La crisi de l'habitatge a Barcelona, portada de The New York Times

Barcelona és l'epicentre de la crisi de l'habitatge a Europa, segons The New York Times. El diari nord-americà es fa ressò del problema relacionat amb els preus del lloguer i en parla a la seva portada, on es refereix a la capital catalana com la "ciutat sense llars ni esperança".

En un article de la corresponsal Liz Alderman titulat "Barcelona es converteix en el centre del problema de l'habitatge a Europa", The New York Times diu que la crisi a la ciutat "exemplifica una escassetat més àmplia d'habitatge assequible que s'estén ràpidament" pel continent "i augmenta la desigualtat".

Es fixa en el cas de la Casa Fajol, coneguda com la Casa de la Papallona per la gran escultura de trencadís que hi ha al carrer de Llança, a la Nova Esquerra de l'Eixample. Un fons d'inversió neerlandès l'ha comprat després de la mort recent del propietari anterior, i ha comunicat als veïns que han de marxar perquè hi faran apartaments de lloguer temporal.

Barcelona, "ciutat sense llars ni esperança", segons @nytimes amb la Casa Orsola en portada a quatre columnes pic.twitter.com/jErgqoe8tF

— Joan Carles Peris Farrés (@joancarlesperis) April 2, 2025

Segons el rotatiu, la crisi de l'habitatge a Espanya "s'ha convertit ràpidament en una de les més agudes d'Europa", i que "l'escassetat ha contribuït al fet que els preus pugin molt més ràpid que els sous, i ha fet que els habitatges assequibles quedin fora de l'abast de molts". També destaca que, des de l'any 2015, prop d'una desena part dels habitatges han estat adquirits per inversors o convertits en lloguers turístics.

La crisi immobiliària recorre diverses ciutats europees, però és especialment crítica a Barcelona, diu The New York Times. De fet, defineix la capital catalana com la "zona zero" d'aquest problema.

Mesures com el topall als preus del lloguer o l'anunci que es posarà fi a les llicències d'Airbnb no han aconseguit encara revertir la situació. Els inversors han trobat la manera de saltar-se algunes de les restriccions aprovades fins ara, i els preus han caigut a Barcelona només un 6% en un any, després d'un augment del 68% en l'última dècada.

The New York Times també apunta a les desenes de milers d'estrangers que han migrat recentment a Barcelona, un fet que "ha reforçat l'economia però que ha fet augmentar la pressió".

Il·lustra l'article una fotografia de la Casa Orsola, símbol de la crisi de l'habitatge en els últims mesos a la ciutat, i que va acabar amb la compra de l'edifici per part de l'Ajuntament de Barcelona al febrer. El consistori en va pagar 9 milions d'euros. Tres anys abans, el grup inversor Lioness l'havia adquirit per 6 milions.
 

Una altra manifestació el dissabte 5 d'abril

En aquest context, el Sindicat de Llogateres s'ha erigit en la veu de molts d'aquests inquilins que exigeixen solucions. Per això han convocat una altra manifestació el dissabte dia 5 d'abril a la plaça Espanya de Barcelona, el mateix dia que hi ha previstes protestes en una quarantena de ciutats de l'Estat.

El 23 de novembre, una altra gran manifestació va recórrer el centre de Barcelona amb el lema "S'ha acabat. Abaixem els lloguers". Aquell dia, 22.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 170.000 persones segons l'organització es van unir a la mobilització. Res no ha canviat els darrers mesos, i els convocants lamenten: "Des de l'última mobilització els governs o no han entès res o passen de tot".