Rut Garcia, una pacient pediàtrica de covid persistent, fent una prova respiratòria a Can Ruti, al maig (ACN / Jordi Pujolar)
Una pacient pediàtrica de covid persistent és atesa a la unitat especialitzada de Can Ruti (ACN/Jordi Pujolar )
Ginebra

La Covid-19 persistent, reconeguda oficialment com a malaltia per l'OMS

La definició oficial indica que els símptomes apareixen normalment tres mesos després de la infecció i duren com a mínim dos mesos

RedaccióActualitzat

L'Organització Mundial de la Salut ha publicat la primera definició clínica de la Covid-19 persistent o malaltia post-Covid. Després d'una consulta mundial, l'OMS ha fixat una definició per a aquests símptomes, amb l'objectiu de facilitar el tractament dels malalts.

Aquests són els punts clau de la definició:

  • La malaltia apareix "normalment tres mesos després de l'inici" de la infecció per Covid-19
  • Els símptomes duren "almenys dos mesos i no es poden explicar per un diagnòstic alternatiu"
  • Entre els símptomes comuns hi ha fatiga, dificultat respiratòria, disfunció cognitiva  [boira mental] i altres i, generalment, tenen impacte en el vida quotidiana
  • Poden ser símptomes de nova aparició, després de la recuperació inicial d'un episodi agut de Covid-19, o poden persistir des del començament de la malaltia
  • Els símptomes poden fluctuar o també hi pot haver recaigudes en el temps
  • Per als infants, es pot aplicar una altra definició

Aquesta és la definició de cas que ha fet a Ginebra la doctora Janet Díaz, cap de gestió clínica de l'OMS.

Díaz creu que aquest reconeixement és un "pas endavant important" per estandarditzar el reconeixement dels pacients amb aquesta malaltia.

L'OMS confia que la definició "ajudi el personal mèdic i sanitari" a reconèixer els malalts "i començar els tractaments i intervencions adequats".

En el cas de la Covid persistent no hi ha cap prova diagnòstica, com sí que passa amb la infecció inicial, per identificar-la. Segons la indicació de l'OMS, no cal que hi hagi un nombre mínim de símptomes per poder fer el diagnòstic.

Tampoc està clar què desencadena aquesta patologia. Díaz ha avançat algunes hipòtesis que estudien els científics, com ara la persistència viral, problemes amb el sistema vascular, microtrombosis o un mal funcionament del sistema immunològic.

Un estudi de la Universitat d'Oxford en més de 270.000 supervivents de Covid-19 va detectar símptomes a llarg termini en el 37% dels malalts i que eren més freqüents en persones que havien requerit ingrés hospitalari.

Un altre estudi, de la Universitat de Harvard, va determinar que la Covid persistent es donava més en persones de menys de 65 anys. També va indicar que hi havia més risc de problemes neurològics o diabetis entre els que s'havien encomanat de la Covid.

Mentrestant, una investigació xinesa publicada a The Lancet i elaborada a partir de pacients de Wuhan va concloure que, un any després de sortir de l'hospital, entre el 20 i el 30% de les persones que havien tingut malaltia no greu i el 54% dels crítics tenien problemes respiratoris.
 

Com gestiona la Generalitat la Covid persistent

A Catalunya, el Departament de Salut va publicar una guia clínica per identificar i tractar els casos de Covid persistent. El plantejament passa per abordar-la des de l'atenció primària com una malaltia crònica.

Els càlculs oficials indiquen que entre un 10% i un 20% dels contagiats desenvolupen aquesta patologia.

 

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus Salut
Anar al contingut