La concessió dels indults marca els primers mesos de govern Aragonès

En la seva presa de possessió com a 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès parlava d'una Generalitat "nova, inconformista, transformadora, republicana" i d'una Catalunya "justa, verda, feminista, verda i lliure".

Sobre el terreny, aquests primers mesos de govern han estat marcats pel canvi de to en les relacions amb Madrid. Començant pel desllorigador que van suposar els 9 indults als líders independentistes, el 23 de juny. Dies mes tard, hi va haver la primera reunió entre el president de la Generalitat i el president de l'estat a La Moncloa. Aragonès hi va anar amb la carpeta de l'autodeterminació i amnistia sobre la taula, però Sánchez no ho va acceptar. D'aquesta primera trobada en surt la reactivació de la taula de diàleg, que es reunirà al setembre, i l'impuls que l'executiu espanyol vol donar als Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus el 2030.

En el terreny judicial es manté oberta la causa contra els 34 excàrrecs de la Generalitat vinculats a l'acció exterior al Tribunal de Comptes. El Parlament aprova un decret per poder avalar la fiança milionària, de 5,4 milions d'euros, a través de l'Institut Català de Finances, tot i que la legalitat del decret genera dubtes entre l'oposició.

Sobre les reunions amb Madrid n'hi ha hagut una de freda i una de calenta. El conseller d'Economia, Jaume Giró, va participar telemàticament al Consell de Política Fiscal i Financera. Era el primer que ho feia en els últims 5 anys. Però, en canvi, dos dies més tard el president Aragonès declinava la invitació a participar a la conferència de presidents autonòmics sobre la crisi de la pandèmia, a Salamanca. Va ser l'únic de l'estat que no hi va participar. Aragonès ho va voler apostar tot a la cimera bilateral Estat-Generalitat.

La primera bilateral després de tres anys es tanca amb valoracions desiguals per les dues parts: un èxit, per la ministra de política territorial i insuficient, pel vicepresident del govern i la consellera de la presidència de la Generalitat. Un dels cinc punts de l'acord és rebaixar la conflictivitat institucional, però just l'endemà, l'executiu de Sánchez denuncia al Constitucional la llei catalana que regula el preu del lloguer. També es programen reunions sectorials de cara a la tardor i s'acorda el traspàs de 200 milions de la disposició addicional tercera de l'estatut i gestió de les beques, de cara al curs acadèmic 2022-23.

El mateix dia de la bilateral s'anuncia l'acord entre els dos governs per l'ampliació de l'aeroport del Prat, el 2030. El projecte no agrada als socis de la investidura. La diputada de la CUP, Dolors Sabater, el considera autodestructiu i avisa: "El govern està suspenent".

"L'ampliació de l'aeroport incompleix l'acord del canvi climàtic aprovat pel Parlament i fa seguidisme d'un sistema econòmic que afavoreix les elits del país... Estem veient uns gestos de seguidisme autonomista que nosaltres de cap manera podem acceptar"

Durant aquests mesos de legislatura, el govern també ha aprovat el projecte de llei de la ciència, el primer i únic de la legislatura, que aposta per retenir talent i impulsar la recerca a Catalunya.