La contaminació provoca la meitat dels casos d'asma infantil a Barcelona
Un estudi de l'ISGlobal de Barcelona conclou que els nens i nenes més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt
1.230 casos d'asma infantil anuals -el 48% del total- a Barcelona es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica. És la principal conclusió d'un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), La recerca, publicada a la revista "Environmental Research", també assenyala que els nens i nenes de nivell socioeconòmic més alt són més vulnerables a aquests casos.
L'asma és la malaltia crònica més comuna a la infància i s'ha associat amb més morbiditat i mortalitat. A l'agost, l'ISGlobal va publicar un altre estudi, en aquest cas d'àmbit europeu, segons el qual un de cada tres nous casos d'asma infantil són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica. La recerca recollia dades de 63 milions de nenes i nens de 18 països d'Europa.
El nou estudi s'ha centrat en estimar el nombre de casos d'asma infantil a la ciutat de Barcelona que es poden atribuir a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre (BC). La incidència d'asma en nens i nenes d'entre 1 i 18 anys es va extreure de la base de dades de la Càrrega Global de Malalties (Global Burden of Disease).
Dos escenaris diferents
Els científics van plantejar dos escenaris diferents. El primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica previstos en les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En el segon es prenien com a referència els nivells més baixos de contaminació de l'aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.
Els resultats indicaven que si a Barcelona es complissin les recomanacions anuals de l'OMS es podrien evitar fins 454 casos d'asma atribuïbles a NO2 -que signifiquen el 18% del total de casos- i 478 en el cas de PM2,5 -el 19%.
Si s'anés més enllà i s'aconseguissin nivells més baixos, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO2 -48% del total de casos d'asma-, 992 en el cas de PM2,5 -el 39%- i 789 en el cas del carboni negre -el 31%.
Més afavorits, més vulnerables
Segons els investigadors, es tracta de la primera avaluació quantitativa d'impacte en la salut que inclou múltiples contaminants i una perspectiva d'equitat en salut ambiental. La distribució de l'impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d'asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies es va calcular a partir de l'índex de privació Medea.
La població de Barcelona es va classificar segons diversos indicadors educatius i laborals. En general, les diferències entre els grups socioeconòmics es donaven per a tots els contaminants estudiats. I la conclusió va ser que el nivell socioeconòmic augmentava la vulnerabilitat, com explica David Rojas, investigador d'ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado i coordinador de la publicació:
"L'anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d'asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat. A Barcelona, a diferència d'altres ciutats, la població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l'aire."
Com que el transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l'aire, l'estudi porta a insistir una vegada més en la necessitat de reduir el trànsit, com afirma Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbà, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal i un dels autors de l'estudi:
"Barcelona necessita urgentment intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats, que té un impacte negatiu en la salut dels nens i nenes que viuen a la ciutat. La reducció del trànsit no només disminuiria la contaminació atmosfèrica, sinó que també reduiria el soroll i els efectes de les illes de calor, i augmentaria els nivells d'activitat física, amb els beneficis que tot això comporta per a la salut."
La reducció del trànsit es podria afegir a altres mesures preventives que deriven de la planificació urbanística. Un estudi publicat per l'ISGlobal el 2016 assenyalava que gairebé el 20% de les morts per causes naturals a Barcelona -unes 3.000 anuals- es podrien posposar cada any si es complissin les recomanacions internacionals per al desenvolupament de l'activitat física, l'exposició a la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds.
