La contaminació, un llast per a la capacitat intel·lectual dels futurs adults
L'estudi publicat a la revista PLOS Medicine confirma dues coses. La primera és que la contaminació té uns costos molt elevats -personals, socials i econòmics- que sovint es passen per alt o no es valoren prou. La segona és que aquests efectes no sempre són immediats, com es produeix en episodis puntuals d'alta contaminació, sinó que poden mostrar els seus efectes al cap de molts anys i ser gairebé permanents.
El cervell humà es desenvolupa en un procés llarg i complex. El cervell dels nadons creixerà unes quatre vegades fins a convertir-se en el cervell adult i fins a l'adolescència s'aniran produint grans canvis que aportaran funcions diverses. Si els dos primers anys de vida són essencials, no són poc importants els que van aproximadament dels sis als deu, quan les funcions cognitives que permetran l'aprenentatge viuen un gran creixement.
Si durant aquests anys hi ha condicions que dificulten el desenvolupament normal, les conseqüències es poden arrossegar tota la vida. Si el cervell no rep prou estímuls, les capacitats se'n ressentiran. I, com ara es torna a demostrar, si agents externs com la contaminació interfereixen en el desenvolupament, l'individu també pot quedar, com a mínim, condicionat. I això té uns costos clars per a la persona, però també per a la societat, que pateix la reducció de capacitats en un gran nombre d'individus.
A finals de gener el CREAL ja va publicar un estudi en què assenyalava que els estudiants estan exposats a alts nivells de contaminació durant el trajecte a l'escola. Això es produeix probablement per la major densitat de trànsit que hi ha a les hores en què fan els trajectes i perquè caminen a prop dels vehicles. L'estudi, dirigit per Mark Nieuwenhuijsen, cap del programa de contaminació atmosfèrica del CREAL, es va fer amb una tecnologia innovadora: uns telèfons intel·ligents dotats d'aplicacions per informar sobre la seva ubicació i nivell d'activitat física i uns sensors per mesurar contínuament els nivells de contaminació de carbó negre, un bon indicador de la contaminació de l'aire.
Els resultats indicaven que els nivells de contaminació que patien els nens eren el doble en el camí a l'escola que quan estaven a casa. L'estudi es va fer amb 54 nens d'entre 7 i 11 anys de 29 escoles de Barcelona.
Per la seva banda, al Regne Unit, el Comitè d'Auditoria Ambiental de la Llar dels Comuns va publicar, a finals de l'any passat, un informe en què recomanava mesures com la potenciació del transport públic a les escoles per disminuir el trànsit i el seu impacte i que les escoles i hospitals es construeixen preferentment en llocs amb nivells baixos de contaminació per evitar el seu efecte nociu.
Un altre estudi fet per investigadors nord-americans i mexicans i publicat a primers de febrer al Journal of Alzheimer's Disease alertava sobre l'efecte dels nivells elevats de contaminació que pateixen molts adolescents a la capital de Mèxic. Assenyalava que aquests exposició comporta pitjors resultats en proves de memòria a curt termini i de quocient intel·lectual en els nois i noies que tenen una alteració genètica relacionada amb una proteïna anomenada E (APOE) ε4, indicadora de major risc d'Alzheimer. És a dir, que la contaminació potencia encara més el risc que aquesta alteració genètica provoca.
Per sort, el cervell és força plàstic i alguns d'aquests problemes poden ser pal·liats, si mes no parcialment, millorant les condicions ambientals i intensificant mesures educatives que les compensin. Però, com sempre, els resultats seran pitjors i els costos més elevats que si es prenen mesures per anar a l'arrel del problema. La contaminació provoca problemes en els aparells respiratori i cardiovascular i en el sistema immunitari. Ara veiem que també perjudica les capacitats intel·lectuals dels futurs adults. Cada vegada hi ha menys excuses per actuar amb contundència contra els nivells de contaminació. I per no considerar-los com un indicador més quan s'analitza des de punts de vista purament econòmics l'evolució de la nostra societat.
