La Constitució només s'ha reformat una vegada, pel Tractat de Maastricht
L'acord entre el PSOE i el PP per incloure a la Constitució un sostre per a l'endeutament públic suposarà la segona reforma de la Carta Magna des que va entrar en vigor, el 1978. Fins ara només s'havia modificat el 1992, arran de l'aprovació del Tractat de Maastricht, per permetre que els ciutadans de la UE residents a Espanya poguessin formar part de les llistes municipals. La reforma constitucional no és una qüestió fàcil. Requereix l'aprovació de tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats i el Senat. Si no es dóna aquesta majoria àmplia, n'hi ha una altra que permet tirar endavant la reforma amb la majoria absoluta del Senat i dos terços del Congrés. Sigui com sigui, amb la distribució actual d'escons, cal que es posin d'acord socialistes i populars.
Com es reforma la Constitució?
L'entesa entre els dos grups majoritaris garanteix l'aval a la reforma, que establirà que, a partir del 2016, el dèficit pressupostari no pot superar el 0,35% del PIB. Entre tots dos sumen 321 escons dels Congrés (169 del PSOE i 152 del PP), dels 350 que hi ha. Al Senat, encara tenen més majoria, amb 226 escons dels 264 que hi ha. Per tant, sembla més que viable que hi hagi acord pel vot favorable de tres cinquenes parts de les Corts.
Suposant que no es posessin d'acord, s'hauria de crear una comissió paritària de diputats i senadors, que redactaria un text que es votaria a les cambres. Si, tot i això, no prosperés, es podria acabar aprovant amb el suport de la majoria absoluta del Senat i de dues terceres parts del Congrés.
Tema a banda és el de la ratificació posterior en un referèndum, una petició que s'ha fet forta a internet. La llei estableix que només s'ha de fer si ho demanen un 10% dels diputats o senadors. És a dir, 35 diputats o 25 senadors. I que s'ha de demanar en els 15 dies posteriors a l'aprovació. De moment, només IU-ICV ha avançat que ho demanarà.
Quan es reformarà?
Ara hi ha pressa per aprovar la reforma, amb les eleccions del 20 de novembre a l'horitzó. Les Corts es dissoldran el 26 de setembre i, per tant, convé afanyar-se si es volen tirar endavant els canvis aquesta legislatura.
El president del Congrés, José Bono, ha instat populars i socialistes a presentar la proposta aquesta mateixa setmana, divendres com a màxim, perquè es pugui aprovar abans del pròxim cicle polític. Això obligaria a tramitar-la d'urgència –com ja va passar el 1992- i en dos plens, el 30 d'agost i l'1 de setembre.
El primer dia es prendria en consideració la proposta i s'aprovaria per enviar-la al Senat en la sessió del dia 1. La cambra alta es reuniria la setmana del 5 de setembre per donar-hi el vistiplau. Entre una cosa i l'altra, per tant, la reforma quedaria aprovada, com a molt aviat, el 9 o el 10 de setembre.
La reforma del 1992
L'única reforma que s'ha fet a la Constitució en els 33 anys de vigència ha estat la del Tractat de Maastricht o de la Unió Europea. El canvi va consistir a incloure les paraules "i passiu" a l'article 13.2, que reconeix el dret de sufragi a les eleccions municipals.
Les quatre reformes fallides de Zapatero
L'any 2004, en el discurs d'investidura, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar quatre reformes constitucionals que, finalment, no han tirat endavant. Eren la reforma del Senat, incloure a la Carta Magna els noms de les autonomies, incloure-hi també una menció a la Constitució Europea i reconèixer la igualtat d'homes i dones en la successió a la Corona.
L'entesa entre els dos grups majoritaris garanteix l'aval a la reforma, que establirà que, a partir del 2016, el dèficit pressupostari no pot superar el 0,35% del PIB. Entre tots dos sumen 321 escons dels Congrés (169 del PSOE i 152 del PP), dels 350 que hi ha. Al Senat, encara tenen més majoria, amb 226 escons dels 264 que hi ha. Per tant, sembla més que viable que hi hagi acord pel vot favorable de tres cinquenes parts de les Corts.
Suposant que no es posessin d'acord, s'hauria de crear una comissió paritària de diputats i senadors, que redactaria un text que es votaria a les cambres. Si, tot i això, no prosperés, es podria acabar aprovant amb el suport de la majoria absoluta del Senat i de dues terceres parts del Congrés.
Tema a banda és el de la ratificació posterior en un referèndum, una petició que s'ha fet forta a internet. La llei estableix que només s'ha de fer si ho demanen un 10% dels diputats o senadors. És a dir, 35 diputats o 25 senadors. I que s'ha de demanar en els 15 dies posteriors a l'aprovació. De moment, només IU-ICV ha avançat que ho demanarà.
Quan es reformarà?
Ara hi ha pressa per aprovar la reforma, amb les eleccions del 20 de novembre a l'horitzó. Les Corts es dissoldran el 26 de setembre i, per tant, convé afanyar-se si es volen tirar endavant els canvis aquesta legislatura.
El president del Congrés, José Bono, ha instat populars i socialistes a presentar la proposta aquesta mateixa setmana, divendres com a màxim, perquè es pugui aprovar abans del pròxim cicle polític. Això obligaria a tramitar-la d'urgència –com ja va passar el 1992- i en dos plens, el 30 d'agost i l'1 de setembre.
El primer dia es prendria en consideració la proposta i s'aprovaria per enviar-la al Senat en la sessió del dia 1. La cambra alta es reuniria la setmana del 5 de setembre per donar-hi el vistiplau. Entre una cosa i l'altra, per tant, la reforma quedaria aprovada, com a molt aviat, el 9 o el 10 de setembre.
La reforma del 1992
L'única reforma que s'ha fet a la Constitució en els 33 anys de vigència ha estat la del Tractat de Maastricht o de la Unió Europea. El canvi va consistir a incloure les paraules "i passiu" a l'article 13.2, que reconeix el dret de sufragi a les eleccions municipals.
Les quatre reformes fallides de Zapatero
L'any 2004, en el discurs d'investidura, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar quatre reformes constitucionals que, finalment, no han tirat endavant. Eren la reforma del Senat, incloure a la Carta Magna els noms de les autonomies, incloure-hi també una menció a la Constitució Europea i reconèixer la igualtat d'homes i dones en la successió a la Corona.
