al Segrià. La fatiga pandèmica a la societat, per acumulació, és evident.

Però, si analitzem cada una de les onades, han tingut dinàmiques diferents en funció de la resposta que hi ha pogut donar el sistema sanitari, les mesures restrictives que s'han pres, l'estat immunitari de la població i la variant circulant.

La primera onada

La primera onada de la covid s'ha d'analitzar a part. Va ser devastadora. Sempre serà una incògnita quantes persones es van infectar, perquè no hi havia prou testos diagnòstics i només es detectaven els més greus.

El sistema sanitari es va desbordar i la mortalitat va ser altíssima. De fet, la meitat de les més de 26.000 morts de la pandèmia, concretament el 48%, corresponen a aquells primers mesos. I l'única manera d'aturar-les va ser un confinament domiciliari que "va durar tres mesos perquè es va posar quan ja realment els casos s'havien disparat i, per tant, per tornar a baixar la incidència, fa falta molt temps", explica Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. 

Després, el sistema es va preparar millor i les persones vam anar adquirint immunitat, per haver passat la malaltia, però sobretot, més tard, per les vacunes.

Cada onada, a més, ha tingut variants del virus diferents, amb característiques diferents. Per tot això, les conseqüències de les infeccions, en cada onada, no han estat les mateixes, com es pot veure a la gràfica.

La segona onada

Deixant a banda la primera, veiem que a la segona onada va haver-hi el 12% dels casos de tota la pandèmia i el 30% de les morts. Mentre que a l'última onada -almenys fins ara- hi ha hagut el 61% dels casos i el 17% de les morts. La relació entre infeccions i morts s'inverteix al llarg d'aquests dos anys, amb un punt d'inflexió clau, que és la campanya de vacunació.

Però anem a pams.

L'estiu del 2020 és tranquil, perquè després d'aquell confinament tan llarg i estricte s'arriba a incidències molt baixes. Així i tot, hi ha brots importants, molt localitzats en zones com el Segrià i l'Hospitalet de Llobregat i vinculats a factors de vulnerabilitat social. Però ja no es tornaria mai més al confinament total, com apunta Xavier Llebaria, director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya:

"Aleshores s'opta per confinaments perimetrals, confinament de mobilitat de les persones que estan allà."

Però la tardor del 2020 es complica de seguida. Jacobo Mendioroz recorda "que amb la segona onada, un dia concret, tots els indicadors van començar a pujar de cop i volta, a totes les regions, a tots els grups d'edat".

Comença un període força llarg en què tot és força previsible, perquè la pandèmia es comporta amb un ritme gairebé matemàtic. Es prenen mesures restrictives i els indicadors baixen i quan es torna a obrir, en quinze dies, comencen a pujar les infeccions, després els ingressos a l'hospital, més tard les UCI i, finalment, les morts.

La tercera onada

Sumant la segona i la tercera, s'infecten gairebé mig milió de persones. Ja podem saber millor què està passant, perquè es fan més proves. Des del 27 de desembre el 2020, ja en la tercera onada, comença amb comptagotes la campanya de vacunació. Com que les dosis arriben a poc a poc, es prioritzen els col·lectius de més risc.

"Segona i tercera són bastant semblants, però a la tercera ja comença a passar alguna cosa. Comencem a veure baixar corbes a les residències de forma més persistent del que observem a la població general", afirma Clara Prats, investigadora del BIOCOMSC de la UPC.

La variant alfa, més transmissible, ens agafa de baixada de la tercera onada. En aquells moments, a més, hi ha confinaments municipals, restriccions d'aforament i limitacions d'interacció social. En aquest cas, l'entrada d'una nova variant no fa explotar els casos, com sí que passa en altres països, com Portugal.

La quarta onada

La quarta és l'anomenada "onadeta". Hi ha pocs contagis, però, en canvi, moltes UCI. Moltes persones de més de seixanta anys encara no s'havien pogut vacunar. La veritat és que la causa no està clara, però el 5% dels que s'infecten acaben en un llit de crítics. Això és tres i quatre vegades més que en les onades anteriors.

La pandèmia no s'acaba, però les mesures de restricció cada cop són menys estrictes. "A mesura que van evolucionant les onades, no hem de perdre el concepte de sindèmia i, per tant, que altres aspectes relacionats amb la salut mental, el benestar emocional, amb aspectes econòmics de la població, etc. entren en aquest balanç risc benefici", diu Xavier Llebaria.

La cinquena onada

I per això, quan comença l'estiu passat, s'aixequen restriccions i de seguida comença la cinquena onada, de forma explosiva. És el moment que s'infecten molts i molts joves, a qui no ha arribat encara el torn de vacunar, en festes de graduació o viatges de final de curs.

"La cinquena onada ja és clarament una onada de no vacunats. En un parell de setmanes tenim moltes situacions de supercontagi", afirma Clara Prats

A més a més, delta, encara més contagiosa, es va fent majoritària. La transmissió és altíssima i s'arriba a gairebé els 600 llits d'UCI. Encara que en general els joves passen la covid lleu, un percentatge petit de complicacions respecte de tants casos com hi ha en aquesta cinquena onada, acaben portant un nombre significatiu d'ingressos.A més, encara hi ha una part important de la població d'entre 60 i 70 anys a qui falta la segona dosi de la vacuna. Després d'aquest estiu molt més complicat del que s'esperava, arriba la tardor i tot sembla controlat. Però, just abans de Nadal, arriben més sorpreses, com apunta Clara Prats:

"Ens semblava que delta era molt més contagiosa que alfa, però estaríem comparant un 600 amb un cotxe d'avui en dia, però aleshores arriba òmicron, que és com un cotxe de Fórmula 1."

La sisena onada

Primera onada a part, a la sisena s'han produït 6 de cada 10 contagis de la pandèmia. Però ara sí que hi ha un percentatge molt elevat de població vacunada i, tot i que òmicron demostra que pot evadir els anticossos, la protecció davant la malaltia greu es fa evident.

La letalitat passa d'aproximadament un 2% al 0,2%. És a dir, ara, deu vegades més baixa. Va reduint-se i es va acostant a la de la grip, que és del 0,15%.

Estem clarament en un moment diferent, i el que ens hi ha portat està clar, com subratlla Jacobo Mendioroz:

"Les vacunes no només ens han donat una disminució de la gravetat, les vacunes ens han permès de tenir una vida social i econòmica que hauria estat inimaginable sense elles. Tot el que s'ha fet era per guanyar temps per millorar ls eines que teníem per lluitar contra la covid."

Sabem on som ara, però la incertesa que ha caracteritzat tota la pandèmia no s'ha acabat. Ningú sap què passarà ni on serem d'aquí un any.