La consciència climàtica que va iniciar un Premi Nobel avantpassat de Greta Thunberg el 1896

Svante Arrhenius, un estudiant "mandrós" 

Va néixer al castell de Wik, a prop d'Uppsala, a Suècia, d'on el seu pare, Svante Gustaf, era administrador. La mare era Carolina Thunberg.

A l'institut, Svante Arrhenius es va apassionar per les matemàtiques, la química i la física. En canvi, trobava poc interessants les altres matèries, i per això el van considerar "mandrós".

Als 17 anys va començar a estudiar a la universitat d'Uppsala i als 19 va aconseguir que els pares li paguessin un viatge a París, per visitar l'Exposició Universal del 1878. Allà va descobrir les últimes novetats en trens, telèfons, electricitat... Va tornar a Uppsala carregat de noves idees sobre química, física i electricitat.

El 1881 Arrhenius contacta amb la Universitat d'Estocolm, que el rep amb els braços oberts. Allà comença a combinar química, física i electricitat. Experimenta amb aigua, sal i electricitat i demostra com i per què els compostos químics canvien de propietats en un dissolvent. Això portava a una nova teoria química i a la Universitat d'Estocolm van quedar impressionats.

Però Arrhenius depenia de la Universitat d'Uppsala, i era allà on havia de presentar la seva tesi doctoral, que tractava sobre la nova teoria química. I a Uppsala el seu treball no va impressionar. Fins al punt que durant la lectura de la tesi un professor el va interrompre amb un comentari burleta, "Una gran teoria..." Li van posar una nota baixa.

Svante Arrhenius, Premi Nobel 1903 

Arrhenius va rebre el Premi Nobel de Química el 1903  per la teoria de la dissociació electrolítica, sobre la qual havia fet la seva tesi el 1884.

Ironia de la història: el mateix professor que es va burlar d'Arrhenius durant la lectura de la seva tesi, va ser l'encarregat de presentar-lo en la cerimònia de lliurament del Premi Nobel.
 

1896: "La crema de combustibles fòssils generarà escalfament global"

Anys abans de rebre el Nobel, Svante Arrhenius ja havia demostrat que la crema massiva de carbó, petroli i gas provocaria l'escalfament global.

Va ser el 1896, amb la publicació d'un article pioner que mostrava la capacitat del diòxid de carboni (CO₂) per incrementar l'efecte hivernacle (pel qual part de l'energia del Sol es reté a la Terra).

Arrhenius deduïa que la crema de combustibles fòssils acumularia CO₂ a l'atmosfera i això generaria l'escalfament de la superfície del planeta.

1961: "El CO2 s'està acumulant a l'atmosfera"

La deducció de Svante Arrhenius la va documentar el 1961 el científic nord-americà Charles Keeling.

Keeling va aconseguir finançament de l'organització internacional Any Geofísic Internacional per establir un observatori atmosfèric a Mauna Loa, Hawaii, un lloc molt apropiat per a l'observació, enmig de l'oceà Pacífic, a 3.397 metres sobre el nivell del mar.

El 1958 Keeling va començar a recollir mostres de CO₂ a l'atmosfera i aviat va documentar que hi ha fortes variacions estacionals, vinculades a l'hemisferi nord, on hi ha la majoria de continents i de població humana.

Els nivells màxims de CO₂ coincideixen amb el final de l'hivern, quan es cremen més combustibles fòssils a Nord-amèrica, Europa, l'Índia i la Xina; els mínims amb el principi de l'estiu, quan a l'hemisferi nord augmenta el creixement de plantes. Charles Keeling també va detectar que el nivell de CO₂ augmentava any rere any.

El 1961 Keeling va publicar les seves dades. Des d'aleshores el seu gràfic, la Corba de Keeling, s'ha convertit en l'indicador més important de la crisi climàtica, ja que detalla l'evolució de la concentració de CO₂, i, per tant, de l'efecte hivernacle.

1988: "L'escalfament global està passant ara"

La gran alerta mundial pel clima va arribar el 1988, quan James Hansen, director de l'institut de la NASA especialitzat en clima, va comparèixer al Senat dels Estats Units.

Hansen va declarar: "Hem arribat al punt en què l'efecte hivernacle ja és important. L'escalfament ja està passant ara." Hansen va dir que la NASA confiava en un 99% que l'escalfament era causat per l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, que l'escalfament global es faria evident els següents anys, i que si no s'aturava provocaria temperatures tan altes com fa 130.000 anys, quan el mar era 8 metres més alt que ara.

La compareixença de James Hansen el 1988 va ser un punt d'inflexió en la consciència sobre la necessitat d'actuar per evitar un canvi climàtic perillós, i va marcar l'inici del debat sobre polítiques climàtiques globals. 

2015: "Ens comprometem a mantenir l'escalfament molt per sota dels 2 ºC

El 2015 l'Acord de Paris, l'únic acord internacional sobre clima, va comprometre 195 estats a mantenir l'escalfament global "molt per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials, i a seguir els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1,5 °C".

2018: "A partir d'1,5 ºC els impactes serien molt pitjors"

L'octubre del 2018 l'IPCC, el grup de científics climàtics de l'ONU, va publicar un informe especial sobre els impactes d'un escalfament global d'1,5º C.

Conclou que limitar l'escalfament a 1,5 °C redueix molt els riscos, i que més enllà de 1,5 °C seria molt difícil mitigar l'esclafament: a partir de 1,7 °C caldria eliminar CO₂ de l'atmosfera (amb tecnologia o amb natura) "a ritmes i volums que és possible que no es puguin assolir, a causa dels importants reptes que plantegen". Seria el punt de no retorn. El 2021 vam arribar a 1,2 °C

2018: "Actua com si casa teva estigués en flames. Perquè ho està"

L'agost del 2018 Greta Thunberg, amb 15 anys, va iniciar una seguda davant del Parlament suec amb la pancarta "Vaga escolar pel clima". Aquella acció va sacsejar la consciència climàtica mundial i va inspirar joves de molts països a manifestar-se i agrupar-se a Fridays For Future.

Greta Thunberg sabia que va ser un avantpassat seu, Svante Arrhenius, qui va demostrar el 1896 que la crema de combustibles fòssils generaria escalfament global.

Quan Arrhenius ho va predir la concentració de CO₂ a l'atmosfera era, el 1896, de 294 ppm (parts per milió), el juny del 2022 ha arribat a 420 ppm.