La contaminació afecta fins i tot el fetus i pot disminuir la memòria i l'atenció

L'exposició a les partícules fines durant la gestació i els primers anys de vida redueix habilitats cognitives fonamentals com la memòria de treball i l'atenció executiva. És la conclusió d'un nou estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que confirma i amplia les dades obtingudes en recerques anteriors.

L'estudi, publicat a la revista "Environmental Health Perspectives", s'ha centrat en l'efecte de les PM2.5, partícules que tenen fins a 2,5 micres -mil·lèsimes de mil·límetre- i presenta algunes novetats. S'emmarca en el projecte Breathe i en aquesta ocasió s'ha avaluat l'exposició atmosfèrica en el domicili dels i les participants i des l'etapa prenatal fins als 7 anys d'edat. Els estudis anteriors havien analitzat l'exposició atmosfèrica en els centres escolars al llarg d'un any.

Hi van participar 2.221 alumnes de centres escolars de la ciutat de Barcelona amb edats compreses entre els 7 i els 10 anys. L'exposició a la contaminació atmosfèrica en el domicili des de l'inici de l'embaràs i al llarg de la infància es va estimar utilitzant un model matemàtic desenvolupat a partir de mesuraments reals.
 

Efecte en la memòria només en els nens

Per avaluar les seves capacitats cognitives van realitzar diversos tests per ordinador. Els resultats van mostrar que una major exposició a PM2,5 des de l'embaràs fins als 7 anys d'edat estava associada a una menor memòria de treball a les edats en què es van practicar els tests cognitius -entre els 7 i els 10 anys.

La memòria de treball s'ocupa d'emmagatzemar informació per a la seva posterior manipulació i que resulta fonamental per a l'aprenentatge, el raonament, la resolució de problemes o la comprensió del llenguatge. Es va observar que l'efecte de la contaminació es donava únicament entre els nens i no en les nenes, si bé no se sap perquè, com explica Ioar Rivas, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi:

"No sabem encara a què es deuen aquestes diferències, però hi ha diversos mecanismes de caràcter hormonal o genètic que podrien dur a que les nenes tinguessin una millor resposta als processos inflamatoris desencadenats per les partícules fines i fossin menys susceptibles a la seva toxicitat".

En canvi, la menor atenció executiva associada a la contaminació es donava tant en nens com en nenes. L'atenció executiva intervé en les formes d'atenció de nivell elevat, com la detecció i resolució de conflictes en els quals caben diverses opcions i respostes, així com en la detecció d'errors, la inhibició de respostes o la regulació de pensaments i sentiments.
 

La contaminació, molt similar al tabac

Per a Jordi Sunyer, últim signant de l'article i coordinador del programa d'Infància i Medi Ambient d'ISGlobal, aquest estudi "confirma que l'exposició als contaminants de l'aire a l'inici de la vida i en la infància és una amenaça per al neurodesenvolupament i un obstacle perquè els nens i nenes assoleixin el seu potencial ple". A més, assenyala que creixen les proves sobre l'àmplia incidència en la salut:

"Cada vegada tenim més evidències que la contaminació atmosfèrica afecta tots els òrgans i cada vegada apareixen relacions amb més malalties que abans no sospitàvem, de manera que es comporta de manera molt similar al tabac. I la diferència és que el tabac és una exposició voluntària i la contaminació és una exposició no voluntària que els grups més vulnerables no poden evitar".

Per això creu prioritari centrar-se en grups com les gestants, els nadons i la gent amb malalties cròniques. En el cas dels nadons explica que la contaminació pot tenir un efecte que es pot arrossegar tota la vida. I en els malalts crònics pot ser "la gota que fa vessar el got i provoca una crisi que pot portar a la mort".