La corba de Leibniz i l'estadística alimentària per entendre el confinament

L'estadística ens guia aquests dies de confinament i badem tots davant del traç de contagis i curats, i decessos, mirant de buscar la corba que ens mostri que aquest malson va de baixa. A cada casa ja no hi ha només un entrenador de futbol, o un filòleg; ara també hi ha epidemiòlegs.

Esperem que el telenotícies actualitzi el marcador que ens diu que anem bé, que tant de sacrifici dona algun resultat, tot esperant la represa de la vida normal, que diria Màrius Serra.

Busquem la comparativa, i ens preguntem com pot ser que a d'altres llocs el dibuix sigui diferent. Ens arriba al mòbil aquell mapa de siluetes dels estats de la Unió Europea i els percentatges de víctimes i ens preguntem com pot ser que si el virus no respecta fronteres, ja sigui Portugal, ja sigui França, hagin tingut una evolució ben diferent. I pensem en mascaretes, i en tests, i en confinaments i en la vida a l'aire lliure.

No acabem d'entendre del tot bé si els gossos eximeixen els seus propietaris de dur guants i mascareta, i quan tornem a casa després de sortir amb la canalla i veus que la pell de les mans se t'ha arronsat com quan ens banyem massa estona, gairebé que ho disculpes.

Tots mirem corbes de la pandèmia, i per bé que fem exercici, primer monitoritzats virtualment, fent gimnàs al menjador, i ara en fase de desconfinament, amb l'opció de sortir a córrer al carrer, les panxes s'inflaran. Són unes altres corbes que tard o d'hora s'hauran d'aplanar, si volem mantenir una vida saludable.

El menjar, un dels grans plaers d'aquesta vida, ha guanyat cuiners casolans. També amb el suport a xarxes dels grans xefs d'aquest país i això es nota i es notarà en la silueta. Molts de nosaltres hem pogut donar regularitat a l'afició gastronòmica, i hem gratat en la memòria gustativa del país, aquest llegat que la pressa i els nous estils de vida han arraconat i deixat només per mans expertes. Segur que hi ha hagut un excés calòric, i que no hem cremat tant.

Les corbes físiques, veient les estadístiques de consum, per força, han d'haver guanyat perfil hitchockià, ara que ha fet 40 anys de la seva mort.

Però a banda del receptari clàssic, si anem a les xifres de consum, sembla que amb l'ansietat com a motor hàgim aparcat la dieta mediterrània i les seves bondats. Cerveses, olives o patates fregides alteren la piràmide alimentària.

Caldrà veure si el magnetisme del vermut es manté ara que aviat es podran fer trobades de fins a deu persones, o quan els bars puguin obrir les seves terrasses. I s'haurà de veure qui acaba tenint més força en aquest rànquing de vendes on també treuen el cap els articles per poder practicar esport a casa.

En la banda del consum alimentari, els pagesos, els productors de vins i també els d'oli, els formatgers i els ramaders catalans aixequen la seva veu perquè els tinguem en compte.

Aquests darrers mesos, ja fos pels aiguats i la desfeta del Gloria, ja fos per l'incendi de la Ribera d'Ebre o la riuada de la Conca de Barberà, vam recordar la connexió directa que hi ha entre pagesos i cura del territori, a banda de ser els productors d'aliments que tenim a tocar.

Entre d'altres iniciatives, hem vist com Unió de Pagesos organitzava l'opció de la compra de productes frescos, facilitant el contacte entre pagès i comprador.

Aquest confinament haurà obert alguns camins telemàtics que fa unes setmanes estaven obstruïts, que eren impensables. En aquest àmbit, per exemple, Falset, que havia de celebrar la seva 25a Fira del Vi, on es concentren alguns dels millors vins del món, que s'elaboren a la DOQ Priorat i a la DO Montsant, ha passat a fer la primera fira online, amb tastos, presentacions de vins, vermuts, concerts i discursos, i amb una subhasta de vins que encara continuarà tot aquest mes de maig online.

Quina part d'aquesta experiència seguirà endavant quan tornem a la nova normalitat, com l'ha batejada el president del govern espanyol Pedro Sánchez? Perquè explorar aquests camins no és cap greuge, sinó tot el contrari. Si més no, poden ser àmbits complementaris poder fer una fira presencial amb el complement de la xarxa que l'obre al món.

Parlant de menjar i confinament, deixeu-me que us expliqui el regal d'una veïna, que devia veure que no es podria menjar una pila de paquets de galetes. Són unes petites galetes amb una cara banyada de xocolata, molt bones, però de les quals em va encuriosir el nom: Leibniz. La fàbrica d'origen és a Hannover, allà on va morir aquest pensador universal, l'últim geni universal: Gottfried Leibniz.

Leibniz, nascut a Leipzig: filòsof, matemàtic, lògic, jurista, bibliotecari i polític alemany, un dels grans pensadors dels segles XVII i XVIII i que dona nom a unes galetes. És clar que les seves aportacions a la humanitat són múltiples.

Diderot, a l'Encyclopédie, tothora que en feia la lloança, també deia que "quan un compara els seus talents amb els de Leibniz té la temptació de llençar tots els seus llibres i anar a morir silenciosament en la foscor d'algun racó oblidat".

Les seves aportacions al pensament, a la lògica i a la matemàtica són impressionants. Però el que he acabat descobrint de Leibniz gràcies a les galetes d'aquests dies és que l'home tenia un fixament per tot allò que arribava de la Xina. De la seva admiració per la cultura i filosofia xinesa hi ha aportacions a la seva teoria dels nombres binaris i el pensar que en la seva escriptura, en els caràcters xinesos hi havia una forma casual del sistema de pensament universal que promovia amb el nom llatí de "Characteristica Universalis", característica universal.

De ben segur que l'estadística actual que ens serveix per veure com evoluciona la societat ja sigui parlant de salut o d'hàbits alimentaris té algun fonament en la lògica de Leibniz i el pensament xinès.