La construcció a Israel, paralitzada per la prohibició d'entrada de paletes palestins

Més de 100.000 paletes palestins que, fins a l'inici de la guerra a Gaza, anaven cada dia a treballar a Israel, ara no ho poden fer perquè hi tenen prohibida l'entrada. Representen una tercera part de la mà d'obra del sector. Davant la manca de treballadors, la meitat de les obres han hagut de parar. I les que estan actives, treballen a un 30% de la seva capacitat.

Els constructors estan desesperats. Les pèrdues econòmiques són enormes.

Aharon Galilee té una empresa de la construcció des de fa 40 anys. Està aixecant una promoció de 8 edificis amb 104 apartaments a la ciutat de Betxèmeix. Els havia d'entregar el 26 de març, però des de fa cinc mesos té l'obra paralitzada perquè tots els treballadors --150-- són palestins. Diu que aquesta és la pitjor crisi que ha viscut mai.

L'Aharon considera que la mesura de prohibir l'entrada als treballadors palestins és exagerada. També ho pensa la Shoshy Zaig, propietària d'una petita constructora.

"Si analitzes els últims 20 o 30 anys, no trobaràs cap treballador palestí de la construcció que hagi fet un atemptat terrorista. Venen aquí a guanyar-se la vida. Tenen famílies a qui coneixem. Els serveis de seguretat interna d'Israel els han inspeccionat i els han donat el permís de treball. És injust per ells, i també per nosaltres, que ara no puguin venir a treballar."

Però Israel, de moment, no vol aixecar la prohibició.

Eyal Siso, director general de l'Autoritat d'Immigració d'Israel, ho diu clar: "Ara mateix la decisió del govern és no deixar entrar els palestins. Ja veurem què passa en el futur".

Treballadors de l'Índia i Bangladesh

Per pal·liar la situació, la patronal i el govern israelià estan accelerant els tràmits per portar 40.000 treballadors de l'Índia i de Bangladesh abans del juny. Ja han començat a reclutar-ne a l'estat indi d'Uttar Pradesh.

El mateix director general de l'Autoritat d'Immigració d'Israel, Eyal Siso, ho explicava fa uns dies davant més d'un centenar de constructors a Tel-Aviv. Alguns dels empresaris, molt enfadats per la situació, li van etzibar que aquesta mesura no resol el problema perquè és lenta i no cobrirà totes les baixes.

Els constructors es queixen que hauran de formar aquests treballadors estrangers des d'un principi i asseguren que els sortiran molt més cars que els palestins.

A més, diuen, els hauran de buscar allotjament en un país, Israel, on el mercat immobiliari està molt tensionat. Creuen que això farà augmentar els costos de construcció i encarirà, encara més, el preu de les cases.

El constructor Aharon Galilee explica:

"Hi havia 130.000 treballadors de Cisjordània. Com volen importar 130.000 treballadors de l'estranger? On viuran? No els podem pas deixar al carrer i no hi ha prou apartaments per ells. A Israel hi ha una manca enorme de pisos."

El president de la Fundació per a la Promoció de la Indústria de la Construcció, David Yahalomi, creu que la solució és una combinació de mesures: "Cal portar treballadors estrangers, permetre el retorn de treballadors palestins que hagin estat meticulosament inspeccionats i, també, formar treballadors israelians".

Però al sector li costa trobar treballadors locals perquè els israelians no volen fer aquests tipus de feines.

Els contractistes demanen al govern que se'ls compensi per les penalitzacions que hauran de pagar pel retard en les entregues de les cases.

Si la paràlisi constructora s'allarga, el Ministeri de Finances calcula que es podria arribar a perdre un 3% del PIB. No és que es deixin de construir només habitatges, sinó que s'han aturat tota mena d'infraestructures: carreteres, tramvia, escoles, hospitals, etc.

Conseqüències a Cisjordània

A l'altra banda del mur de separació, la situació és pitjor. Centenars de milers de palestins es veuen greument afectats per la impossibilitat de guanyar-se la vida a Israel.

I és que molts dels treballadors no només mantenien la seva família nuclear amb el sou que guanyaven a Israel --molt superior al que podien guanyar a Cisjordània-- sinó que els beneficis arribaven a cercles familiars molt més extensos.

Tot plegat, agreuja encara més la pèssima situació econòmica de l'Autoritat Palestina, a punt de l'asfíxia. I, segons alguns analistes, empitjora també la seguretat d'Israel, ja que permetre que els palestins es guanyin la vida dona estabilitat i allunya la violència.