La construcció del Mundial de Qatar 2022, una "presó a l'aire lliure": "Em moro de gana"

"Em moro de gana, no tinc diners ni per pagar el menjar. Com tornaré els meus préstecs si no tinc un sou a final de mes? A vegades penso que el suïcidi és la meva única opció". En Gopal, de 34 anys, és un enginyer del Nepal que treballa en la construcció d'infraestructures del Mundial de futbol que Qatar acull el 2022. Fa set mesos que no rep cap ingrés, gairebé 3.000 euros pendents.

A l'Eric, un lampista kenià de 26 anys, li prometien 330 dòlars de sou base, però n'hi donen 100 menys.

"Em van prometre que tindria allotjament gratuït i em donarien menjar. Ser un treballador a Qatar és com ser en una presó a l'aire lliure. Sembla que ets lliure, però estàs atrapat. Només compto els dies per tornar a casa amb la meva gent."

Fugen de la pobresa i l'atur de països com el Nepal, Bangladesh o l'Índia, però el que es troben són abusos salarials que els porten a endeutar-se i a quedar-se atrapats per un mecanisme de xantatge amb els visats.

Aquesta és la situació que denuncia aquest dilluns Humans Rights Watch en un extens informe on ha entrevistat més de 93 migrants que treballen en més de 60 empreses diferents.

El 95% de la mà d'obra a Qatar són migrants, un total de 2 milions de persones. Molts d'ells estan construint els estadis, les infraestructures de transport o els hotels per al Mundial de Qatar 2022.

Guàrdies de seguretat, personal de neteja, de gestió o els obrers denuncien les condicions de vida i un nivell d'ingressos que no els permet ni comprar menjar. Alguns s'han endeutat per poder sobreviure.

Sense rebre el sou

Una seixantena de treballadors han corroborat explícitament aquests abusos: 9 asseguren que l'empresa no els pagarà perquè no tenen prou clients; a 55 no se'ls paguen les hores extres malgrat treballar més de 10 hores al dia i 13 denuncien que els han canviat el contracte inicial per afavorir l'empresari. Una vintena no van rebre la quitança i a una dotzena se'ls va reduir el sou arbitràriament.

Unes condicions agreujades per la crisi de la Covid-19. El subdirector de Human Rights Watch a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, Michael Page, constata que deu anys després que Qatar guanyés la candidatura per acollir el Mundial 2022, els treballadors migrants continuen fent front a retards de sous, impagaments o reduccions de salaris.

"Sabem de treballadors morts de gana per culpa dels retards en els pagaments dels salaris, empleats endeutats deixant-se la pell a Qatar per sous mal pagats, i treballadors atrapats en condicions laborals abusives per por de represàlies"

Amnistia Internacional també s'hi ha referit aquest any, i ho ha qualificat com el "Mundial de la vergonya".

"Els migrants que construeixen un modern estadi per al mundial pateixen abusos i explotació, mentre la FIFA obté enormes beneficis."

Com a exemple de la situació sistèmica sobre la qual s'està construint el principal esdeveniment futbolístic a nivell mundial, no només els treballadors amb un rang més baix estan patint aquests abusos.

Un responsable de recursos humans d'una empresa de construcció que s'encarrega de la part exterior de l'estadi principal, va dir que el seu sou s'havia retardat fins a quatre mesos almenys cinc vegades durant el 2018 i el 2019. "Aquest retard m'afecta molt perquè vaig tard a pagar les despeses de la targeta de crèdit, el lloguer o l'escola dels meus fills", denuncia.

El sistema Kafala, origen de l'explotació

Les condicions laborals a Qatar es regeixen sota el sistema Kafala, que requereix que els treballadors no qualificats tinguin un patrocinador local, que normalment és l'empresa que els contracta, que és responsable del seu visat i estat legal. Una pràctica denunciada per organitzacions de drets humans perquè porten a l'explotació dels empleats, a qui se'ls fa xantatge de firmar haver rebut un sou si volen que se'ls retorni el passaport.

La Kristina, una cambrera de 20 anys de les Filipines, va ser obligada per la seva cap a signar un contracte de cinc anys, forçada a fer horaris de el dia, i en cas de negar-s'hi, amenaçada de ser retornada al seu país "sense res". També denuncia les condicions de vida:

"En els allotjaments, moltes vegades no teníem aigua ni electricitat durant dies. No podíem cuinar o anar al lavabo

El 2017, Qatar va prometre eliminar el sistema Kafala, i si bé va introduir alguna mesura que l'ha debilitat, el mecanisme encara atorga als caps un poder sense control sobre els treballadors migrants, segons HRW.

Els abusos salarials també es deuen a pràctiques de contractació enganyoses tant a Qatar com als països d'origen dels treballadors, que els obliguen a pagar entre 700 i 2.600 dòlars per assegurar els llocs de feina al Qatar.

Quan arriben al país, doncs, ja estan endeutats i atrapats en feines en què no cobren o cobren menys de l'esperat. Dels empleats entrevistats per l'ONG, 72 havien sol·licitat préstecs per pagar només aquestes tarifes de contractació.

El govern de Qatar va crear el que anomena Sistema de Protecció de Salaris el 2015, un Comitè de resolució de disputes laborals el 2017 i un fons de suport i assegurança per als treballadors el 2018. Però HRW constata la ineficàcia i incapacitat d'aquests organismes per millorar la situació.

"El temps s'acaba i Qatar ha de demostrar que complirà la promesa d'abolir el sistema Kafala, millorar els sistemes de control dels salaris, i adoptar noves mesures per abordar els abusos en les condicions salarials", diu el responsable de l'ONG, Michael Page

Més enllà de l'apel·lació al govern de Qatar, l'ONG es dirigeix a la FIFA i li demana un paper d'intervenció al país a l'alçada del problema. I a l'alçada del que és l'esdeveniment futbolístic més important del món.