La cova del Roc de les Orenetes: un miler de restes òssies humanes de fa 3.000 anys

Un miler de restes òssies humanes, puntes de fletxa de sílex, fragments de ceràmica. L'excavació a la cova del Roc de les Orenetes de Queralbs, al Ripollès, ha estat molt fructífera. A més, el material s'ha trobat en un estat de conservació magnífic, com ho confirma Carles Tornero, codirector de la prospecció:

"És una catifa d'ossos on les restes humanes estan barrejades les unes amb les altres sense connexió i en un estat de conservació excepcional."

Es tracta d'un jaciment sepulcral, d'un gran ossari. De moment, tota aquesta concentració de restes que s'ha excavat s'acumula només en uns tres metres quadrats, però encara hi ha més espai per investigar.

Un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ha treballat més de tres setmanes recollint informació en aquest jaciment de l'edat del Bronze, de fa uns 3.000 anys.

Una de les novetats més destacables és que han aparegut restes de carbons juntament amb els ossos, cosa que indicaria de l'existència d'algun tipus de ritual funerari:

"Això ens parla d'un ritual funerari on es feia una cremació parcial dels cossos, un fet que els permetria dilatar el moment de portar les restes a la cavitat."

I és que a l'hivern la cova era inaccessible per la neu i les baixes temperatures. Amb la cremació parcial, les restes es conservaven més temps.

La cova, d'uns 25 metres quadrats, s'ha reobert 40 anys després que l'arqueòleg Eudald Carbonell va descobrir aquesta necròpolis prehistòrica.

El jaciment és a uns 2.000 metres d'altura, té molt difícil accés. A més, l'entrada és molt estreta i obliga a passar-hi estirat fins que, una vegada a dins, l'espai és una mica més ampli.

Una tanca metàl·lica protegirà la cova fins que els arqueòlegs tornin a la feina l'any vinent.

Dels ossos del Roc de les Orenetes, se'n traurà molta informació: quants individus van ser enterrats, malalties, nutrició...

Cisco Coll, un veí de Queralbs, ho va descobrir

Cisco Coll, un veí de Queralbs que ara té 87 anys, va descobrir la cova els anys seixanta. Aleshores només tenia una petita entrada tapada per pedres. Hi va tornar uns anys després amb el seu fill de vuit anys i hi va entrar.

Recorda que van quedar impressionats per la quantitat d'ossos que s'hi veien i que el crani que van portar al poble va aixecar molt de rebombori. Alguns van pensar que es tractava de restes de la Guerra Civil.

Per evitar possibles espoliadors, va mantenir en secret la ubicació i només ho va compartir amb Eudald Carbonell i el seu equip.

En aquell moment, van extreure 55 cranis i més d'un miler de restes, algunes exposades encara al Museu de Ripoll.

Els investigadors destaquen que encara hi ha molta història enterrada a la cova i que en pròximes excavacions podria sortir a la llum. I afirmen que és el jaciment sepulcral de l'edat del Bronze més important als Pirineus.