La Covid també hi entén, de desigualtats: les diferències a Barcelona, per barris

La incidència de la Covid a Nou Barris multiplica per 2,5 la de Sarrià-Sant Gervasi. Són les conclusions d'un estudi fet per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'IDIAPJGol que confirma una evidència: la pobresa i la precarietat porten a tenir més mala salut i a posar-se més malalt. I si bé l'Ajuntament de Barcelona ja ho havia constatat amb l'esperança de vida, ara aquest estudi ho confirma amb la incidència de la Covid-19.

S'han estudiat a fons els 9.000 casos que es van diagnosticar a Barcelona (gairebé tots als hospitals) entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, durant el pic de la pandèmia, i es va observar de quin districte provenien.

Si bé Nou Barris, el districte amb renda més baixa de la ciutat, va tenir 1.440 casos i una taxa de 75 casos per cada 10.000 habitants, els districtes amb renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, van estar entre els menys afectats, amb 451 i 317 casos (taxes de 28,94 i 34,94 casos per 10.000 habitants). La taxa es multiplica per 2,5.

Conclusions que no acaben en l'estudi sinó que els porten a demanar accions en dos àmbits: el de la salut pública i el de l'economia.

Josep Miquel Baena, investigador de l'estudi i metge al CAP de La Marina, considera que s'han d'intensificar les mesures de salut pública en els barris més desafavorits, amb més atenció i més informació.

I l'altra investigadora, la Dra. Maria Grau, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, afirma que és imprescindible invertir més en els districtes amb rendes més baixes com a única manera de trencar el cercle viciós entre pobresa i malaltia:

"S'han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable. Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes locals d'inequitat en salut romandran o es veuran incrementats a les àrees afectades per l'epidèmia".

Factors que influencien en la incidència de més casos

En el cas de la Covid-19, els factors que influeixen en les diferències entre els barris rics i pobres són el tipus habitatge, la densitat de població, el tipus de feines, la precarietat laboral i la facilitat per fer, o no, teletreball. Tots aquests factors influeixen en la possibilitat de fer adequadament els aïllaments i limitar, per tant, les transmissions del coronavirus.

I si es miren les dades d'altres setmanes de pandèmia, es pot constatar que durant els mesos de més baixa incidència el districte amb més casos va ser l'Eixample. En canvi, quan es van reactivar els rebrots, van tornar a aparèixer amb força a Nou Barris, a Sants-Montjuïc (per influència dels repunts a l'Hospitalet) i a Sant Martí.

Per què hi ha, relativament, pocs casos a Ciutat Vella, si és també un barri de rendes baixes?

Ciutat Vella, durant el període estudiat, va registrar 273 casos, molt lluny de Nou Barris. Pels investigadors hi conflueixen tres factors: l'elevat nombre de població immigrada relativament jove (recordem que durant la primera etapa de la pandèmia la majoria dels afectats superaven els 60 anys), els turistes i un nombre indeterminat de persones que estan fora del sistema sanitari.

Aquest últim factor és preocupant, no només per detectar els contagiats i les transmissions de Covid, sinó també per donar-los l'atenció sanitària que tota persona mereix.

El 66% dels positius actuals de Covid tenen menys de 44 anys

El rebrots de les últimes setmanes a Barcelona també han donat diferències en l'edat dels afectats. Si bé durant la segona quinzena de març més de la meitat dels positius tenien més de 55 anys, ara la tendència s'ha invertit totalment i el 66% tenen menys de 45.

La distribució durant els primers dies d'agost és la següent:

• 20% entre 35 i 44 anys
• 22% entre 25 i 34 anys
• 13% entre 15 i 24 anys
• 11% fins als 15 anys

Al baixar l'edat i com que es fa la detecció a través dels CAPs quan la malaltia està menys desenvolupada, la incidència en els hospitals i la mortalitat és molt més baixa.