La connexió entre un turista i una pacient: el cercle del Recinte Modernista de Sant Pau
En els deu anys que fa que estan en funcionament els nous usos d'aquest espai ja s'han invertit més de 45 milions d'euros per finançar projectes mèdics
Turistes fent fotografies. Una imatge del tot quotidiana a Barcelona. Però fem-hi una mica de zoom, en aquesta escena. Ens situem al Recinte Modernista de Sant Pau. Un espai que des de fa ben poc, només 10 anys, s'ha convertit en un punt en el mapa de la Barcelona de les guies turístiques.
El Recinte Modernista de Sant Pau es va construir entre l'any 1905 i el 1930 i fins a l'any 2009 va funcionar com a Hospital de Sant Pau i la Santa Creu. Després d'un parèntesi de 5 anys per reformar-lo, aquest 2024 es commemoren els 10 anys dels nous usos d'aquest espai.
Deixem enrere els turistes embadalits del primer paràgraf i entrem en una de les sales modernistes que amb tot detall va idear l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX. Hi ha uns operaris desmuntant un piano. La nit anterior s'hi va fer un concert.
Seguim caminant i sortim a l'exterior, hi ha un grup de nens d'una escola que està fent una visita cultural a una de les joies modernistes que amaga Barcelona. A pocs metres hi ha un servei de càtering muntat per al moment de pausa que es fa durant un esdeveniment privat que ha organitzat una empresa internacional.
Així és un dia qualsevol en aquest espai.
Se'n poden visitar tots els racons. Fins i tot, amb cita prèvia, es pot entrar en un dels espais més inaccessibles, l'arxiu. Aquí hi ha autèntiques joies, com el document fundacional de l'Hospital de Sant Pau, de l'any 1401, o bé el que internament en diuen l'USB de Domènech i Montaner. Una maleta amb tots els plànols i documents que va fer servir l'arquitecte per construir aquest espai.
Parlem amb Miquel Terreu, l'arxiver de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau:
"Hem intentat recuperar l'essència de tots els pavellons de l'Hospital de Sant Pau perquè en molts casos, després de pràcticament 80 anys d'activitat sanitària, van quedar molt transformats. Per sort, aquí a l'arxiu guardàvem no només la documentació original sinó també els més de dos mil plànols d'obra."
I la pregunta aflora tota sola: és qüestió de temps que un espai tan singular, i fins ara no massa envaït pel turisme, s'acabi convertint en un lloc massificat, ple d'autocars en doble fila i envoltat de botigues de souvenirs amb productes de dubtós vincle amb el rigor històric, cultural o artístic?
La resposta és no. Des de la Fundació Privada Sant Pau, que és qui gestiona aquest espai, asseguren que volen evitar que el Recinte Modernista de Sant Pau es converteixi en un escenari més del turisme que es mesura per la quantitat i no per la qualitat. Una màxima que s'ha estat imposant a Barcelona en els últims anys.
Per aconseguir-ho han fixat un topall de visites de, com a molt, 600.000 turistes per any. De moment, estan lluny d'aquesta xifra perquè l'any passat van arribar tot just a la meitat.
Entre tants mòbils que fotografien tots els racons, queda molt lluny el record de l'antic Hospital de Sant Pau, però, en canvi, ben a prop -de fet, dins el mateix recinte, però en uns edificis moderns, no modernistes-, ja es veuen per fora ambulàncies i algunes bates blanques.
Entrem a l'edifici. Ja no hi ha guarniments amb motius florals, ni vitralls de molts colors ni tampoc turistes fent fotos, és clar. Però, en canvi, en aquest espai han aconseguit construir o més aviat reconstruir les vides de pacients gràcies als ingressos obtinguts dels nous usos del Recinte Modernista de Sant Pau.
A la sala d'espera ens trobem amb la Noèlia. Està una mica nerviosa. Això de parlar "amb la tele" no li acaba de fer gràcia, però després de parlar una estoneta es va relaxant i finalment és ella que ens diu "gravem o què?" Doncs gravem.
Amb un somriure molt gran ens explica com li ha canviat la vida des que va poder entrar i participar com a pacient en un projecte experimental. Gràcies a un sistema d'estimulació elèctrica que té implantat al cervell ha pogut deixar enrere els moments més durs després d'anys amb un diagnòstic de depressió crònica.
"En el meu cas, vaig passar de prendre més de 20 pastilles al dia a prendre'n només una, només amb això la teva qualitat de vida millora moltíssim i després el tractament en si mateix que, per a mi, va ser un canvi de vida, va ser tornar a la vida un altre cop."
El cas de la Noèlia és només un exemple de tants i tants projectes que, sense aquest finançament extraordinari obtingut de l'explotació econòmica d'un espai extraordinari com és el Recinte Modernista de Sant Pau, no s'haguessin pogut executar mai. Parlem amb Narcís Cardoner, el director del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau:
"Per una banda, s'està mantenint un patrimoni essencial, amb un pes històric molt important, i si a tot això hi afegim que tot plegat reverteix en un benefici comú que és la salut, la recerca, la innovació, llavors aquí tanquem perfectament el cercle."
En aquests 10 primers anys d'aquesta nova vida del Recinte Modernista de Sant Pau ja s'han invertit més de 45 milions d'euros en projectes mèdics i d'investigació.
