La conca del Segre, declarada en situació excepcional per la sequera

La falta de pluges ha portat la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a declarar la situació excepcional per sequera extraordinària a la conca del Segre, que fa 10 mesos que estava en situació d'emergència. La declaració ha de permetre als regants afectats per les restriccions, com els del tancament del canal d'Urgell, tramitar ajuts per pal·liar els perjudicis. També implica cobertura jurídica per aplicar més mesures restrictives si fos necessari.

María Dolores Pascual, presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, ha avançat la decisió abans de la reunió de la junta. I ha descartat que s'elabori un document amb mesures concretes d'estalvi d'aigua per als municipis que s'abasteixen del canal d'Urgell, una petició que havia fet la comunitat de regants. Segons Pascual, ho haurà de gestionar la mateixa comunitat, perquè és competència d'ells.

La responsable de la CHE ha defensat la gestió que s'ha fet:

"Fa quatre o cinc mesos era molt difícil preveure les aportacions que rebríem aquest mes d'abril. Tot i així, crec que les decisions que s'han pres en referència als canals d'Urgell són sensates i crec que ells han treballat amb responsabilitat amb nosaltres per garantir els abastiments."

Pascual ha assegurat que la prioritat és garantir el subministrament d'aigua de boca per a totes les poblacions i ha demanat el suport de la Diputació de Lleida en cas que alguns dels ajuntaments tingués problemes per abastir-se.

La CHE també ha afirmat que la conca del Segre està "molt pitjor" que la resta de conques, tot i que algunes és previsible que segueixin el mateix camí i s'hi acabi declarant l'excepcionalitat. En aquest sentit, es podrien haver de prendre mesures al canal d'Aragó i Catalunya.

La Generalitat reclama inversions al govern espanyol

Justament, aquest dimarts la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va assegurar que la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, "fa mesos que demana a la CHE planificació" i "modernització dels regadius" perquè és "prioritària i clau per fixar població, territori i assegurar el relleu generacional i la sobirania alimentària".

Segons Plaja, la CHE va respondre a les peticions amb un "Déu proveirà", cosa que va lamentar la portaveu.

La portaveu va instar el govern espanyol a invertir en una millor gestió de l'aigua: "Farem tot el que estigui a les nostres mans, si no pren mesures." I va considerar que la "falta de planificació" del govern espanyol "hipoteca el futur dels pagesos catalans" i "dels aliments que subministren".

Pla de 1.200 milions per regar amb degoteig o aspersió

La sequera ha fet aflorar les mancances del canal d'Urgell, que venen de lluny: un dels factors que l'ha fet tancar és que els pagesos, per regar, inunden els camps, el que s'anomena reg a manta.

Des del canal ja fa quatre anys que es treballa en un pla per modernitzar-ho: hi ha projectes redactats per transformar 11.500 hectàrees amb reg per degoteig o per aspersió.

És un pla que contempla instal·lar 5.000 quilòmetres de canonades soterrades, i que està pressupostat amb 1.200 milions d'euros, el 60% dels quals hauria d'aportar la Generalitat, i el 40% restant aniria a càrrec de l'Estat.

La Generalitat planteja la firma urgent d'un conveni per finançar-ho, i ha assegurat que ja han passat per informació pública 8 projectes de millora de la xarxa i bombeig amb fotovoltaica, per un valor de 138 milions.

Aquest reportatge detalla la problemàtica que pateixen els pagesos, i quines solucions hi ha:

Tancament històric del canal d'Urgell

De moment, i en una decisió històrica, la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell, que abasteix més de 70.000 hectàrees agrícoles al pla de Lleida, ha tancat el canal principal de forma anticipada.

La restricció afecta 50.000 de les 70.000 hectàrees. La poca aigua que hi circuli ha de servir per mantenir vius els fruiters i per abastir d'aigua de boca les poblacions.

Fa només un mes que va començar la campanya de reg, i és la primera vegada que es tanca 5 mesos abans del que estava previst. Estem en una situació sense precedents en els 161 anys d'història del canal, que gestiona el Ministeri d'Agricultura. La situació obliga els pagesos a modificar el tipus de cultius que sembren.

Els embassaments de la conca de l'Ebre, al 53,8% de capacitat

Els pantans de la conca de l'Ebre estan ara al 53,8% de capacitat, amb 4.287 hectòmetres cúbics dels 7.961 que poden emmagatzemar, després de perdre un 1,4% l'última setmana.

Segons les dades que publica la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la mateixa setmana de l'any passat la situació era de 5.776 hectòmetres cúbics, corresponents al 72,6% de la capacitat total, mentre que la mitjana dels darrers cinc anys (2018-2022) se situa en el 76,4% amb 6.082 hm³.