La crisi de Muface i per què el govern espanyol farà tot el que calgui per salvar-la

S'acostava el dia D de Muface. Més d'un milió de funcionaris fa mesos que segueixen amb neguit totes les novetats al voltant de la crisi del mutualisme administratiu públic, que aquest dissabte ha tingut un nou gir: el govern espanyol ha suspès el termini que acabava dilluns perquè les asseguradores presentessin ofertes, amb l'objectiu de millorar-ne les condicions.

Muface és una paraula que pot sonar estranya per a aquells que no siguin funcionaris, però de la qual depèn la salut de 163.000 persones a Catalunya i més d'un milió i mig al conjunt d'Espanya.

Ja van tenir un primer ensurt fa uns mesos, quan el concurs públic per renovar el model va quedar desert. Davant d'això, el govern espanyol va tornar a apujar l'oferta un 33%, posant més diners que mai. Però el govern espanyol té una raó de pes per aconseguir com sigui que no desaparegui, tot i la batalla interna que viu.

El model trontolla

El model de Muface és senzill: és una mútua on els funcionaris poden escollir entre la sanitat pública o la privada. Si escullen la privada, tenen diverses companyies, fins ara Adeslas, DKV i Asisa, a les quals el govern espanyol pagava amb diners públics a través d'un concurs cada dos anys perquè prestessin el servei.

Ara, el model trontolla i corre el risc de desaparèixer, perquè les companyies asseguradores demanen més diners. Tot plegat podria trencar-se després de gairebé mig segle, quan va crear-se aquesta fórmula per cobrir tots aquells funcionaris als quals la sanitat pública no arribava, perquè no era universal en temps de la dictadura. L'estat pagava a unes asseguradores per cobrir les vicissituds sanitàries dels funcionaris de carrera.

Per què les asseguradores demanen més diners?

La raó que al·leguen totes les asseguradores per no presentar-se al concurs és que no els surt a compte, que no guanyen diners amb Muface. I és que, al marge del debat sobre els seus marges de benefici en aquest sistema, desconeguts del tot i opacs, sí que hi ha una realitat: cada vegada tenen més funcionaris de més de 65 anys, i menys joves.

Aquest nou escenari no només respon a l'envelliment natural de la població fruit de la crisi demogràfica, sinó també al fet que els nous funcionaris més joves escullen en un 70% la pública envers la privada. Per tant, les asseguradores es troben que es queden amb els pacients més cars. El professor emèrit d'economia de la salut a l'Institut Nacional de la Salut José Ramón Repullo Labrador assegura que és un dels motius pels quals "és una crisi exògena, són les companyies les que han canviat d'estratègia".

Captar funcionaris en assegurances privades

La segona raó i principal per la qual les companyies asseguradores ja no s'hi presenten és perquè els seus plans han canviat.  Per què s'hi presentaven fins ara? Tenir un milió de funcionaris, poc o més rendibles, els servia per tenir una base amb què créixer, guanyar volum i publicitar-se, a més de mantenir hospitals i sanitaris.

Ara, l'estratègia és una altra: intentar que els contractin una assegurança privada, que és on realment guanyen diners, una vegada els tenen fidelitzats amb els seus especialistes.

Funcionaris afectats, com Fernando Martín, professor a l'escola pública i que fa anys que tracta la seva diabetis i problemes cardiològics a través del seu especialista a Muface, alerta que "no tots els funcionaris podrem, perquè no voldran els que tinguin més problemes de salut, són massa cars i no podríem pagar el que ens demanen". Una situació que també reconeix el professor Repullo, "no tothom podrà permetre's pagar 700 euros l'any de la pòlissa que li demanaran".

La sanitat pública podria assumir els funcionaris de Muface?

L'escenari que es planteja si el model de Muface cau és el que ja ha passat amb altres col·lectius, que passin al sistema de salut públic. És una opció que es veu de bon ull des d'una part del govern espanyol, concretament la de Sumar, a qui no agrada donar diners públics a la sanitat privada i denuncia que és un "anacronisme".

Però les veus que alerten de la catarsi que hi podria haver espanta molts, i la realitat és que molts funcionaris, sobretot els que tenen malalties més greus, ells o els seus familiars, temen que hi hagi problemes en un hipotètic traspàs d'informació i d'historials, a més dels inconvenients de canviar d'especialista en casos delicats.

El professor Repullo, però, és contundent: "No seria una catarsi, com alerten alguns, pensar que el sistema de salut pública que atén el 97% de la població no podria fer-se càrrec d'un 3% més, és una opinió més que atrevida i fortament ideologitzada. Ara bé, això no vol dir que no suposi un problema, n'hi haurà, però amb el temps s'assumiria".  

Menys problema per a Catalunya, més per a Madrid i Andalusia

L'absorció dels mutualistes de Muface per part de la sanitat pública seria un problema de diferent gravetat segons el territori. La mitjana de pacients que assumiria el sistema de salut en el conjunt de l'estat seria d'un 3% més, i en aquest sentit, Catalunya és una de les comunitats on hi hauria menys problemes per assumir-los.

Si la mitjana estatal és del 3%, Catalunya només assumiria un 1,2% de pacients més, una taxa molt baixa en comparació amb altres comunitats amb més funcionaris, com Madrid, que sumaria un 2,24% més, o Andalusia, amb un 2,94% més.

El problema no només és el percentatge de pacients addicionals, sinó l'edat. Madrid i Andalusia sumarien més d'un 4,5% de pacients ja jubilats, Catalunya seria un 1,8% i la mitjana estatal és del 3,3%.  

Per què el govern espanyol no deixarà caure Muface sigui com sigui?

Que el model Muface té data de caducitat i haurà de passar en un moment o altre a la sanitat pública és un fet pràcticament inqüestionable. La gran majoria d'experts avalen que és un anacronisme que no encaixa de cap manera amb el sistema de salut i que suposa un greuge comparatiu en un univers públic que a priori ha de garantir igualtat de dret per a tots els ciutadans.

Ara bé, és poc probable que la sanitat pública absorbeixi els mutualistes de Muface a curt termini, perquè el govern espanyol posarà tota la carn a la graella per mantenir-lo viu, perquè aquí també es lliura una batalla política.

Una guerra en el si del govern espanyol, perquè, si el sistema de salut absorbís tots els funcionaris, això afectaria Sanitat, un ministeri de Sumar, de Mónica Garcia, que ja ha dit per activa i per passiva que vol acabar amb Muface.

Però Muface com a tal depèn d'un altre ministeri, el de Funció Pública, del socialista Óscar López. Mala peça al teler, perquè López és a la vegada candidat del PSOE a la Comunitat de Madrid per intentar fer fora la totpoderosa Isabel Díaz Ayuso. I difícilment López se la jugarà davant la possibilitat de perdre una font de vots potencial a la segona comunitat amb més funcionaris de Muface com és Madrid i on els sindicats ja amenacen de fer vaga si no hi ha una solució.

Per això, l'estat està desplegant totes les eines al seu abast, fins i tot, per pressionar a companyies com SegurCaixa Adeslas, on el govern hi té influència a través de la seva participació a CaixaBank, tot i que en un principi la companyia va explicar que no s'hi presentaria. El problema és que l'única supervivent de la comtesa era Asisa, que difícilment podria haver assumit a tots els mutualistes. I a això respon el fet que estigui canviant criteris i modificant sense data la segona convocatòria que en principi acabava dilluns.