La covid persistent, infradiagnosticada tres anys després del primer cas de coronavirus

Una dona italiana de 36 anys va ser el primer cas de covid detectat a Catalunya a final de febrer del 2020. Tres anys després dels primers casos de coronavirus, a Catalunya s'han diagnosticat 13.000 persones de covid persistent, però n'hi ha moltes més. No hi ha la incredulitat que hi havia al començament i ara ja s'identifica millor, però no hi ha medicaments ni tractament unificat per a aquesta malaltia que es va detectar poc després de la primera onada.

Són persones que han superat la infecció però que continuen patint alguns símptomes, que expliquen alguns dels afectats, com el Rubèn, que indica "molt de cansament", l'Amparo "amb ofecs" o l'Andrea "amb taquicàrdia i problemes de memòria".

Els símptomes més freqüents són la fatiga, els problemes cognitius i la dificultat per respirar, però també ho poden ser un brunzit a les orelles o diarrees i mals de panxa. Aquesta diversitat és la primera dificultat per arribar al diagnòstic.

Encara no se sap quants pacients de covid persistent hi ha en realitat. Seguint la definició de l'OMS, en tindrien el 9% dels que s'han infectat al món. Traslladat a Catalunya serien unes 240.000 persones, segons l'Institut de Salut Global, de les quals entre el 20 i el 30% tindrien limitació funcional, que vol dir que tenen dificultats per fer les seves activitats quotidianes.

Ara bé, si mirem els casos registrats al sistema de salut eren prop de 13.500, a finals d'any.

Diferències per territoris

El sistema sanitari s'ha hagut d'anar organitzant per donar resposta a aquests pacients, que encara ara, en general, se senten mal atesos. Hi ha, a més, diferències importants segons el territori.

"A nosaltres ens vénen pacients a la consulta amb moltes proves, molts tacs, moltes ressonàncies que probablement no són necessàries", explica Lourdes Mateu, coordinadora de la Unitat de Covid Persistent de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

Al mateix temps, Assumpció Wilke Trinxant, metgessa de família del CAP Bufalà-Canyet admet que "no es tenia ni idea de com mesurar ni tractar aquesta malaltia", tot i que s'ha avançat molt en el reconeixement:

"Preguntant als pacients, quins símptomes tenen, es pot crear un qüestionari de símptomes, però no tenim darrere literatura científica que ens ajudi a prendre decisions. Ho estem creant, i això és un procés lent."

I és que escara no hi ha un estàndard d'atenció a la covid persistent a Catalunya. Hi ha llocs amb protocols i circuits molt ben dissenyats i d'altres que no han fet aquesta planificació.

"El que hem d'aconseguir és que els que encara no hi són es pugin al carro i acabem assegurant un mínim d'atenció homogènia", apunta Rafael Ruiz Riera, director estratègic d'Atenció Primària del Departament de Salut.

Teràpia de grup

Però no existeix, per ara, cap tractament farmacològic per aquesta malaltia. El CAP de Bufalà-Canyet de Badalona ha començat una teràpia en grup per donar eines a pacients amb una simptomatologia que els limita molt la vida diària. Si l'estratègia funciona, la idea és generalitzar-la.

"De moment, donem solucions d'educació sanitària i de rehabilitació i això comporta molt treball personal, molta disciplina, i és complex de gestionar emocionalment", explica Assumpció Wilke Trinxant, metgessa de família d'aquest centre.

Tot i que alguns hospitals han creat unitats especialitzades, com la de Can Ruti, que va ser pionera, el model de la Generalitat passa perquè els CAP siguin els que liderin l'atenció a la covid persistent, sempre molt ben coordinats amb l'hospital de referència.

El Departament de Salut es marca dos anys perquè s'hagin format tots els professionals de l'atenció primària.