La crítica de "Megalópolis", el fracàs de Coppola en el seu retorn al Festival de Canes

Era un dels màxims reclams d'aquesta edició del Festival de Cinema de Canes, però també ha estat una de les decepcions més grans.

El diari The Guardian reflectia, fa uns dies, com alguns membres de l'equip de rodatge vaticinaven --vist el comportament del director-- que el resultat seria com "un xoc de trens". I efectivament: amb la "Megalópolis" de Francis Ford Coppola, a Canes hem vist xocar els trens.

Un despropòsit

Tot i que és cert que Coppola és un visionari i la mateixa "Apocalypse now" o el musical "Història d'amor" (o "Corazonada", com es va estrenar als cinemes) ja van ser fortament criticades a la seva època i després han esdevingut films de culte, "Megalópolis" és un despropòsit i sembla difícil que canviï amb el temps.

Coppola busca el lluïment a través de l'experimentació duta a l'extrem, però en el fons no té res d'innovadora. Les seves apostes visuals --sobretot, una que va més enllà de la pantalla-- no encaixen mai, únicament generen confusió i, al final, voregen el ridícul.

Tot plegat, en una faula d'una Nova York del futur convertida en nova Roma, sumida en el caos per culpa de la corrupció i l'avarícia. Un paral·lelisme entre la República romana i els Estats Units actuals, on ofereix una lectura molt pessimista del present, però esperançadora de cara al futur.

Un projecte que, fins que va ser seleccionat per la Palma d'Or, ningú volia distribuir.

Que no es perdi pel camí el prestigi d'un cineasta que va ser capaç de guanyar aquí la Palma d'Or amb "La conversa" el mateix any que s'enduia l'Oscar a la millor pel·lícula per la segona part d'"El padrí".

Coppola sempre serà un geni, però fins i tot els genis ensopeguen o es creuen que les seves genialitats sempre són ocurrents. I aquí, a més, arrossega Adam Driver, Jon Voight i Dustin Hoffman, que estan irreconeixibles.

El director es defensa

En la roda de premsa d'aquest divendres, Coppola ha reivindicat la seva obra. Sobretot, com a crit d'alerta davant el que ha qualificat de "tendència global cap a les postures d'extrema dreta, fins i tot feixistes".

"Això fa molta por. Qui va viure la Segona Guerra Mundial va veure'n les conseqüències horribles i no volem que es repeteixi. El rol dels artistes és fer pel·lícules que posin el focus sobre el que passa al món."

Conscients dels testimonis de membres de l'equip que acusaven el director de comportament erràtic durant el rodatge, tots els intèrprets del film presents a Canes -sense que se'ls hagi preguntat- han sortit en tromba a la seva defensa.

Driver, Voight o Laurence Fishburne han valorat el risc que ha assumit Coppola tirant endavant el que ha estat un somni per a ell durant les últimes quatre dècades i han assegurat que, als seus 85 anys, és un home capaç d'aturar el temps.

El seu secret, ha dit ell mateix, és mantenir-se ocupat en tot moment. Així, quan arribi la mort -diu-, ni se n'adonarà.