Pas insuficient a la COP26, però bones notícies: els que volen accelerar tiren pel dret

Durant dues setmanes la Conferència pel clima de Glasgow ha discutit textos per satisfer tots els estats. Textos que, per ser d'ampli consens, necessàriament han de ser de mínims. Mentre un grup de 39 països s'unien per reclamar més ambició (els EUA, Europa, alguns d'africans, etc.), un altre grup frenava (l'Aràbia Saudita, Austràlia, el Brasil, Rússia, etc.).

A Glasgow, els que volen anar més ràpid s'han posat en marxa, sense esperar els altres, arribant a acords concrets en temes fonamentals. Des d'ara, la dinàmica de tots junts es complementa amb la dels que estan decidits a accelerar.

Què ha pactat la COP26?

El document consensuat aquest dissabte a la cimera de Glasgow amb compromisos per combatre l'escalfament global estableix el següent:

• Reconeix la necessitat de reduir un 45% les emissions pel 2030, respecte al 2010, per poder limitar l'escalfament a 1,5 ºC.
• Demana als estats que enforteixin els seus compromisos a finals del 2022.
• Crida a accelerar els esforços per a la reducció gradual del carbó, dels subsidis als combustibles fòssils i de les emissions de metà.
• Insta a doblar el finançament per ajudar els països més vulnerables.

Què han acordat els decidits a accelerar?

A més del text subscrit per tots els països, també s'han fet acords concrets per al 2030, entre desenes d'estats, per:

• Reduir un 30% les emissions de metà
• Acabar amb la desforestació
• Eliminar l'energia de carbó
• Deixar de vendre cotxes i furgonetes de combustibles fòssils

De tots aquests acords, en destaquen tres:

• 40 estats treballaran junts per fer més barata la tecnologia verda per a tots els països (electricitat, vehicles elèctrics, acer i hidrogen).
• 450 bancs i fons d'inversions s'han compromès a utilitzar les finances per avançar cap al 0% d'emissions.
• Els Estats Units i la Xina s'han compromès a cooperar per accelerar l'acció climàtica aquesta dècada.

Cooperació dels Estats Units i la Xina per accelerar la transició verda

La millor notícia de Glasgow: les dues superpotències cooperant per accelerar la transició.    

La Declaració dels EUA i la Xina, del 10 de novembre, posa el focus en aquesta dècada, la dels anys 20, que qualifiquen com a "crítica" i "decisiva". Aquesta declaració ha marcat el Pacte de la COP26, aprovat 3 dies després.

Tots dos estats es comprometen a cooperar per:

• tancar la bretxa entre el que cal fer i el que es fa arreu del món per abordar la crisi climàtica
• transició a una economia global 0% emissions
• normes, electrificació, economia circular, beneficis socials de la transició
• reduir metà dels sectors fòssils, de residus i a l'agricultura
• renovables de baix cost, transport elèctric, generació distribuïda
• eliminar la desforestació il·legal a nivell mundial
• eliminar l'energia de carbó
• ampliar el suport financer als països en desenvolupament
• transparència en els compromisos dels estats

Compromís del sector financer

"Els diners hi són, si el món els vol utilitzar". És el que va dir Mark Carney, enviat especial de l'ONU per a l'Acció Climàtica i les Finances, a l'inici de la COP26.

Carney, antic governador del Banc d'Anglaterra, presideix la Glasgow Financial Alliance for Net-Zero (GFANZ), un consorci dels 450 bancs i fons d'inversions més grans del món, de 45 països, que s'han compromès a alinear els seus negocis, préstecs i inversions, amb l'objectiu 0% d'emissions.

Els actius totals de les empreses compromeses amb el 0% suma 130 bilions de dòlars (130 milions de milions), 8 vegades el PIB de la Unió Europea.

La GFANZ no pretén retirar tot el finançament a les indústries intensives en carboni, el que vol és que els seus membres involucrin experts en clima, ONG i governs per desenvolupar, conjuntament, fulls de ruta 0% en sectors clau, i demana que els governs proporcionin polítiques clares i coordinació per a una transició ordenada.

Moviments de fons en el pensament econòmic

A l'octubre, Nicholas Stern, antic economista en cap del Banc Mundial i autor del primer gran informe d'un economista sobre els riscos econòmics de l'escalfament global (2006) va publicar-ne un altre, en la prestigiosa London School, sobre la necessitat de canvis en el sistema econòmic.

L'informe és un míssil en la línia de flotació del pensament econòmic dominant de les últimes dècades: "Els enfocaments estàndards no han pogut comprendre la naturalesa i el ritme de la transformació econòmica necessària", diu.

"Les anàlisis econòmiques haurien de captar el risc extrem del canvi climàtic; reconèixer que els mercats crucials poden estar absents i que hi ha límits a la capacitat del govern per corregir aquestes fallades; i tenir en compte la distribució desigual de riscos entre les generacions", afirma Stern.

Els economistes "infravaloren molt les vides joves"  

Nicholas Stern diu que la professió econòmica ha entès malament el concepte de "descompte", la forma en què els models econòmics valoren els actius i les vides futures, en comparació amb el seu valor actual.

"Els economistes han infravalorat molt les vides dels joves i de les generacions futures, que estan més amenaçades pels impactes devastadors del canvi climàtic", diu.

Processos que es realimenten

Les noves dinàmiques del sistema financer, el risc climàtic creixent, els acords concrets que s'han fet a Glasgow i moltes altres accions es realimenten i acceleren altres processos en marxa.

Som davant un canvi radical. El temps per a un canvi moderat va acabar fa anys. Les noves dinàmiques obren l'esperança que el canvi sigui ordenat i no caòtic.

Llindar de seguretat? Inflexió social?

Un dels grans aprenentatges de la Covid-19 és que cal aplanar les corbes abans no s'accelerin, perquè a partir de cert punt hi ha una inflexió, la corba s'accelera i el sistema (sanitari) es col·lapsa.

Aquest patró de funcionament és comú a tots els sistemes complexos, ja sigui una pandèmia, el sistema financer, els ecosistemes o la salut humana.

Els humans accelerem moltes corbes del sistema Terra (escalfament, biodiversitat, oceans, selves...). Per això cal aplanar les corbes, i fer una ràpida transició verda, aquesta mateixa dècada, perquè sobre el 2030 començarem a superar llindars de seguretat, com l'1,5 ºC. Si això passa, no tot està perdut (haurem d'anar pel 1,6 °C), però serà molt més complicat...

El sistema social també és complex i els canvis també es poden realimentar i accelerar. Això és un risc i una oportunitat.

Qui és Xie Zhenhua?

L'enviat especial pel clima de la Xina és, segons els qui el coneixen, directe, franc i un convençut de la causa climàtica. "No és un buròcrata. Té el coratge d'assumir riscos i prendre iniciatives", diu d'ell l'assessor principal de Greenpeace a l'Àsia Oriental.

El 2011 encapçalava la delegació xinesa a la COP17, i es va guanyar credibilitat internacional amb aquesta intervenció: "El que hem vist fins ara és que alguns països [en referència als EUA i la UE] es van comprometre a liderar la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle... Van reduir les seves emissions? Nosaltres ens hem de desenvolupar i erradicar la pobresa, protegint el medi ambient. Quin dret tens a fer-nos una conferència?".

La Xina ha estat molt criticada per tenir compromisos insuficients, però Xie Zhenhua insisteix que el país treballa metòdicament, amb plans concrets, per reduir les emissions, i destaca que la potència de renovables que tenen instal·lada és el 32% del total mundial.

Qui és John Kerry?

L'enviat especial pel clima del president dels Estats Units és definit com un activista pels qui el coneixen. De jove va liderar els Excombatents contra la Guerra del Vietnam.

A la COP26 ha dit: "La tasca més urgent és reconstruir l'economia global de manera que acceleri la transició, en comptes de bloquejar-la amb l'antiga manera de fer. Hem de traçar una ruta. Hem de mostrar a la gent què faran els països el 2025, el 2030 i el 2035. No es pot posar un objectiu a 30 anys i pretendre que es complexi".

Una frase que repeteix és: "Si no ho fem, no passarà".

Equip Zhenhua-Kerry?

El 2014, Xie Zhenhua i John Kerry van elaborar el pacte climàtic entre els EUA i la Xina, que va fonamentar l'Acord de París del 2015.

El febrer del 2021, pocs dies després que John Kerry fos nomenat enviat especial pel clima, Xie Zhenhua va ser nomenat pel mateix càrrec.

A l'abril, quan es van tornar a trobar, tot i les tensions entre els dos països, van aconseguir una declaració conjunta sobre la importància de la crisi climàtica. Des de l'abril s'han reunit constantment, i a la COP cada dia.

Tant Kerry com Xie utilitzen habitualment el concepte central de la ciència climàtica: "La crisi climàtica és una crisi existencial".

Una crisi existencial?

Sí, però no per al planeta. No per a la vida del planeta, que seguirà durant molt de temps quan hagin desaparegut els humans. És una crisi existencial per a la qualitat de vida dels nostres fills, dels nostres nets, dels nostres besnets... I també per a moltes altres espècies. I per a la supervivència del millor de la civilització.